Resultats de la cerca

Pertanyent a una família amb forta vocació religiosa, l’any 1927 ingressà a l’abadia de Montserrat després de rebre els primers ensenyaments dels germans de les Escoles Cristianes, a Ponts A Montserrat visqué, en la seva etapa de noviciat, el moviment de renovació monàstica del temps de govern de l’abat Antoni Maria Marcet Dom Baraut emeté els primers vots monàstics a l’agost del 1934 i amb el referent de la figura de dom Anselm Maria Albareda inicià la seva dedicació al món de la història i dels arxius Quan esclatà la guerra civil es traslladà al monestir de Maria Loach Renània…

Desenvolupament enciclopèdic El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per…

Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-70, quart abat…

Monjo del monestir de Poblet des del 1946, es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg Suïssa, i obtingué el doctorat a la Universitat de Barcelona Ha estat professor de la UB a la delegació de Tarragona del 1977 al 1989 i és un dels medievalistes més importants de la historiografia catalana Poblet ha esdevingut no tan sols el centre de la seva vocació religiosa per l’orde del Cister, sinó també el seu focus d’interès en la investigació històrica Vinculat, per formació, al grup d’historiadors que es creà al voltant del professor Sáez, destaca per les seves contribucions…

Desenvolupament enciclopèdic Els més antics daten del s X, però foren abundants durant els s XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents…

Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…

Feu els estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1945 Realitzà els estudis superiors d’història eclesiàstica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i de paleografia i diplomàtica a l’Arxiu Secret Vaticà Aquesta estada marcà profundament la seva tasca científica, que s’ha caracteritzat pel rigor científic i pel desig d’oferir la documentació més bàsica del culte als sants La primera obra que publicà fou la tesi doctoral, defensada el 1950, Pasionario hispánico, siglos VII-XI 1953, en dos volums, que guanyà la Medalla d’Or del papa Pius XII i el Premi…

Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística 1971, en biblioteconomia 1972 i en informàtica i arxius 1975 Fou professor del Seminari menor de Barcelona 1962-66 i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona En 1984-86 fou membre de la Comissió…

Vida i obra Era fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina Format, molt probablement, a redós de la catedral de Barcelona, l’any 1204 en fou clergue i scriptor El 1218 anà a la Universitat de Bolonya, on estudià cànons i exercí també el professorat fins el 1222 Escriví una Summa Iuris Canonici , redactada, sembla, entre el 1218 i el 1221 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu Renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde dels frares predicadors, fundat per sant Domènec, orde que havia conegut a Bolonya Seguiren uns…

Entre el final del s IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al s XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al s XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al s XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius importants, foren…