Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Jacint Barrau, un geni de la mecànica
Jacint Barrau 1810-53 Els carrers de la colònia Güell , 1944 Jacint Barrau va fer una de les poques aportacions del sector tèxtil català a la indústria mundial El seu teler s’aplicarà a la fabricació de velluts de seda El geni mecànic que era Jacint Barrau fracassà com a empresari per la seva excessiva dispersió industrial Al final hagué de vendre la patent del seu teler per a la resta del món a un industrial britànic Jacint Barrau i Cortés és un dels personatges més destacats i més atractius que es poden trobar en aquesta obra És destacat perquè el teler Barrau és l’aportació…
Joan de Nuix i de Perpinyà
Historiografia catalana
Escriptor i jesuïta.
Vida i obra Estudià teologia a Barcelona i ingressà en la Companyia de Jesús L’any 1767 era mestre de retòrica a Vic quan fou expulsat juntament amb la resta de religiosos de l’orde, i s’establí a Ferrara, on desenvolupà una vehement activitat literària en el gènere apologètic Al marge de diverses oracions llatines, la seva principal –i única– obra és Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’Indie contro i pretesi filosofi e politici per servire di lume alle storie de’signori Raynal e Robertson 1780 Publicada a Venècia, fou traduïda al castellà dos cops, la primera per Pedro…
Francesc Romà i Rossell
Historiografia catalana
Historiador, jurista i economista.
Vida i obra Estudiós de la demografia i l’economia política vuitcentista Fou estudiant i, després, professor de dret a la Universitat d’Osca, doctor en jurisprudència civil, advocat de pobres de la Reial Audiència de Barcelona 1751-69 i assessor legal dels gremis barcelonins, alcalde d’ hijosdalgo a la Reial Cancelleria de Valladolid 1769, director de la secció d’agricultura de la Reial Conferència de Física Experimental i Agricultura de Barcelona 1767, soci de mèrit de la Societat Bascongada d’Amics del País 1777, soci corresponent amb capacitat de nomenar membres de la Societat Econòmica d’…
L'Auxiliar de la Indústria, SA
El projecte de L’Auxiliar de la Indústria, SA, és del 1852, però es constituí el 1853 Primer calia presentar un projecte a l’administració, esperar l’autorització i aleshores constituir la societat davant de notari L’empresa es va autoritzar per Decret de 29 de juny de 1853 El capital era de 6 000 000 de rals o 300 000 duros, distribuït en 3 000 accions de 100 duros cadascuna Es va desemborsar tot el capital i la societat s’emmarcà dintre de la vintena llarga de societats anònimes que cotitzaven a la Borsa de Barcelona El seu domicili social era al número 116 del carrer del Carme d’aquesta…
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Historiografia catalana
Lingüista i editor.
Vida i obra Estudià humanitats, filosofia i teologia al Seminari de Menorca 1912-20 El 1917 fou nomenat corresponsal a l’illa del Diccionari català-valencià-balear DCVB de mossèn Antoni Maria Alcover i el 1921 es traslladà a Mallorca, on n’esdevingué secretari de redacció Realitzà enquestes dialectals arreu dels Països Catalans i collaborà 1923 en el Bolletí del Diccionari de la llengua catalana Amb AM Alcover i Joan Riutort fundà 1930 l’Editorial Alcover SL, de la qual es feu càrrec posteriorment Un cop dissolta l’editorial, comprà el material i reprengué la publicació del Bolletí…
Mateu Aimeric
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i llatinista.
Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi Sales Entre el 1760 i el 1763 fou…
Pau Piferrer i Fàbregas
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, periodista, crític i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Piferrer estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Visqué amb angoixa i preocupació les estretors pecuniàries, els drames personals dels…
Els Casablancas. El vapor de la O i els grans estiratges
Acabats i el Vapor de la O La família Casablancas Ferran Casablancas i Peig va néixer l’any 1835 en una casa de pagès de Sant Quirze de Terrassa Com que no era l’hereu, deixà la masia i s’installà a Sabadell Allí establirà pel seu compte una petita fàbrica de tissatge de llana que treballava per compte d’una altra indústria llanera Ferran Casablancas formava part de la classe dels drapaires, molt abundants a Sabadell i a Terrassa, aquells petits industrials que treballaven a mans per compte de tercers El seu treball depenia del seu únic client Si aquest no li passava feina havia de buscar-ne…
Els Puget, a Manlleu
Francesc Puget Les tres fàbriques de Manlleu L’edifici de les tres fàbriques, a Manlleu Francesc Puget i Montfort nasqué a Osseja, poble de la Cerdanya del costat francès, al final del segle XVIII Per història i també per sentiment els Puget es consideraven del tot francesos Es deien descendents de Peire Puget, un escultor i pintor provençal, de l’època de Lluís XIV, i de nombrosos militars i diplomàtics, tots ells nascuts a diverses comarques del Llenguadoc Aquest primer Puget estava installat a Vic al voltant del 1830 Els francesos que arribaren aquells anys eren, en general, persones que…
Els Ricart. Els estampats com a producte final
Jaume Ricart i Guitart Dels filats als estampats La família Ricart Jaume Ricart i Guitart era fill de Casserres de Berguedà Hi devia néixer més o menys al mateix temps que el segle XIX Eren els anys en què la capital de comarca i els pobles veïns estaven plens de dotzenes de petits tallers que filaven i teixien cotó Per a filar utilitzaven, per descomptat, les berguedanes Però les seves principals activitats es desenvoluparan a Barcelona, tot i que fins a la meitat del segle funcionà una fabriqueta de filats i teixits de cotó a nom seu a la població on havia nascut A Barcelona obrí una…