Resultats de la cerca

Molí fariner hidràulic mogut per vapor La Industrial Farinera de Barcelona fou autoritzada per un reial decret de 10 de juny de 1857 Segurament la fàbrica ja funcionava des d’uns mesos abans, perquè aquests decrets no feien altra cosa que confirmar realitats ja existents La primera administració era al Dormitori de Sant Francesc, núm 15, i el director n’era Josep Maria Couzinet El capital de l’empresa es fixà en 6 milions de rals, és a dir, 300 000 duros, una xifra que representava el capital normal i gairebé obligat d’una societat anònima barcelonina Inicialment el desemborsament fou només…

Dos anys més tard de la constitució de La Teneria Barcelonesa, SA, s’autoritzava la de La Manufacturera de Cardes i altres objectes de cuir, SA El mes de maig del 1855 es posava en marxa oficialment l’empresa amb fàbrica situada al carrer de Sant Beltran núm 14, xamfrà Santa Madrona, de Barcelona Secció d’adobatge de l’empresa d’Antoni Gudiol, a Vic fotografia de començament de segle Els promotors fixaren el capital en 4 milions de rals, o 200 000 duros L’autorització exigia un desemborsament mínim del 20% El 1847 l’empresa tenia el 45% desemborsat i l’any següent el 52%, és a…

Anunci de la fàbrica de cartons i cartolines La Forestal d'Urgell Anuario Industrial de Catalunya , 1916 La Forestal d’Urgell, SA és una societat anònima constituïda el 15 de març de 1890 El seu objectiu social, segons els estatuts de l’empresa, és obtenir la pasta-cartó i altres productes que tenen per base la fusta, així com dedicar-se a altres indústries en les quals la fusta sigui la primera matèria i sempre que s’utilitzi per al moviment del motor la força motriu desenvolupada per les aigües del Canal d’Urgell La fàbrica principal, que es posà en marxa al començament de la dècada dels…

Pagaré de Sanpere i Mayolas 1898 Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners Són socis de la Reial Companyia…

La Ferreria de Sant Josep, a Sants, s’extingí amb la fi del segle Però el primer de gener de 1900 els germans Francesc i Frederic Bori inauguraren la Ferreria de Sant Josep a l’Hospitalet de Llobregat, a poca distància de l’antiga ubicació La maquinària era la mateixa La nova ferreria es dedicarà sobretot a la fabricació de laminats de ferro, que s’obtenen del ferro verge, primer, i del ferro vell o ferralla, tan aviat com s’incorporà el primer forn Martin Siemens 1909 La seva importància era mitjana i feien barres de ferro de poc gruix El 1907 hi hagué un nou canvi de propietat La Ferreria…

Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…

La Cerdanya posseïa la seva tradició de treballadors i d’artesans de la llana com totes les comarques pirinenques que tenien ben a prop la primera matèria També allí arribà el cotó al començament del segle XIX i arraconà relativament la llana, com a la resta de Catalunya Però per a l’administració, la Cerdanya i totes les comarques frontereres significaven contraban, abans que indústria És evident que la població va trobar una nova font d’ingressos des del moment en què els aranzels espanyols es proposaven de frenar les importacions del país veí a base d’augmentar-ne el preu en passar la…

Marques de la casa Fills de J Vidal i Ribas La Companyia de Productes Químics és la conseqüència de la integració de quatre empreses ja existents, liderades per la casa Fills de J Vidal i Ribas, uns coneguts comerciants de drogues i productes químics Un dels primers fabricants d’àcids catalans i, concretament, del famós àcid sulfúric, va ser l’empresa Llopis, Vallès i Companyia dirigida per Enric Llopis i Serra, en una fàbrica installada al poble de les Corts el 1846 Ho afirma el farmacèutic Ronquillo vol I, pàg 69 i ho confirmarà la seva presència en l’exposició industrial de Madrid del 1851…

Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus…

Narcís Xifra i Masmitjà 1850-1934 fou un gironí, enginyer industrial i professor de matemàtiques Entrà com a director tècnic de la casa Francesc Dalmau i Fill al final de la dècada del 1870, i s’incorporà amb naturalitat i amb el mateix càrrec a la Societat Espanyola d’Electricitat, quan aquesta es constituí l’any 1881 La mecànica i l’electricitat foren les seves dues especialitzacions industrials Hi ha constància que va introduir millores en algunes de les màquines que construí per compte de l’empresa on treballava Per exemple, el commuta-dor automàtic, sistema Xifra, del qual anaven…