Situació
Ruïnes del castell que coronen un turó prop del mas Corbós.
ECSA - A. Roura
Castell i restes d’habitatges situats al cim d’un turó, a l’E de la riera de Comabella, sobre el planell on s’alça la casa de pagès actual de Corbós.
Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 42′55″ N - Long. 2° 25′40″ E.
Si s’agafa la carretera que surt dels afores de Sornian i mena a Arçan, abans d’arribar al mas Corbós, que resta a la dreta del camí asfaltat, es veuen a mà esquerra, al cim d’un turó, les restes del castell, al qual es pot arribar en pocs minuts, pujant pel dret, primerament travessant uns prats pasturats i finalment pel mig d’un matollar. (JBM)
Història
El lloc de Corbós és esmentat per primera vegada l’any 1011 com un paratge on el monestir de Sant Miquel de Cuixà hi posseïa un alou. Corbós fou el bressol de la família Corbós o Corbons, alguns membres de la qual es feren templers. Aquest orde es féu amb nombrosos béns dins el terme gràcies a diverses donacions. El 1141 el vescomte Udalgar de Fenollet llegà a Pere de Rovira, mestre del Temple, els seus drets sobre una família de Corbós i l’any següent Arnau de Sornià li hi cedí delmes. Al mas de Corbós els templers fundaren una preceptoria. El 1261 Pere de Llupià era preceptor de Corbós. (PP)
Castell
Planta d’aquesta fortificació, amb la restitució de les parts arruïnades.
J. Bolòs
El castell era situat sobre unes roques a la part més alta del petit turó. D’acord amb el que ha restat, sembla que era format per dues construccions annexes. Primerament s’edificà, a un nivell més alt, una construcció de planta allargada. Té una longitud de 8 m —de N a S— i té una amplada, interior, d’uns 2, 4 m, a l’extrem meridional. Sobretot se n’ha conservat el mur oest i la paret est, la qual també fa de mur occidental de la sala annexa. Als extrems nord i sud d’aquesta construcció superior, hi ha algunes roques grans i és més difícil de trobar-hi restes dels murs.
La sala annexa a aquesta era situada a un nivell inferior, a la seva banda de llevant. Tenia una planta gairebé quadrada, amb uns costats amb una longitud d’uns 5 m. Els seus murs tenen un gruix que oscil·la entre els 70 i els 90 cm. A part el mur oest, el mur més ben conservat és el septentrional. El mur est pràcticament ha desaparegut i el mur sud sembla que hom pot intuir que era situat a uns 50 cm de la roca força gran que hi ha en aquesta banda meridional.
A la paret que hi ha entre la construcció superior i la sala inferior, s’obre una porta amb una amplada a dins de 120 cm. El muntant sobresurt a la cara est, fet que fa pensar que, lògicament, era destinada a cloure l’espai superior. No s’ha conservat sencer l’arc d’aquesta porta, que devia ésser de mig punt i fet amb dovelles petites. De fet, però, a la cara interior, hom pot veure l’arrencada d’un arc i, a la cara exterior, podem imaginar on era situat l’arc que coronava l’obertura, una mica més avall que l’interior. En aquesta porta veiem també els forats per a la barra de tancament.
En el mateix mur on s’obria la porta hi ha un armariet (o nínxol) situat, curiosament, a la cara est (fa 45 cm d’alt per 40 cm d’ample). A la part més alta del mur veiem també una espitllera. Així mateix, al fragment del mur nord que s’ha conservat, hi ha una altra espitllera.
Els murs són fets amb pedres poc treballades i de mida no gaire gran (15 cm d’alt per 25 cm de llarg), col·locades en filades i unides amb morter.
Prop del castell, a la banda meridional veiem diverses parets, molt malmeses, que poden correspondre a altres murs de la fortificació o que, fins i tot, poden assenyalar l’existència d’un recinte jussà.
En principi, per les seves característiques, sembla que aquest castell de Corbós fou fet en un moment ja força tardà dins l’època que estudiem. Això no vol dir que no hi hagués una fortificació ja en un moment anterior, a redós de la qual es bastí el poble. (JBM)
Vilatge
Per sota d’aquest possible mur d’un recinte jussà, hi ha també, en aquesta banda meridional, diversos closos grans, potser destinats a tancar el bestiar, semblantment als que trobem en altres vilatges rònecs d’aquesta comarca, com els de Sequèra o de Lançac. Més cap a l’W, sota les roques on s’alça el castell, hi ha diversos murs molt desfets i munts de pedres que semblen testimoniar l’existència d’un possible vilatge medieval abandonat. Amb dificultat, hom hi pot delimitar un espai on hi havia diversos habitatges. Dins d’aquest espai podem suposar, fins i tot, que hi passava un carrer central. Les mides de les cambres d’aquests habitatges eren d’uns 4 m de llarg per uns 3 m d’ample. A causa de l’estat de conservació i dels munts de rocs que hi ha, és molt difícil de fer-ne una descripció més detallada. Caldria que hom hi fes una excavació arqueològica acurada per a poder reconstruir amb precisió la planta d’aquest vilatge segurament fet i abandonat en època medieval. (JBM)
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 90
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68
- Fuguet, 1995, pàgs. 361-362