Resultats de la cerca

Filatura de Pericas i Boixeda Barcelona Artística e Industrial , 1916 Josep Pericas i Comellas, natural de Vic, i Ramon Boixeda i Rifà foren els titulars de la societat Pericas i Boixeda, propietària de la fàbrica i la colònia la Coromina, a Torelló, i de la productora d’energia elèctrica que explotarà un salt d’aigua a Sant Quirze de Besora Com a cotoners, la història de Josep Pericas va estretament unida a altres dues grans empreses cotoneres de la comarca d’Osona Llanas i Companyia i Comella, Soler i Companyia L’empresa Llanas és de les més antigues de la Plana de Vic Fou iniciada pels…

La Societat Espanyola és un projecte ambiciós i fracassat per a produir fil de llana de carda, i especialment fil d’estam El 1850 hagué de tancar les portes i vendre el terreny i la maquinària Les referències que en tenim són mínimes, però suficients per a subratllar la importància del seu projecte industrial Els promotors eren, possiblement, ciutadans francesos Les empreses que es deien espanyoles en la denominació social acostumaven a ser estrangeres, i subratllaven així el seu propòsit d’arrelament A més, el cronista de l’Exposició Industrial de Madrid del 1850, a qui devem una bona part…

Una ferreria és la oficina donde se elabora el mineral de hierro, reduciéndolo a metal, segons la definició que dóna un català de la primera meitat del segle XIX Diccionario de Comercio, per Jaume Boy, vol II, pàg 728, Barcelona 1840 El nom s’aplicarà als establiments que utilitzen sistemes més moderns per a obtenir el ferro, amb relació al de les fargues a la catalana Aquestes produïen directament un metall de ferro més o menys pur o afinat, mentre que les ferreries coneixen la primera i segona fusió del mineral Primer obtenen el ferro de fosa, amb un cert contingut de carboni…

Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…

El banquer Antoni Freixa La família Freixa-Rumeu Antoni Freixa, un banquer de Berga, establí una fàbrica de calç hidràulica i ciment a Santa Margarida i els Monjos el 1898 Antoni Freixa era de Berga Durant la primera meitat del segle XIX el cognom Freixa és un dels que es troben en totes les relacions de filadors i teixidors de cotó estesos per la comarca, que treballen amb les berguedanes La família Freixa és protagonista d’aquest desenvolupament industrial que caracteritza el Berguedà en aquell començament de segle, al costat dels Viladomiu, els Farguell, els Serra, etc Fàbrica dels Monjos…

El cas de Joan Torras i Guardiola 1827-1910 és força excepcional un arquitecte que crea un taller de construccions metàlliques i acaba convertit en un fabricant d’acer Joan Torras, arquitecte Joan Torras i Guardiola, un arquitecte que creà un taller de construccions metàlliques i acabà convertit en fabricant d’acer Joan Torras nasqué a Sant Andreu de Palomar, prop de Barcelona, l’any 1827, fill d’un forner d’aquella població Començà estudis a la classe d’arquitectura de l’Escola de la Llotja, organitzats per la Junta de Comerç de Barcelona Els hagué de continuar a Madrid, perquè a Barcelona…

Batlló Germans La família Batlló La família Batlló era olotina Quatre dels set germans Batlló i Barrera baixaren a Barcelona a installar la seva indústria A casa seva possiblement haurien pensat en la llana, que era el producte tradicional del país Però pel fet de baixar a Barcelona passaren amb tota naturalitat al cotó Al començament no devien pas anar plegats, perquè la primera vegada que els trobem, l’any 1829, Jacint Batlló té una petita indústria de teixits al carrer de la Riereta, mentre un o altres germans participen en un negoci similar dintre de la societat Batlló i Escubós, al…

Antoni Sala i Gaietà Alegre constituïren el 1860 Alegre, Sala i Companyia, una empresa que tindrà vint-i-sis anys d’existència i acabarà dividint-se Joan Argemí i les seves nétes Joan Argemí obrí el 1838 un modestíssim establiment de teixits de llana a Terrassa Cal recordar que aquests establiments eren força humils i que la seva creació estava a l’abast de molta gent, sempre que tingués un petit capital o el suport d’alguns amics La família Argemí i la família Sala De Joan Argemí queda el record de la seva participació a l’Exposició Industrial de Barcelona del 1844, en la qual presentà unes…

L'enllumenat de Barcelona La concessió a Charles Lebon Barcelona tenia enllumenat públic des del 24 de setembre de 1752, data de l’aniversari de Ferran VI Es tractava de llum d’oli, un llum que no suposava cap innovació tecnològica, ja que era conegut des de temps immemorial Crear aquests punts de llum era només qüestió de diners i d’un acord municipal previ La fàbrica de gas de Sallent fou construida el 1889 Durant la segona meitat del segle XIX una sèrie de poblacions catalanes introduïren l’enllumenat per gas a càrrec d’empreses locals, en la seva major part Barcelona va ser la primera…

Joan Güell i Ferrer La seva vida 1800-1872 El Vapor Vell de Sants La Ilustración Hispano-americana, 1886 Joan Güell i Ferrer va néixer el 3 de maig de l’any 1800 a Torredembarra Tarragonès, fill de Pau Güell i Roig i de Rosa Ferrer La família tenia un nivell econòmic molt modest El pare, pocs anys després de néixer el seu fill, marxà a l’illa de Santo Domingo, al Carib, amb la intenció de guanyar-s’hi la vida, com tants d’altres Joan Güell visqué aleshores a Barcelona, a casa d’un oncle, on féu els seus estudis primaris Als nou…