Situació
Antiga parròquia del poble d’Algars, actualment convertida en ermita.
ECSA - Fotografia Cerdà
L’antiga església parroquial de Sant Joan, esdevinguda ermita en l’actualitat, és situada al peu del castell d’Algars. (MLIR)
Mapa: 31-18 (470). Situació: 31TBF665543.
Història
Són escasses les referències escrites que s’han localitzat fins ara sobre aquest antic temple parroquial del lloc d’Algars. Una de les fonts documentals, que data de l’any 1210, és la concòrdia feta entre el bisbe de Tortosa i de Saragossa per tal d’establir, definitivament, els límits territorials de les respectives diòcesis. Consta, segons aquesta escriptura, que l’església d’Algars restà inclosa dins el bisbat de Tortosa, a més de les de Calaceit, Arenys, Lledó i Cretes.
L’església parroquial d’Algars passà a ser sufragània de la del veí poble de Pinyeres. Alguns autors han apuntat que el temple de Sant Joan podria haver estat a l’origen la capella del castell d’Algars, però fins ara no hi ha cap dada que ho confirmi.
Abandonada durant molt de temps, fou restaurada i restituïda al culte l’any 1942. En l’actualitat la gent de la contrada hi va en romiatge el dia del patró. (MLIR)
Església
Es tracta d’un petit edifici de planta rectangular i capçalera plana orientada a ponent. La coberta és sostinguda per set arcs de diafragma apuntats, a uns 50 cm l’un de l’altre, excepte els dos del mig que són a un metre. És possible que originàriament tots guardessin la mateixa distància i n’hi hagués tres en el lloc d’aquells dos; hi ha indicis que en algun moment aquest temple fou objecte d’una important remodelació.
Les arcades són fetes de pedra molt ben treballada, i arrenquen de terra formant una bancada perimetral de mig metre d’alçada. La coberta, que és de doble vessant, és formada per lloses col·locades a saltacavall damunt dels arcs de diafragma; actualment damunt de les lloses hi ha la teulada.
A la façana de llevant hi ha la porta d’entrada al temple; és una senzilla porta adovellada de perfil ogival. És molt probable que originàriament un petit campanar de cadireta, element clàssic en aquest tipus d’esglésies, coronés aquesta façana. Al temple no s’hi veu cap finestra.
Un aspecte destacable d’aquesta senzilla construcció és la cura que mostren les seves proporcions: les tres mides del temple estan calculades segons la secció àuria, i segueix el mateix estil arquitectònic que les esglésies de Berrús o les Camposines, que caracteritza l’arquitectura del segle XIII a la regió. (JFS)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 634-635
- Fuguet, 1995, pàgs. 108-109