Espadats calcaris i pinedes de pinassa que flanquegen la rambla de Sellambres, a ponent de Morella.
Ramon Dolç
Els ports de Morella (2.1), entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric.
Els ports de Morella formen un ampli conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià. Estan formats fonamentalment per calcàries cretàcies, modelades per una sèrie de falles tectòniques i processos erosius, que han configurat un paisatge d’imposants moles separades per valls. En aquest sentit, destaca la mola de Garumba (1143 m), a l’oest de Morella, la mola del Carrascar (1265 m), al costat del port de Torre Miró, i la mola de la Todolella (1136 m). També es troben altures importants als pics Muixacre (1275 m), Tossal Gros (1265 m) i el Bovalar (1258 m). La vegetació clímax està constituïda fonamentalment pel carrascar (Quercetum rotundifoliae); no obstant això, a la part alta de les muntanyes, per damunt de 1000-1100 m, aquest carrascar és substituït pel bosc submediterrani de roure valencià i de pinassa i pi roig. Si bé la riquesa florística dels ports és enorme, comparteix en general els mateixos trets analitzats a l’espai de la Tinença de Benifassà. Cal destacar-ne, tan sols, la cariofil·làcia endèmica Petrocoptis pardoi, localitzada en les baumes i cingleres de Sorita. Quant a la fauna, als ports encara es troba una de les millors poblacions valencianes de llúdries, localitzada al curs del riu Bergants. Malgrat la importància biològica d’aquesta zona, actualment pateix una important regressió dels seus valors naturals, a causa de la contaminació atmosfèrica produïda per la central tèrmica d’Andorra, que destrueix gran part de les àrees forestals.