Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
L’escultura: una certa singularitat
L’escultura d’època moderna és sens dubte la que, d’una manera més clara, ha esdevingut als ulls de la historiografia el veritable invariant en referència al conjunt arquitectonicoplàstic català Després de les importacions napolitanes i la presència d’autors foranis —Ordoñez i Forment—, l’escultura catalana s’abocà a un provincianisme que només la bona voluntat dels historiadors de l’art, marcats per un nacionalisme estèril o per una foscor analítica considerable han sobrevalorat Martín Díez de Liatzasolo, Geroni Xanxo, Pere Ostris i Andreu Ramírez, en l’excepció positiva de Cristóbal de…
Material per a Ferrocarrils i Construccions, SA
La Foneria Girona Joan Girona Director de Material per a Ferrocarrils i Construccions Material per a Ferrocarrils i Construccions serà la segona gran empresa metallúrgica catalana, si tenim en compte el seu volum i la seva importància, després de La Maquinista Terrestre i Marítima L’empresa es constituí a Barcelona el 23 de desembre de 1881, en plena febre de l’or El seu objecte social era "l'establiment d’alts forns i de tota classe de construccions de ferro, acer i altres metalls, com també els de fusta i altres articles per a material de ferrocarrils i de tota classe de construccions d’…
Cronologia del segle XX
Dates històriques i culturals 1900 Exposició de Picasso a Els Quatre Gats 1901 Estrena del Teatre Líric Català al Teatre Tívoli Fundació de l’Associació Wagneriana 1902 Mor Verdaguer 1904 Els fauves es reuneixen a Cotlliure Vallespir 1904 Neix Salvador Dalí 1905 Assalt militar a les redaccions del Cu-cut i La Veu de Catalunya Henri Matisse, André Derain treballen a Cotlliure juntament amb Aristides Maillol i altres artistes catalans 1906 Signatura del pacte de Solidaritat Catalana entre tots els partits polítics catalans J Dalmau obre la seva botiga d’antiguitats al carrer del Pi a Barcelona…
El gòtic trescentista en la il·lustració de manuscrits. Del segon gòtic lineal a l’italianisme
Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…
La pintura en les segones generacions del gòtic internacional
L’art cortès del 1400 es va viure de forma molt intensa a la Corona d’Aragó Marcat per una forta base italianitzant, havia de deixar un rastre inesborrable que va condicionar la realitat artística catalana de tot el segle XV En pintura es van fondre els seus models amb les primeres experiències del flamenquisme Quan arribà l’etapa de les segones generacions del gòtic internacional es feu evident la convivència de mestres com Despuig i Cirera –artistes que esgoten els models oferts per Lluís i Francesc Borrassà, per Mates, per Ramon de Mur o per Guerau Gener– amb pintors que oferirien nous…
Dos textos clau
Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la relació entre art i nació,…
L’arquitectura: la persistència classicista
L’arquitectura catalana d’època moderna va prendre partit ben aviat pel llenguatge clàssic d’arrel italiana Primer, en les decoracions de grotesc o a candelieri , que s’hibridaren amb formes gòtiques de llarga tradició constructivopràctica dels mestre d’obres L’adopció del llenguatge classicista assolí la seva maduresa” en les obres de l’anomenada Escola del Camp, formulacions que es perllongaren al llarg del segle XVII en noves hibridacions d’accent barroc, més decoratives que estructurals Amb l’arribada de la nova dinastia borbònica i amb el breu parèntesi austriacista, l’edilícia civil i…
Els grans escriptoris. Del segle X a l’eclosió romànica (segles XI-XII)
Les importants pèrdues de documentació i de còdexs illustrats catalans s’atribueixen en gran part a la revolta de la «crema de convents» que tingué lloc el 1835 amb la malaurada destrucció d’alguns dels arxius i biblioteques monàstics del país Els buits deixats pel foc accentuaren la confusió a l’hora de reconstruir l’obra escrita i pictòrica que correspon en justícia als principals centres productors de manuscrits del període, confusió a la qual també contribueix poderosament la circulació de les obres, sigui en el seu mateix període de creació o en temps posteriors a aquesta Les creacions…
L'Espanya Industrial
Els set germans Muntadas d'Igualada Els sis socis constituents de Muntadas Germans La España Industrial 1847-1947 i les seves signatures El 1840 es constituí la societat Muntadas Germans Eren set igualadins reduïts aviat a sis per renúncia del germà gran, Pau El 1841 construïren una filatura de cotó al carrer de la Riereta de Barcelona Macià Muntadas i Font, casat amb Francesca Campeny i Vallvé, era un paraire a la ciutat d’Igualada, al començament del segle XIX Un artesà de la llana que es convertirà al cotó, seguint l’exemple de dotzenes de compatriotes seus, en comprovar els avenços…
L’evolució cap al barroc en la pintura
El segle XVII confirma la decadència de la pintura, ja apuntada als darrers anys del cinc-cents Tot i que les mostres que ens han arribat són poques, el nivell de qualitat es inferior al de la pintura dels primers seixanta anys del segle XVI La raó s’explica en el canvi de gust dels comitents i del poble consumidor cap al retaule escultòric, el qual supera amb escreix qualsevol comanda particular Això no impedirà que els pintors busquin el seu reconeixement professional, que aconseguiran al final del segle amb la creació del Collegi de Pintors La praxi pictòrica anirà evolucionant des del…