Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Sant Iscle de Vilanova (Alàs i Cerc)
Art romànic
La referència més antiga d’aquesta església, de la qual no es coneix l’emplaçament, és de l’any 1030, en la donació d’un alou situat al terme de les esglésies de Sant Romà de Banat i Sant Iscle de Vilanova, encara que el terme de Sant Iscle de Vilanova és mencionat abans, l’any 1020 i es retroba en instruments dels anys 1044, 1064, 1077 o 1092 L’any 1064, hi ha documentada una deixa testamentària a l’església de Sant Iscle de Vilanova de dues unces d’or El lloc de Vilanova, que figura en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, pertanyia al terme del…
Castell de Riudecols
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, sorgí dins el terme del castell d’Alforja, del qual Riudecols formava part El terme d’Alforja fou concedit l’any 1158 a Ramon de Ganegod per part del comte Ramon Berenguer IV El topònim Riudecols és conegut des del 1170, que apareix entre les afrontacions del terme del castell d’Escornalbou El senyor del castell d’Alforja, Ramon de Ganegod, subinfeudà el lloc de Riudecols a Pere de Puig l’any 1182 Aquest degué alçar un castell tot seguit i començà la repoblació del terme El seu fill I hereu Guillem de Puig, degué adoptar el cognom Riudecols,…
Sant Fruitós (Brunyola)
Art romànic
Situació Aquesta església parroquial és situada al costat del castell de Brunyola, dintre el que fou el clos fortificat, de tal manera que una de les antigues torres d’angle del castell es va adaptar com a campanar APF L’església de Sant Fruitós de Monte-rotundo o Mont-rodon és esmentada per l’antiga documentació, amb aquell nom, els anys 1098 i 1116 Durant el segle XII va adoptar ja el nom de Brunyola, que tenia el castell veí Del 1232 en endavant consta com a parròquia rural del deganat de la Selva Va sofrir una forta destrucció, a l’igual que el castell, durant els terratrèmols dels volts…
La pseudorasbora
Exemplar amb la banda longitudinal fosca ben visible Nuno Caiola Pseudorasbora parva és un ciprínid de la subfamília dels gobionins Gobioninae A causa de la seva recent introducció a la península Ibèrica delta de l’Ebre, el 2001 encara no és coneguda amb un nom vulgar, tot i que hi ha la proposta d’adoptar el de pseudorasbora, com han fet altres llengües de territoris que no formen part de la seva distribució original Els espècimens vius de pseudorasbora tenen la coloració del cos violeta, amb la part dorsal més fosca que els flancs i la superfície ventral argentada La majoria d’…
Santa Cecília de Grevalosa (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Situació Aspecte exterior de l’església amb el mur frontal de ponent, molt modificat a causa d’un seguit de reformes ocorregudes al llarg dels anys A Mazcuñan-F Junyent L’església és situada dalt un carener que s’enlaira a la banda nord-occidental del terme, prop del termenal d’Aguilar de Segarra Long 1°39’14” — Lat 41°41’35” Hom hi va pel camí que porta al mas Palomes, però abans d’arribar-hi cal desviar-se, a mà esquerra, per tai de seguir un altre camí que, passant per Sant Miquel, deixa a la capella, coneguda impròpiament amb el nom de Sant Marc, denominació que hom troba al…
Sant Pere de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en fidel servei…
Sant Sarnin de Palairac
Situació Façana nord de l’església, amb la porta d’arc de mig punt aixoplugada per un petit porxo tardà ECSA - A Roura L’església de Sant Sarnin és situada al S del poble, a la riba esquerra del torrent de la Pèira, i és flanquejada a l’E pel cementiri parroquial, que ocupa un terreny molt inclinat a la confluència d’un altre rierol Palairac és a l’extrem nord del Perapertusès Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 57′ 25″ N - Long 2° 39′ 45″ E Hom arriba a Palairac des de Tuissan per la carretera D-39, que ressegueix el curs de la riera del Mas de Segura DB Història El primer esment de Palairac és…
Les cactàcies
La figuera de moro Opuntia ficus-indica és una planta originària de l’Amèrica tropical introduïda i naturalitzada al nostre país Es caracteritza perquè té les tiges curtes i aplatades cladodis , cobertes de feixos de punxes que no són sinó brots curtíssims amb les fulles transformades en espines Les flors, proveïdes de nombrosos pètals i amb l’ovari ínfer, originen les figues de moro, un fruit comestible molt apreciat Jordi Vidal Constitueixen una família important que agrupa més de 2000 espècies, esteses per les regions desèrtiques i semidesèrtiques d’Amèrica, principalment…
Expositio Beda et Cantica
Art romànic
Arxiu de la d’Aragó Corona A Ms Ripoll 116 Expositio Beda et Cantica Foli 42, el qual, amb la presentació d’una caplletra “D” decorada amb motius fitomòrfics i zoomòrfics, constitueix una de les poques miniatures d’aquest còdex Arxiu Mas Aquest còdex, compost per 102 folis 18,30 × 25,40 cm, escrits en lletra carolina del segle XI * sobre pergamí, conté, en la seva major part, texts de Beda “ Incipit liber Bede presbiteri de gratia Dei contra Julianum …” foli 1 la seva part final és complementada amb alguns fragments de sant Gregori “ Expositio in Cantica Canticorum… domini Gregoriipapae ”…
Espècies invasores d’anèl·lids poliquets
La part posterior de Mesochaetopterus rogeri no ha estat descrita L’ús de robots submarins ha permès veure aquest poliquet com a habitant regular en fons detrítics profunds de la plataforma de la costa nord-est catalana i, excepcionalment, també en fons soms 10-30 m del litoral català Daniel Martín Sintes En el medi marí, les activitats com el transport marítim, l’aqüicultura, l’aquariofília i la navegació poden ser el vector d’entrada d’espècies no autòctones En el cas de la Mediterrània, l’obertura del canal de Suez va produir un canvi en la distribució de moltes espècies i va donar origen…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina