Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Constitucions i altres drets de Catalunya
Historiografia catalana
Compilacions del dret propi general de Catalunya, que no crearen dret nou ni modificaren el vigent, simplement foren la reunió de lleis per qüestions pràctiques o per una raó conjuntural.
Desenvolupament enciclopèdic En aquest sentit, cadascuna d’aquestes compilacions és un aplec, en un sol corpus, de materials dispersos de naturalesa homogènia L’aparició de la primera edició de les Constitucions , el 1495, s’inscriví en un fenomen generalitzat en diversos regnes de la Península Ibèrica, que a l’entorn del darrer quart del s XV procediren a aplegar diverses recopilacions, generalment d’una manera sistematitzada, del conjunt de normes legals sorgides de forma dispersa, durant els segles anteriors, dels òrgans polítics del país respectiu, principalment del sobirà o de les…
historiografia romàntica
Historiografia catalana
Mentre que el romanticisme literari entrà a Catalunya a través de la revista El Europeo, al final del Trienni Constitucional, el romanticisme historiogràfic trigà encara uns quants anys a donar senyals de vida.
Desenvolupament enciclopèdic De fet, durant el període romàntic, és a dir, els anys vint, trenta i el començament dels quaranta del s XIX, la producció historiogràfica pròpia fou molt escassa i l’específicament romàntica, pràcticament inexistent Només es publicaren traduccions, novelles i drames històrics, i poesia d’exaltació patriòtica, mentre que la majoria de treballs erudits romangueren inèdits fins a la restauració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Les obres considerades paradigmàtiques del romanticisme historiogràfic a Catalunya són els treballs sobre el patrimoni…
Joan Vernet i Ginés
Historiografia catalana
Arabista i historiador de la ciència.
Vida i obra Ha centrat els seus estudis en el món àrab andalusí, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, ha estudiat altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també ha portat a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià filologia semítica a la Universitat de Barcelona, però, a causa de la seva vocació…
positivisme historiogràfic
Historiografia catalana
La historiografia catalana de les darreres dècades del s. XIX experimentà un grau de desenvolupament molt notable gràcies a la influència que rebé d’un context científic marcat pel positivisme i també a l’actuació decidida d’un seguit de personalitats del moment, d’una gran categoria intel·lectual.
Desenvolupament enciclopèdic El fet ja fou evidenciat per Antoni Rovira i Virgili en la seva important “Introducció” a la Història nacional de Catalunya 1922, on reconegué que «la gran feinada de reconstrucció de la nostra història l’han feta en el darrer terç del segle passat i sobretot en el segle present, els monografistes, els investigadors d’arxius i els arqueòlegs» Per a ell, doncs, els grans avenços aconseguits en la seva època foren resultat d’un treball previ iniciat a la darreria del s XIX Aquest positivisme historiogràfic fou completament tributari de la idea positivista de ciència…
arxius diocesans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona [vg. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona], Tortosa i Vic), les tres valencianes (València [vg. Arxiu Diocesà de València], Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant) i les insulars (Mallorca [vg. Arxiu Diocesà de Malloca], Menorca [vg. Arxiu Diocesà de Menorca] i Eivissa), que tenen un arxiu com a dependència de la seva cúria o organisme de govern.
Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Historiografia catalana
Historiador i publicista.
Vida i obra Fill d’una illustre família de Barcelona, nasqué a Palerm, on els seus pares acompanyaren l’infant Carles, fill de Felip V, a prendre possessió del Regne de Nàpols Malgrat aquesta eventualitat, Masdéu es considerà natural de Barcelona En retornar a aquesta ciutat, ingressà al Seminari de Nobles de Cordelles, a càrrec dels jesuïtes Seguint els passos dels seus germans, Josep Antoni i Baltasar, el 1759 ingressà en la Companyia de Jesús El 1767, quan estudiava el segon curs de teologia, Carles III decretà l’expulsió de l’orde dels territoris espanyols, per la qual cosa passà a…
arxius i patrimoni fotogràfics
Historiografia catalana
Existeix un important fons documental dels Països Catalans per a la investigació de la història des de l’aparició de la fotografia, l’any 1839.
Les colleccions de fotografies es poden localitzar en arxius públics i privats, museus, biblioteques i altres institucions A Catalunya, les institucions públiques que guarden aquest material antic són, sobretot, municipals Les més importants són l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona AHCB, que integra els fons incorporats des de la seva fundació, a la dècada del 1920, i l’Arxiu Fotogràfic AF, dependent de l’anterior i creat el 1994 per aplegar el material conservat o produït per diferents departaments de l’Ajuntament de Barcelona L’Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada, integrat dins l’…
Josep Maria Font i Rius
Historiografia catalana
Historiador del dret català, especialitzat en la Catalunya medieval, i jurista.
Vida i obra Estudià als jesuïtes de Casp i obtingué el títol de batxillerat a l’Institut Balmes 1930 Cursà els estudis de la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1930-34, on tingué com a professor Galo Sánchez La seva vocació historicista, canalitzada en un primer moment per la via jurídica, el portà també a cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres Allí entrà en contacte amb les ciències auxiliars de la història, que tan útils li resultaren per a les investigacions posteriors, i amb Antonio de la Torre y del Cerro L’any 1934, ja llicenciat, conegué el qui fou el seu…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Historiografia catalana
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb un estudi sobre poesia popular hispanomusulmana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid de fet, havia guanyat abans la càtedra a Barcelona, però el govern anullà l’…
Antoni Rovira i Virgili
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, periodista i polític.
Vida i obra El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a mitjà per a aconseguir una federació dels quatre grans pobles peninsulars Catalunya, Castella, Euskadi i Portugal de l’obrerisme socialista no partidari i contrari a l’anarcosindicalisme de l’europeisme, i del liberalisme polític de base humanista i oposat al liberalisme econòmic Fou sempre molt belligerant amb el catalanisme conservador de la Lliga, amb l’anticatalanisme lerrouxista i amb els sectors més durs del…