Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Joan Vallespinosa
Historiografia catalana
Monjo i arxiver del monestir de Santa Maria de Poblet.
Vida i obra És autor, entre altres obres, de Del modo, com i quant se aportaren los cossos sants i altres moltes reliquies de la Santa Ciutat de Roma, al Real Monestir de Nostra Senyora de Poblet 1621, conservada a la secció de manuscrits de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Vilanova i la Geltrú i publicada per Joaquim Guitert i Fontserè Collecció de manuscrits inèdits de monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet , 1948 L’obra narra els fets viscuts per ell mateix quan marxà a Roma comissionat per l’abat de Poblet per defensar el plet d’exempció del monestir de la nova congregació…
Oleguer
Historiografia catalana
Eclesiàstic.
Vida i obra Lliurat pels seus pares, encara infant, a la canònica de la seu de Barcelona 1070, fou canonge i prior a Sant Adrià de Besòs 1093, d’on passà al monestir de Sant Ruf d’Avinyó, del qual esdevingué abat el 1110 Fou nomenat bisbe de Barcelona, dignitat que inicialment refusà, però que, a petició de Ramon Berenguer III, el papa Pasqual II l’obligà a acceptar Dugué a terme la restauració de facto de la seu metropolitana de Tarragona l’artífex de la restauració jurídica havia estat el bisbe de Vic Berenguer Sunifred de Lluçà, l’any 1091, amb la qual els bisbats catalans obtenien…
Memòria de Domènec d’Alaó
Historiografia catalana
L’anomenada Memòria ribagorçana o Cronicó de Domènec és una obra escrita per un monjo del monestir d’Alaó, a la darreria del s. XI, amb la intenció de fixar la memòria dels inicis dels comtats de Pallars i Ribagorça.
Desenvolupament enciclopèdic Ha estat considerada la crònica catalana no estrictament eclesiàstica més antiga de les conservades La seva redacció s’emmarca en el procés de descomposició i enviliment del monestir ribagorçà, quan el bisbe Ramon Dalmau de Roda confià el redreçament de l’abadia a un tal Bernat, monjo del monestir de Sant Victorià D’aquí sorgí una estreta relació entre els cenobis d’Alaó, Ovarra i Taverna i la seu episcopal de Roda, no sols espiritual sinó també cultural El nou abat Bernat d’Alaó hauria encomanat al monjo Domènec l’organització, la custòdia i la…
Pere Escaparra i el Segon Mestre de Puigcerdà
Art gòtic
El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Originari de Siracusa Sicília, Pere Escaparra Pietro Scaparra apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni Tot i això, tres anys més tard…
Els àmbits de l’arquitectura religiosa gòtica
Art gòtic
Sant Ramon de Penyafort dictant Les Decretals en un lateral del sarcòfag del sant, a la catedral de Barcelona CB - GS És ja un tòpic presentar l’art romànic com l’art de l’època feudal i un art eminentment rural i l’art gòtic com l’art de la burgesia i de la reialesa i un art eminentment ciutadà Aquestes afirmacions, sempre amb matisacions, són vàlides, però tant en una època com en l’altra és l’art religiós el que defineix més clarament cadascun d’aquests estils i on es troben els elements més destacats L’arquitectura religiosa té un pes molt evident en cadascun d’aquests períodes i es…
El claustre de la canònica de Sant Pere d’Àger
Art gòtic
El claustre de Sant Pere d’Àger se situa com la darrera obra important que es portà a terme en aquest monestir de la Noguera, seu d’una comunitat regular de canonges augustinians i també lloc de residència dels comtes d’Urgell, que passaven llargues temporades al monestir perquè dins del seu recinte hi havia encara l’antic castell d’Àger, del segle XI, esdevingut una residència seva El comte Pere d’Urgell, el promotor del projecte del claustre, hi féu estades sovintejades La manca gairebé absoluta de documentació no permet oferir gaires dades concretes sobre el seu procés constructiu Quant al…
Sant Llorenç de Lleida
Art gòtic
Escut de la família Gallart a la llinda del portal de migdia ECSA - GSerra L’església de Sant Llorenç, per la conjunció i integració dels seus llenguatges arquitectònics, és un dels edificis més singulars i interessants de Lleida i del seu territori alhora, el seu patrimoni i el seu protagonisme en la història de la ciutat en fan el segon temple més important de Lleida després de la Seu Vella I és que, a banda de ser-ne l’únic edifici medieval conservat que continua acomplint la funció per a la qual va ser creat, Sant Llorenç s’ha utilitzat dues vegades com a catedral al segle…
La cultura arquitectònica del Cister i la seva influència
Art gòtic
La introducció de la cultura arquitectònica cistercenca a Catalunya, arran de la construcció dels grans conjunts monàstics de Poblet i Santes Creus, va comportar un trencament bastant acusat amb la tradició romànica del segle XII i la introducció de novetats i de plantejaments que van tenir una incidència molt considerable en el procés de definició inicial de l’arquitectura gòtica catalana En un article anterior hem valorat les més significatives d’aquestes innovacions Aquí en volem posar de manifest la transcendència, els efectes i la important repercussió L’aportació arquitectònica del…
Miquel Lochner
Art gòtic
Detall dels pinacles de fusta que coronen les cadires del cor alt de la catedral de Barcelona Probablement formaven part del projecte de Pere Sanglada, però van ser iniciats per Miquel Lochner, el 1483, el qual va treballar-hi fins a la seva mort, el 1490, amb la collaboració de l’escultor Joan Frederic CB – TDuran Durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del XVI es constata a Catalunya una important presència de mestres procedents de l’Europa septentrional, especialment després de la Guerra Civil Catalana 1462-72 Les fonts corresponents a aquest període atorguen un especial…
Jaume Cascalls
Art gòtic
Cerimònia de córrer les armes, de Pere d’Aguilar, pertanyent al sepulcre dels Queralt, a l’església de Santa Maria de Bell-lloc Santa Coloma de Queralt Els escultors Esteve de Burgos i Pere d’Aguilar van fer aquest sepulcre per encàrrec de Dalmau de Queralt vers 1368-71 La seva caixa està decorada amb ploraners i amb dues escenes de la cerimònia de córrer les armes, que es feia amb motiu de la mort de membres barons de l’estament militar i de la família reial En aquest relleu –que correspon al treball de Pere d’Aguilar– es representa el moment en què els cavallers, després de rebre la…