Resultats de la cerca

L’os bru Ursus arctos és inconfusible per les seves grans dimensions, ja que és el més gran dels carnívors dels Països Catalans Té el cap fort, amb orelles amb borrissol i de contorn arrodonit, pèl llarg i espès, cua curta, potes grosses, plantes dels peus i les mans nues i cinc dits a totes les extremitats Té les molars carnisseres a penes diferenciades i és habitual que perdi les primeres molars José M Cerezo L’os bru ibèric és un carnívor de grans dimensions els mascles poden arribar a superar els 300 kg de pes La longitud del cos cap inclòs és de 150-200 cm, la de la cua inferior als 15…

Àrea de distribució mundial dels úrsids La línia de punts negres indica el límit meridional dels desplaçaments de l’ós polar Ursus maritimus Maber, original dels autors Els óssos són animals robustos i pesats, amb el cap gros, les extremitats curtes i fortes i la cua rudimentària Entre ells, es troben els carnívors més grossos del món, com l’ós blanc o polar Ursus maritimus , que arriba a pesar 750 kg i una subspècie d’ós bru Ursus arctos middendorffi , que arriba als 500 kg Existeixen set espècies d’úrsids, agrupades en cinc o sis géneres, segons…

L’os Ursus arctos experimenta una lenta recuperació els seus rastres poden ser trobats des de la Ribagorça occidental fins a la Cerdanya i el Capcir, i des de la vall de Manyanet al Pallars Jussà i l’Arieja S’estima que el nombre d’ossos fluctua entre 14 i 16 Jordi Ruiz-Olmo L’os bru Ursus arctos es va extingir definitivament a la darreria del segle XX Segons diferents autors, l’últim os autòcton dels Pirineus catalans podria haver desaparegut entre el 1987 i el 1991 Aquest fet va originar moltes queixes del collectiu conservacionista a l’Estat francès com a conseqüència, es va aprovar un…

Os bru David J Stang

Aquesta família comprèn unes 2000 espècies àmpliament distribuïdes per les zones tropicals i, de forma disjunta, per les serralades dels Balcans, els Alps i els Pirineus Les gesneriàcies europees, que són només quatre espècies i es troben localitzades en petites àrees, s’han de considerar com a relictes d’una flora termòfila, prequaternària, en gran part extingida Testimonis d’aquest caràcter relictual són la seva àrea tan fragmentada, els caràcters morfològics que presenten, propis de tàxons antics, i la poca variabilitat que manifesten En general les gesneriàcies són plantes herbàcies o…

L’aparell locomotor La màquina humana és constituïda per un sistema esquelètic, dotat d’ossos i articulacions de conformació diversa, i moguda per músculs Els músculs configuren la part activa de l’aparell locomotor, mentre que els ossos i les articulacions en són la part passiva Per a poder mantenir les diverses postures corporals actives —llevat, doncs, de les posicions supina i prona ajagut d’esquena i de bocaterrosa, respectivament, en què els músculs estan relaxats— i per a executar els moviments necessaris per als desplaçaments del cos i per a qualsevol activitat en general, cal…

Els carnívors constitueixen un grup homogeni pel que fa a les seves característiques generals, amb un nombre bastant reduït d’espècies actuals unes 230, agrupades en 91 gèneres i 7 famílies Actualment, el grup és considerat monofilètic La història dels carnivors s’inicia a mitjan Paleocè en separar-se del tronc ancestral dels insectívors i donar lloc a la primera superfamília de l’ordre, els miacoïdeus Aquests es van extingir a començament de l’Oligocè, després de donar lloc, durant l’Eocè fa 5425 milions d’anys, a les dues superfamílies actuals, els canoïdeus i els feloïdeus La primera de…

Dents molariformes dels insectívors A de disposició zalambdodonta, corresponents en concret a Solenodon paradoxus , i B de disposició dilambdodonta, corresponents al talp Talpa europaea Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els insectívors són el grup més antic dels euteris actuals Probablement van derivar dels eupantoteris, mamífers mesozoics de les dimensions d’una musaranya o d’un ratolí Es coneixen fòssils des del Cretaci, fa aproximadament cent milions d’anys, i de la seva línia primitiva s’originaren altres grups de mamífers placentaris, com els quiròpters i els primats En el…

Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o menys pronunciats…

El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…