Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Andreu Basté, a Sant Andreu del Palomar
Etiqueta Andreu Basté pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX Els seus successors installaren la fàbrica a Sant Andreu de Palomar Andreu Basté i Bofarull pertany a la vella generació dels teixidors barcelonins del començament del segle XIX L’any 1829 tenia ja la seva fàbrica al carrer de Moles, entre el carrer Comtal i la muralla de la ciutat, després carrer de Fontanella Tenia quaranta telers manuals El 1850 encara es trobava al mateix lloc, però ara fila i teixeix a la vegada, en el que és una evolució clàssica Ha superat ja l’etapa de les…
La Bauma, a Castellbell i el Vilar
Dalmau i Tolrà Germans El 1859 s’inaugurà el trajecte Terrassa-Manresa, que completava la línia de ferrocarril que comunica Barcelona amb la capital del Bages L’estació de Castellbell i el Vilar posava en contacte un mitjà de transport modern amb el riu Llobregat en un lloc molt apte per a aprofitar la força de l’aigua Per això no sorprèn que l’any 1860 s’establís una primera fàbrica tèxtil a prop de l’anomenada casa de la Bauma, i es construís una presa, el canal i un salt d’aigua Els seus propietaris eren l’empresa Roca i Llubià Masats, J, Història del Bages , vol I En una guia del 1869 a…
Llorenç Mata i Pons, a Puig-reig. De comerciant a industrial del cotó
Llorenç Mata i Pons “Cataluña Textil”, 1911 Llorenç Mata i Pons, un dels primers importadors de cotó catalans que es convertirà en industrial al començament del segle XX Llorenç Mata i Pons 1847-1911 és el primer i més important exemple del comerciant de cotó que es converteix en industrial cotoner El seu oncle i padrí era Llorenç Pons i Clerch, una de les figures més representatives de la burgesia barcelonina de la segona part del segle XIX Fou un dels fundadors del Crèdit Mercantil el 1863 i prengué moltes i diverses participacions en negocis industrials, però sense assumir-ne la gestió En…
Joan Jaumandreu. El parent de fra Eudald
Anunci Guía de Barcelona, 1876 La fàbrica d’estampats de Jaumandreu i Companyia es trobava a Sant Martí de Provençals, com gairebé totes Eudald Jaumeandreu 1774-1840, frare agustinià, fou sens dubte l’economista més representatiu de la primera burgesia industrial, mitjançant la qual lligà el constitucionalisme polític i espanyolista amb un mercat econòmic lliure, una reforma agrària suau i una limitació del gremis, tot dins un prohibicionisme aranzelari total Ernest Lluch, Gran Enciclopèdia Catalana Fra Eudald fou professor d’Economia Política a l’Escola de la Junta de Comerç de Catalunya,…
Els constructors de màquines
La maquinària agrícola L'agricultura catalana del segle XIX està emmarcada per dos corrents un de tradicional, conservador, en el sentit immobilista de la paraula, i un corrent innovador que acull i promou la introducció de noves tècniques agrícoles, de noves màquines, dels adobs químics En un quadre adjunt podem veure un retrat del que podia ser la pagesia conservadora, suspicaç i desconfiada a l'hora de valorar la maquinària introduïda per la industrialtizació És un extracte d'una guia satírica i s'ha de prendre com el que es proposava el seu autor Aquest personatge carregat de recel pot…
Argemí, Alegre i Sala, a Terrassa
Antoni Sala i Gaietà Alegre constituïren el 1860 Alegre, Sala i Companyia, una empresa que tindrà vint-i-sis anys d’existència i acabarà dividint-se Joan Argemí i les seves nétes Joan Argemí obrí el 1838 un modestíssim establiment de teixits de llana a Terrassa Cal recordar que aquests establiments eren força humils i que la seva creació estava a l’abast de molta gent, sempre que tingués un petit capital o el suport d’alguns amics La família Argemí i la família Sala De Joan Argemí queda el record de la seva participació a l’Exposició Industrial de Barcelona del 1844, en la qual presentà unes…
La Companyia d'Indústries Agrícoles, SA
La Azucarera del Jalón, SA 1904-1911 Els fundadors d’esquerra a dreta drets, Josep Suñol i Casanovas, Jaume Carner i Romeu i Antoni Constansó i Constansó asseguts, Juli Barbey i Poinsard i Enric Miret i Martínez Cincuenta años de la Compañía de Industrias Agrícolas , 1962 La General Azucarera de España, SA, constituïda el 1903, es proposava crear un autèntic monopoli i controlar així el preu del sucre, que havia iniciat un fort descens com a conseqüència de l’èxit de la llei del 1899 i l’excés de producció en el mercat L’operació consistia a integrar totes, o gairebé totes, les empreses…
El gènere de punt
Lletra de canvi d’una fàbrica alemanya d’agulles de punt La indústria moderna del gènere de punt és tardana No va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les primeres màquines i les primeres indústries El gènere de punt és el teixit obtingut per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat Si el teixit ordinari està format per una sèrie de fils parallels, lligats per encreuament amb una segona sèrie de fils també parallels però perpendiculars als primers, el gènere de punt està format per un fil únic o per fils parallels que es lliguen…
Els Casanovas, a Sabadell
Antoni Casanovas i el Vapor d'en Rovira Antoni Casanovas i Bosch 1785-1867 Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Antoni Casanovas i Bosch serà el titular de l’empresa llanera més important de Sabadell durant la primera meitat del segle XIX Antoni Casanovas i Bosch 1795-1867 serà el titular de l’empresa llanera més important de Sabadell durant la primera meitat del segle XIX Nascut a Sabadell, els seus pares eren pagesos, segons les referències de la família, però el seu pare figura ja com a fabricant de draps des de l’any 1803, en un conjunt de 40 empresaris més de…
Els Alier i els Borrull. Xarxes, lones i mocadors
Pere Alier i Vidal La Ilustració Catalana , 1911 Els Alier venien de Vichy, la ciutat francesa situada al departament d’Alier, i s’installaren al començament del segle XVIII al llogaret anomenat Tartera, que pertany al municipi de Das Cerdanya Una casa pairal amb la data 1717 recorda aquesta primera generació dels Alier catalans, que feien de pagesos El primer d’ells es deia Pere, un nom que es repetirà a la família A la tercera generació hi ha un Francesc Alier, possiblement un cabaler, que deixà la casa del pare i es dedicà al comerç de merceria i de teixits Primer a la mateixa Cerdanya i…