Resultats de la cerca

Durant el segle XVIII una sèrie de químics europeus, especialment francesos i britànics, estudiaren els gasos que es desprenien de la destillació de la llenya o del carbó Al final d’aquest segle, un enginyer francès, Philippe Le Bon, fou el primer a adonar-se de les possibilitats que tenia la combustió d’aquests gasos per a enllumenar i com a força motriu L’any 1801 va publicar un treball amb el títol Termolàmpades o estufes que escalfen, enllumenen amb economia i ofereixen amb molts altres preciosos productes una força motriu aplicable a tota mena de màquines Le Bon va morir…

Els cargols terrestres, com els bolets, són una menja controvertida Menjar o no menjar cargols és una qüestió fonamentalment cultural per a la majoria dels humans Hi ha pobles que els aprecien molt, com ara els xinesos, molts pobles de l’Àfrica occidental, els aborígens australians o els boiximans En canvi, n’hi ha que rarament els tasten, com molts pobles indis d’Amèrica del Nord, els àrabs i moltes poblacions del centre i el nord d’Europa D’altra banda, també és molt variable la valoració gastronòmica que es fa a cada cultura de les diferents espècies de cargols disponibles Entre els més…

Escultura d'esteatita representant un ós polar Corel - M Beedell Algunes botigues de les ciutats canadenques i nord-americanes, o fins i tot europees, ofereixen escultures fetes pels inuits Solen ser bellíssimes representacions artístiques d’animals o d’escenes de caça, més rarament de figures humanes, en posicions sovint forçades o inusuals Cadascuna reflecteix, és clar, el geni personal de l’artista afaiçonador, però totes comparteixen aquesta singular disposició dels volums i una textura indefectiblement blanquinosa, mat i porosa, o bé grisosa, compacta i lluent D’on surten…

Els ocells d’aiguamoll solen tenir un aspecte singular Sobretot els seus becs i les seves potes s’aparten força de les dimensions i les característiques mitjanes que aquestes estructures tenen en els altres ocells Són ocells d’aigua, i concretament ocells d’aigual, és a dir ocells de terra ferma inundada A més de volar, han de poder nedar o caminar sobre substrats somament submergits I menjar-hi Per això, i en funció del tipus d’alimentació i de les característiques de cada aigual, els becs adopten tota mena de formes i d’adequacions Les potes, altrament, són tan llargues com els exigeix la…

Els tèrmits són insectes socials Un niu de tèrmits és fundat per una parella de reproductors alats que generen una família de fills estèrils mascles i femelles que treballen junts a l’hora de recollir i distribuir el menjar, d’ocupar-se de les postes i de les cries, i de construir i defensar el niu Hi ha treballadors i també soldats especialitzats en la defensa, a qui els treballadors posen el menjar a la boca Un niu de tèrmits és una espècie de ‘persona jurídica’ que construeix el seu propi complex habitacle Per això val l’analogia els tèrmits són arquitectes d’esperit fourierista… Els…

Fiodor Dostoievski 1821-81 va posar el títol de “ Les nits blanques ” a un dels seus relats primerencs, fent referència a les clarors de les nits d’estiu boreals en què la llum solar mai no acaba d’extingir-se I Alexandr Puixkin 1799-1837, en el seu poema “ El cavaller de coure ”, evoca les nits estivals de Sant Petersburg tot dient “I sense permetre l’obscuritat de la nit en els cels daurats, una aurora substitueix l’altra, rabent, cedint tot just mitja hora a la fosca” I és que l’efecte fascinador de les nits d’estiu a les altes latituds ha estat nombroses vegades font d’inspiració…

L’os és reverenciat per tots els pobles de la taigà, d’Escandinàvia al Japó, d’Alaska fins al Quebec Se l’anomena el ‘senyor del bosc’, l’‘animal savi i sagrat’, el ‘vell d’urpes esmolades’, o més familiarment l’‘avi’ o el ‘bru’ Se suposa que l’os tot ho sent i tot ho comprèn Per això, a l’hora de caçar-lo, se’n parla de manera allegòrica i en veu baixa I abans de matar-lo dins del cau, el desperten, per respecte Un especial interès ritual tenen les relacions dels siberians amb els ossos de la taigà Antigament, per exemple, quan els evenkis s’atansaven al cau de l’os, cridaven com si fossin…

Turpan és una taca verda enmig del desert, un oasi artificial aixecat contra tot pronòstic en la infernal depressió en què es precipiten els contraforts del Bogda i del Kuruktagh En efecte, els tot l’any nevats cims del primer, situats per sobre de 5 000 m, contrapunten la seva altitud i resplendent blancor amb els deprimits dipòsits salins, igualment enlluernadors, del llac Aydingköl, a 150 m per sota del nivell de la mar, un lloc impossible, tan fascinant com inhòspit A tocar mateix, encara una mica per sota de la cota zero, l’oasi de Turpan és, doncs, el pur desert contrariat A pocs…

Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…

Dues ciutats germanes, però diferents La Rambla de Sabadell al començament del segle XX Terrassa i Sabadell són les dues grans ciutats llaneres La força d’una dóna impuls a l’altra La indústria llanera estarà present a tot Catalunya, però es produirà de manera natural un procés de concentració al voltant de Terrassa i Sabadell Per això convé presentar-les com a seu de les principals empreses que relacionarem després Si cada empresa té el seu caràcter, no hi ha dubte que també hi ha un caràcter collectiu per a les fàbriques i els empresaris d’aquestes dues ciutats Ni Terrassa ni Sabadell tenen…