Resultats de la cerca

Etiqueta de la fàbrica de blondes R Fauste i Companyia, de Barcelona La blonda és un teixit molt clar de malles i contorns complicats, obtingut entrellaçant i retorcent un fil o uns quants La paraula blonda és un gallicisme Els francesos les anomenaven així perquè es teixien amb una seda crua de color ros Catalunya desenvolupà una important artesania al voltant de les blondes, a càrrec dels centenars o alguns milers de puntaires a les comarques de la costa, especialment El fil utilitzat era normalment de seda, si la blonda pretenia ser de categoria, o de fils d’or o de plata, però també es…

L’empresa de la família Grau és la més important que hi ha a Sabadell, i possiblement a Catalunya, en el sector dels aprestos i acabaments Antoni Grau i Gambús 1835-1899, fundador de l’empresa Grau, SA 1868-1968 Antoni Grau i Gambús va néixer al mateix Sabadell l’any 1835 Va treballar de menut en un dels molins bataners a la vora del riu Ripoll Aquest molí era habitatge i lloc de treball alhora Quan li arribà el moment de fer el servei militar li tocà anar a Cuba, un colònia espanyola que entrava en un període d’agitació política amb l’aparició de moviments independentistes Antoni Grau es…

L’anís és l’essència de la matafaluga, una planta herbàcia prou comuna a Catalunya Era considerat un medicament de primer ordre i recomanat pels metges com a digestiu i expectorant, per estimular la gana i per a provocar la menstruació L’anís barrejat amb aiguardent de vi donarà un licor d’alta o mitjana graduació, que adquirirà una gran popularitat durant la segona meitat del segle XIX, a conseqüència de la seva presentació com una beguda estimulant, gràcies a l’alcohol, i al mateix temps com a digestiu Josep Bosch i Grau i el seu germà Vicenç construïren una fàbrica de licors a Badalona el…

Els Llaudet Josep Maria Llaudet i Bou tenia des de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX una fàbrica de rentatge i blanqueig de rebuigs de cotó destinada a netejar màquines al Poblenou, incorporat aleshores al terme de Sant Martí de Provençals Al carrer de la Riereta de Barcelona hi tenia el despatx, un magatzem de borres de cotó com també una fabriqueta de trenes de jute i cànem per a fer espardenyes al carrer de Carretes, núm 43, a nom propi, a nom de Llaudet i Companyia i com a Llaudet i Solanas Al començament de l’any 1939 i en retirar-se les tropes republicanes la fàbrica fou…

La família Miquel Els Miquel i els Costas formen part de la classe emprenedora i paperaire de Capellades, com els Romanyà, els Romaní o els Vilaseca Aquesta classe es dedica a la indústria paperera, mentre que a Sabadell i a Terrassa es dedica a la llana Perquè hi ha una tradició que es transmet de pares a fills i s’adapta a les circumstàncies de l’època I amb la mateixa dispersió d’esforços El pare té un molí paperer i dos dels fills continuen el negoci, cadascun pel seu compte Si els néts fan el mateix ens trobem amb nombrosos negocis paperers que coincideixen en un cognom comú i que…

Amb un estil de gran pompositat i barroquisme, que per als nostres ulls postmoderns és més propi d’èpoques passades, Josep Maria Sert va assolir durant la primera meitat del segle XX gran fama i èxit social Pintor muralista, dedicat principalment a la decoració dels salons més aristocràtics del seu temps, la seva obra no respon als cànons imposats per les avantguardes i, tanmateix, manté les seves arrels en els mateixos moviments artístics i culturals que a final del segle XIX li van obrir les portes L’obra de Sert, que té molt a veure amb la idea que de si mateix tenia l’artista i que, en…

Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els grans noms de la…

En els llibres d’història dedicats a l’art català modern, hom hi troba la figura d’Antoni Maria Gallissà al costat d’importants arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí D’aquests tres últims, en coneixem força bé el seu treball, ja sigui per mitjà de les biografies o bé per monografies de les seves obres Contràriament, però, la persona i l’obra de Gallissà han transcendit ben poc Què fa doncs que mereixi estar entre els arquitectes catalans més significatius de principi del segle XX La resposta es troba en la seva breu però fecunda producció,…

Una figura prou significativa de l’etapa que ens ocupa és la del pintor i empresari Lluís Graner i Arrufí Nascut a Barcelona l’any 1863, va destacar notablement en la seva faceta de pintor Però, més enllà del vessant plàstic, cal considerar la seva aportació al món de la creació artística des d’una perspectiva molt més àmplia i descobrir una personalitat que, per la seva singularitat, es manifestà absolutament moderna L’espectacle pictòric La vocació artística de Lluís Graner fou una mica tardana Després d’una estada per terres americanes, retornà a Barcelona als vint anys i inicià la seva…

Modernisme i modernitat La primera referència al concepte «modernisme» data, tal com va assenyalar Eduard Valentí i Fiol, de l’any 1884 Va ser el crític Ramon D Perés, a les pàgines de la revista L’Avens 1881-84, qui el va utilitzar a través de la forma «modernista», que aplicava a la cultura catalana del moment amb una clara intenció de desmarcar-se del cofoisme i el provincianisme que caracteritzava, a les acaballes del segle XIX, el «renaixement català» Perés justifica en aquest article la virulència del to de la crítica apareguda a la revista, virulència que es convertirà en una de les…