Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Gonçal Pardo i Delgràs
Cinematografia
Director cinematogràfic, conegut amb el nom de Gonzalo Delgrás.
Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…
,
Joan Mariné i Bruguera
Cinematografia
Director de fotografia i restaurador fílmic.
Vida A catorze anys i gràcies als seus coneixements de francès, fou contractat com a ajudant de càmera de l’operador suís Adrien Porchet en El octavo mandamiento 1934 i també en Amor gitano 1935, Alfonso de Benavides Durant la guerra civil treballà per a la productora anarquista SIE Films i collaborà en Aurora de esperanza 1936-37, Antonio Sau, primer film de ficció i un dels més importants realitzats per la CNT, i també en Paquete, el fotógrafo público nº 1 1937, Ignasi F Iquino Deixà el sindicat i entrà a Laya Films –productora de noticiaris i documentals de la Generalitat–, i fou fotògraf…
Crèdit territorial i mobiliari de Catalunya (1864-1875)
Josep Palomo i Dasca Josep Palomo és un personatge singular Devia ser originari de Mérida, si hem de fer cas d’una esquela d’un familiar seu, que morí i fou enterrat en aquella ciutat extremenya Fa la impressió de ser un home interessat a buscar noves fórmules mercantils i financeres, destinades a dinamitzar el comerç i les finances És difícil valorar la seva influència, però és evident que va aconseguir mobilitzar una sèrie de personatges importants de la societat barcelonina El 1863 era el primer soci i l’administrador de la societat comanditària Josep Palomo i Companyia, que…
Inversió en valors locals i creació d'uns fons propis (1875-1886)
Es creen uns fons propis Evolució de les principals partides del balanç en rals, 1857-1874 L’any 1874 serà el de la restauració borbònica i el retorn a la “normalitat” monàrquica El 1876 s’acabarà la tercera guerra Carlina El 1878 se signarà a Cuba la pau de Zanjón, que posa fi, provisionalment, a la sublevació cubana Són tres bones notícies per als amants de l’ordre i també un bon estímul per al moviment comercial i l’activitat econòmica El resultat serà la “febre d’or” del 1881 És el nom de la novella de Narcís Oller, en la qual descriu l’ambient de l’època Un any d’eufòria econòmica, que…
Banc de la petita i mitjana empresa (1978-1999)
La constitució Acte de la constitució, Barcelona el 1978 Memòria, 1982 El Banc de la Petita i Mitjana Empresa nasqué en el pitjor moment possible una transició política delicada i no resolta, una conjuntura econòmica baixa, i durant l’inici de la crisi bancària espanyola El Banc d’Espanya havia denegat una sèrie de peticions de nous bancs, vista l’experiència no gaire positiva dels que s’havien autoritzat des de la promulgació de l’anomenada Llei Barrera el 1974 El projecte tenia a favor seu la personalitat coneguda del promotor i el fet que es volia destinar el banc al finançament de la…
Banca Arnús SA (1910-1947)
La creació El 1910 es dissolgué Manuel Arnús i Companyia, en marxar Manuel Arnús i Josep Garí Gonçal Arnús i Pallós, nascut el 31 de juliol de 1878, era fill d’Emili Arnús i d’Elisabet Pallós i Prats, i nét de Don Evaristo Tenia la propietat del passatge del Rellotge, un local d’importància quasi mítica per als barcelonins i un autèntic actiu econòmic, però cap experiència bancària Entrà aleshores en escena el seu advocat i amic Francesc Cambó, fundador de la Lliga Regionalista i polític en actiu És molt probable que fos Cambó qui donà la idea a Gonçal Arnús de crear un banc pel seu compte,…
La darrera etapa (1976-1990)
La igualtat operativa entre bancs i caixes Grup immobiliari del Passeig de Sant Joan-antiga fàbrica Elizalde Memòria , 1964 La inversió immobiliària s’incrementa a un ritme més lent i només s’accentua pel que fa a immobles per a utilització pròpia El general Franco morí el 20 de novembre de 1975 Dos anys més tard —el 29 de setembre de 1977— es restablia amb caràcter provisional la Generalitat de Catalunya La Constitució espanyola fou aprovada per les corts el 31 d’octubre de 1978 i ratificada en referèndum del 6 de desembre del mateix any Finalment, la Llei Orgànica de 18 de desembre de 1979…
Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (1905-1989)
La creació de la Caixa de Pensions i d'Estalvis 1905 Francesc Moragas i el món de les assegurances socials Francesc Moragas i Barret, fundador i primer Director de la Caixa de Pensions Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, 1904-1954 Francesc Moragas i Barret va néixer a Barcelona el 13 de desembre —festa de Santa Llúcia— de 1868 Era el segon fill del matrimoni de l’advocat Arístides Moragas i Barret amb la seva cosina germana Consol Barret i Carafí Vivien al carrer de Lledó, al costat de la plaça de Sant Just El seu avi patern, Ferran Moragas i Ubach, nascut a Berga, havia estat…
Caixa Catalunya (1926-1995)
Logo de la Caixa Catalunya La creació de la Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona 1926 Els precedents Les caixes provincials Les Diputacions provincials foren projectades per la Constitució liberal i centralista, promulgada per les Corts de Cadis el 1812, i confirmades per la divisió provincialde l’estat l’any 1833 El 1882 es promulgà una Ley Provincial, que revisava les facultats dels governadors civils i de les Diputacions El primer era l’autoritat política, mentre que les Diputacions eren l’autoritat administrativa, sotmesa als governadors, però amb el caràcter de “…
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…