Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA)
Historiografia catalana
Entitat formada el 1982 a Alcoi, per un grup de col·laboradors del Museu Arqueològic Municipal, amb el propòsit d’animar, coordinar, difondre i dotar de cobertura les recerques històriques i arqueològiques a la comarca de l’Alcoià i els voltants, així com promoure la protecció del patrimoni local (la creació del CAEHA coincidí amb la declaració del nucli antic d’Alcoi conjunt historicoartístic).
Han estat presidents de l’entitat Ricard Bañó, Josep Torró, Manuel Cerdà i Àngel Beneito En la vida del Centre es poden distingir dues etapes La primera, durant la dècada de 1980-90, es caracteritzà pel seu dinamisme quatre edicions de les Jornades d’Història Alcoiana dedicades a la industrialització i el moviment obrer, l’època medieval, l’eneolític i la premsa alcoiana, amb exposicions, conferències i publicació de catàlegs Destaquen les activitats de l’any 1984 per commemorar el centenari de la investigació prehistòrica a Alcoi, amb la celebració del congrés sobre l’eneolític al País…
Frederic Suárez i Verdeguer
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Doctor en filosofia i lletres, ocupà la càtedra d’història moderna i contemporània a la Universitat de Santiago de Compostella 1948 Fou degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Navarra 1955-60 A més d’obres de contingut religiós, escriví nombrosos articles i llibres de temàtica històrica Entre aquests últims cal destacar La crisis política del Antiguo Régimen en España 1950 Los sucesos de la Granja 1953, amb el qual obtingué el premi Lluís Vives El proceso de la convocatoria a Cortes, 1808-1810 1982 Las Cortes de Cádiz Informes oficiales sobre cortes Baleares, Valencia…
Lluís de Peguera i Paratge
Historiografia catalana
Jurisconsult i escriptor.
Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…
Congressos d’Història Moderna de Catalunya
Historiografia catalana
Reunions científiques organitzades des del 1984 pel Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona després de crear-se la llicenciatura d’història moderna, en part, sobre el model del Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i del d’Andalusia (1976).
El primer congrés tingué un caràcter general i s’articulà en sis sessions de temàtica econòmica i social demografia, món rural, món urbà, política i institucions, religió i cultura i mentalitats Cada sessió fou precedida d’una ponència sobre l’estat de la qüestió Les actes es publicaren en dos volums El segon congrés 1988 aprofità les ofertes de mecenatge de la commemoració del segon centenari de la mort de Carles III 1788 L’objectiu fou l’estudi de Catalunya en aquella època i tot el s xviii Les comunicacions tractaren de la història sociocultural amb una secció sobre art i festa No hi hagué…
Centre d’Estudis Municipal d’Onda
Historiografia catalana
Iniciativa cultural sorgida a Onda (Plana Baixa) l’any 1988 per promoure els estudis històrics locals.
Un grup de professors, llicenciats i estudiants universitaris d’Onda, dirigits pel professor d’història de secundària Carles Fradejas, fundaren el Centre sota el patrocini de l’Ajuntament Els objectius foren, d’una banda, la catalogació de l’Arxiu Municipal, tasca que inicià Eugeni Varona, i, d’altra banda, la publicació d’una revista anual amb estudis de temàtica local, fonamentalment sobre el passat històric d’Onda i, en general, també dels pobles pròxims De la revista Centre d’Estudis Municipal d’Onda s’editaren tres números 1988-90, però les desavinences amb l’Ajuntament provocaren que el…
Congressos Internacionals d’Història Local
Historiografia catalana
Reunions organitzades a Barcelona per la revista L’Avenç i la Diputació de Barcelona com a plataforma per a l’intercanvi directe d’experiències, metodologies i investigacions sobre la història local i com a espai de reflexió per als mateixos historiadors i investigadors implicats en l’estudi de la realitat local.
Amb una periodicitat bianual, el primer congrés se celebrà l’any 1991 Cada reunió té un comissari que actua com a responsable de l’organització tècnica i la coordinació científica Aquesta tasca de coordinació, fins al moment de la sisena edició, ha anat a càrrec dels historiadors Xavier Marcet, José Luis Martín Ramos, Pere Anguera, Remei Perpinyà, Flocel Sabaté i Carles Santacana La iniciativa de celebrar aquests congressos sorgí des de la revista L’Avenç , i molt especialment des del suplement Plecs d’Història Local , davant l’increment quantitatiu i qualitatiu dels estudis històrics locals…
Crònica del Regnat de Martí I
Historiografia catalana
Crònica que, amb la Crònica del Regnat de Ferran I i la Crònica del Regnat de Joan I, comparteix manuscrit amb la Crònica de Pere el Cerimoniós (BUV, ms. 212, datat entre el 1418 i el 1424, confegit a la Cancelleria de la Corona d’Aragó, i Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ms. 74, darrer terç del s. XV).
Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Martí I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i concebuda, com la Crònica del Regnat de Joan I , per tal de posar al dia la Crònica de Pere el Cerimoniós i escrita també fora de l’àmbit oficial, com ho denota el to crític envers els monarques L’obra explica el perquè del…
Col·loquis d’història del monaquisme català
Historiografia catalana
Conjunt de quatre trobades celebrades entre el 1966 i el 1978, amb l’objectiu d’estudiar el monaquisme als Països Catalans, especialment durant l’Edat Mitjana.
En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul El primer colloqui, celebrat a Santes Creus 1966, fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de…
Primer Congrés d’Història del País Valencià
Historiografia catalana
Congrés celebrat a València, Castelló de la Plana, Alacant i Elx del 14 al 18 d’abril de 1971 i que donà un impuls decisiu a la renovació historiogràfica valenciana.
La idea de la celebració del Congrés sorgí durant el Tercer Congrés d’Història de la Medicina, que tingué lloc a València a l’abril del 1969 En vista del nombre i qualitat de les comunicacions presentades per historiadors valencians en aquest darrer congrés, un grup de professors de la Universitat de València anà considerant la idea de convocar un magne congrés sobre la història del País Valencià L’ànima organitzadora fou el doctor Emili Giralt i Raventós, aleshores catedràtic d’història contemporània a la UV, que esdevingué secretari general del congrés En la complexa tasca organitzadora,…
Literari i Artístic de Maó Ateneu Científic
Historiografia catalana
Associació cultural fundada el 1905 amb el nom d’Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón, d’acord amb el model ateneista burgès, que ha esdevingut l’entitat de les seves característiques més emblemàtica de la Menorca contemporània pel patrimoni llegat i per la continuïtat mantinguda fins al present.
La seva trajectòria és indestriable de les grans etapes històriques del s XX així, la primera 1905-36, tot recollint les inquietuds regeneracionistes del tombant de segle, es projectà al llarg de les primeres dècades del nou-cents i feu cristallitzar el programa més genuí i insuperat de la institució, la qual mantingué, des de l’inici, una reciprocitat de socis amb l’Ateneu de Madrid i l’Ateneu Barcelonès La Guerra Civil Espanyola, amb la dimissió de la junta directiva, significà una primera ruptura motivada pel control de les forces del Front Popular i la consegüent depuració de socis El…