Resultats de la cerca

Àrea de distribució a Catalunya de les sureres afectades per Lasius brunneus , superposada a la distribució de la surera i a les parcelles estudiades IDEM, a partir de dades de l’autor Lasius brunneus és una espècie força estesa a Catalunya, així com a l’Europa central És una formiga arborícola que es troba en arbres vells amb esquerdes o cavitats, on s’estableix la reina en iniciar la seva vida És de dos colors, amb el cap i el tòrax marró clar, en contrast amb el gàster negrós La seva alimentació, típica del gènere Lasius , es…

El pinsà mec és un hivernant irregular als Països Catalans, si bé cada any, si fa no fa, se’n pot veure algun exemplar o grup barrejat amb pinsans comuns Aquesta tendència a barrejar-se amb pinsans fa que moltes vegades passi desapercebut Així i tot, a Mallorca, Eivissa i Formentera i en zones centrals i meridionals del País Valencià se l’ha de considerar com a molt ocasional Els primers pinsans mecs ens arriben del NE d’Europa a partir de la segona quinzena d’octubre, o fins i tot abans, i romanen entre nosaltres fins al final de març, encara que se’n poden anar veient alguns durant els…

El cabusset Tachybaptus ruficollis és el més petit 25-27 cm i el més abundant de tots els cabussons Noteu a la fotografia el color teula de les galtes i la gola que caracteritza el plomatge estival d’aquesta espècie, i compareu-lo amb el plomatge hivernal, més somort Xavier Ferrer Aquest petit ocell cabussador es pot veure tot l’any en indrets adients dels Països Catalans, quelcom més escampat a l’hivern Resten encara per determinar l’origen i l’abast dels efectius hivernants forans El cabusset es distribueix pel sistema d’aiguamolls litorals, incloent-hi les àrees humides de reduïda…

Vista aèria de les Salines de Santa Pola, amb els primers polígons ocupats per llacunes i vegetació natural ECSA Les llacunes del Baix Vinalopó 117, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El Fondo i les salines de Santa Pola són dos espais eminentment aquàtics, que formen part d’una unitat morfostructural molt més àmplia anomenada Sinus Illicitanus pels autors clàssics, i que s’estén entre la serra de Santa Pola i el riu Segura L’origen geològic d’aquesta unitat és una depressió tectònica que es formà després de l’orogènia alpina, i que va quedar confinada per dues…

Aquesta part és consagrada als minerals que apareixen als Països Catalans i que són objecte d’explotació possible, històrica o actual, i també a les roques que tenen un destí industrial Aquestes darreres són definides i tractades específicament en el darrer capítol de la part quant als primers, la resta dels capítols s’ocupen de tots aquells minerals que s’exploten per aprofitar-ne un determinat component, tant si és metàllic com si és un àcid o una sal, i que per això precisaran posteriorment un tractament mineralotècnic més o menys complex El plantejament dels capítols es basa en la…

Si les xantofícies són un grup on la organització monadal tenia poca importància, les crisofícies constitueixen un grup d’organismes aquàtics, amb el centre de gravetat situat novament en els organismes monadals, nedadors, unicellulars o colonials Però han arribat bastant lluny en llur diversificació evolutiva, ja que tenen també representants capsals Chrysocapsa , coccals Chrysosphaera , ameboides Ryzochrisis , tricals Phaeothamnion i fins hístics Thallochrysis És possible que el pas a aquests nivells d’organització més complexa s’hagi produït diverses vegades L’organització de les…

Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…

Situació i presentació La comarca del Priorat té 498,60 km 2 i comprèn 23 municipis És vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Pre-litoral, a ponent de les Muntanyes de Prades, límit llevantí amb la Conca de Barberà i és inclosa dins l’àrea d’influència del Baix Camp, comarca amb la qual termeneja tot al llarg de la seva façana oriental Les seves aigües, tanmateix, s’escolen en direcció a l’Ebre a través del riu de Siurana, que hi desguassa ja dins la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual limita pel S i l’W Al N, la serra de la Llena estableix la línia divisòria amb la comarca de les…

Situació i presentació L’Alt Camp té una extensió de 538,01 km 2 i, segons les divisions territorials de Catalunya del 1936 i del 1987, és integrat per 23 municipis Mont-ral, dintre el massís de les Muntanyes de Prades la Riba, vora el Francolí, en el punt on aquest riu arriba a l’Alt Camp entre la Serra Carbonària i les Muntanyes de Prades Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la Serra Carbonària Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà, que integren el Bloc del Gaià, que toca també Montferri el Pla de Santa Maria en una situació intermèdia, i…

Situació i presentació La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km 2 Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre Els límits del Montsià van, pel N, des del tossal del Rei 1 356 m, al NW fins al barranc de Lledó, passant…