Resultats de la cerca

Marca de Casimir Volart 1899 Casimir Volart desenvoluparà una fàbrica de blondes que el seu fill Ramon més tard mecanitzarà La mantellina és una peça fina que porten les dones per cobrir-se el cap Són blondes de fil de seda, si són de qualitat Al final del segle XX se’n veuen molt poques, però des del segle XVII fins a la meitat d’aquest era una peça absolutament ordinària i de gran consum El 1857 es constituí a Barcelona la societat Campmany i Volart, formada per Ramon Campmany i Casimir Volart, que es dedicà a confeccionar-ne artesanalment Com els dos fabricants de blondes anteriors, feien…

Joaquim Parellada i Borràs, conjuntament amb el seu germà, establí una fàbrica de torçats de seda a Rubí el 1859 Era un negoci modest, en el qual treballaven vuit dones La fàbrica tenia 190 aranyes mecàniques i la inversió era de 80 000 rals —4 000 duros— Nou anys més tard, Joaquim Parellada era l’únic titular de l’empresa La fàbrica de torçats s’amplià amb la filatura de seda —30 peroles destinades a produir-la— L’energia era proporcionada per una màquina de vapor de 6 cavalls La producció era de 50 quilograms de seda filada i 200 de torçada, setmanalment Ara hi treballaven 200 dones Rafael…

Les fàbriques de riu de les conques del Llobregat, Ter, Fluvià i Ripoll La màquina de vapor és a l’inici de la industrialització catalana Una màquina que funciona amb carbó, un mineral que s’ha d’importar en la seva major part, ja que Catalunya en té poc i en comarques allunyades del seu lloc de consum El carbó resulta car i el producte acabat també, per la repercussió que el mateix carbó té sobre el seu cost L’energia hidràulica era coneguda Les rodes amb caixons feien moure molins fariners i paperers des de feia molt temps El carbó es pot portar a la fàbrica, però quan es tracta d’aigua és…

La Sucrera de Vic és la primera fàbrica de sucre que s’establí a Catalunya amb la bleda-rave com a primera matèria La seva existència, però, té dues etapes distintes, separades per un llarg parèntesi Miret i A i M Planas L'obra del guerriller carlí Martí Miret i Queraltó, nascut a la Granada Alt Penedès l’any 1846, participà activament en la tercera guerra Carlina, lluitant al costat del general Savalls El pretendent carlí li atorgà el títol de vescomte de Castellfollit Acabada la guerra, optà per entrar a l’exèrcit espanyol amb el mateix títol de brigadier que tenia amb els carlins Fou…

Les colònies El predomini de les “colònies” és el tret destacat del paisatge industrial català Nadal, J, “La formació de la indústria moderna” dins Catalunya, la fàbrica d’Espanya L’expressió “colònia” és del legislador espanyol, quan el 1855 promulga una llei sobre l’establiment del que anomena colònies agrícoles Es tracta de fomentar l’agricultura i uns centres de producció agrícola L’estat atorgarà uns beneficis fiscals als seus propietaris i alguns beneficis personals als seus treballadors —especialment l’exempció de fet del servei militar Una colònia, per definició, és una població…

Etiqueta La Manresana fou el nom comercial de Canals i Cia, que seguí la tradició polvorera de la capital del Bages Els productes d’aquesta empresa anaven destinats a cartutxos de caça i a barrinades per a obres públiques Quan es diu d’una persona que no ha inventat la pólvora, volem expressar que es tracta d’una persona no gaire intelligent, més aviat curteta La pólvora fa molts anys que s’inventà Els seus orígens són llunyans i probablement venia de la Xina Va ser introduïda a Europa pels àrabs i des del segle XII ja s’utilitzava entre nosaltres per a matar-nos i per a caçar La…

Els Trinxet Avellí Trinxet i Casas Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Avellí Trinxet i Casas nasqué a Vilanova i la Geltrú l’any 1845 Era de família benestant i, en principi, el seu futur estava en el comerç Però als vint anys entrà en el negoci tèxtil del seu oncle Rafael Fonosas i Trinxet, que tenia fàbriques de filats i teixits de cotó a Badalona i a Igualada Rafael Fonosas morí pel disgust rebut quan una riuada s’emportà la fàbrica de Badalona Avellí Trinxet féu societat aleshores —1883— amb l’estampador Josep Carroggio i Torelló, i constituí Carroggio i…

Lletra de canvi d’una fàbrica alemanya d’agulles de punt La indústria moderna del gènere de punt és tardana No va ser fins a mitjan segle XIX que aparegueren a Europa les primeres màquines i les primeres indústries El gènere de punt és el teixit obtingut per l’enllaç d’un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat Si el teixit ordinari està format per una sèrie de fils parallels, lligats per encreuament amb una segona sèrie de fils també parallels però perpendiculars als primers, el gènere de punt està format per un fil únic o per fils parallels que es lliguen…

Assecadors de cotó a San Pedro de Alcántara, Màlaga La Catalana Agrícola Algodonera ante el problema del cultivo del algodón Al començament del segle XX es tornaren a fer proves de conreu de cotó a l’àrea sevillana I el 1904 es publicà la que serà anomenada Llei Osma —el nom del ministre d’Hisenda que la promulgà— en la qual el govern concedia unes exempcions fiscals als agricultors que destinessin terrenys al conreu del cotó i uns premis en metàllic als seus recollectors Però la llei va ser paper mullat Es parlà també de la possibilitat del conreu de cotó als territoris espanyols en el…

Manuel Pereña, quatre bancs i Francesc Cambó Manuel Pereña i Salvatella era un català establert a Brusselles, interessat en el negoci surer Fou el creador i el principal accionista de la Compagnie Commerciale et Industrielle du Liège CIL, que farà una tasca d’integració d’una gran quantitat d’empreses sureres europees aprofitant la situació de crisi del sector El 1929, Manuel Pereña projectà crear a Madrid La Industrial Corchera Ibérica SA, amb un capital de 15 milions de pessetes, aportant les filials de CIL a Espanya Entre aquestes empreses n’hi havia tres de catalanes La Suberina, SA i La…