Resultats de la cerca

Aquests saures presenten l’orifici de l’òrgan de Jacobson i la coana conjunts, un forat lacrimal simple, l’arc temporal visible, el jugal no dilatat, atròfia freqüent de potes, i osteoderms senzills i ornamentats No presenten cap plec als flancs i els ulls, com els d’altres animals excavadors, són, encara que petits, funcionals El gènere Anguis presenta les escates ventrals idèntiques a les dorsals, el cos llarg, relativament rígid i les potes reduïdes o absents Els ulls tenen parpelles mòbils i la cua és molt fràgil i presenta freqüentment autotomia Les escates són llises i brillants, amb…

Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La…

Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes corporal…

Hi ha animals que porten els boscos al cap, són veritables forestes de cornamenta òssia Són els cèrvids, potser el grup zoològic més característic dels boscos caducifolis El sentiment d’haver-se submergit realment en el bosc pren una dimensió especial, en efecte, si el passejant pot gaudir de la visió fugaç, esborradissa entre els arbres, d’algun cérvol d’estampa elegant esquitllant-se a corre-cuita Una visió fugaç i cada cop més improbable, car els cèrvids, malauradament, ja són una raresa a la majoria dels boscos caducifolis d’arreu del món Cérvol comú Cervus elaphus Fotolia - P Yates El…

Escates cefàliqües dels saures que tenen interès en la determinació de les espècies Hom ha Indicat en el dibuix únicament les més importants 1 rostral, 2 internasal 3 prefrontal 4 frontal 5 supraocular 6 grànuls supraciliars 7 postfrontal 8 parietal 9 occipital 10 timpànica 11 massetèrica 12 loreal 13 nasal 14 supralabial 15 infralabial 16 mentoniana 17 gular Gustavo Hormiga Encara que presenten notables excepcions que dificulten llur caracterització com a grup, els saures són rèptils escatosos de cua llarga amb dos parells de potes de llargària similar Apareixen, però, amb certa freqüència,…

A les acaballes del segle XIX, la moda femenina occidental tenia una flaca pels barrets de plomes En especial per les plomes dels ocells del paradís, que arribaven a Europa per milers, procedents de Nova Guinea Fins a 50 000 ocells per any eren caçats amb aquesta finalitat, fins que, davant del desastre, en fou de primer regulada i després prohibida la captura durant el primer quart del segle XX Les dames mundanes impressionaven els senyors elegants amb llurs cascades de plomalls, fins al punt que ploma i feminitat esdevingueren conceptes correlatius Ben a tort, per cert l’esplendorosa…

Els pleuronectiformes són teleostis generalment marins, que colonitzen les costes d’arreu del món, preferentment la regió litoral o bé els fons de la plataforma continental, fins als 300 m de profunditat, tot i que no són assidus de les grans profunditats marines Alguns, però, poden viure en aigües salabroses i, fins i tot, dolces, com és ara la palaia anglesa Pleuronectes platessa Hi ha un elevat nombre d’espècies d’aquest ordre que es troben repartides per totes les mars Desenvolupament larval d’un peix pla, la palaia vera Citharus linguatula S’han representat els diferents estadis per…

El concepte de «peix» La gran diversitat de peixos que existeix, l’enorme quantitat d’individus que en formen les poblacions, la multitud de diferents tipus biològics i d’adaptacions ecològiques que poden presentar, són qüestions notables i encara força desconegudes En alguns ambients marins, com ara l’escull corallí, viuen moltes espècies d’osteïctis i condrictis la fotografia, feta a la mar Roja, mostra un aspecte d’aquesta formació tropical, i permet d’observar la presència de representants de les famílies de perciformes que hi són més característiques, com els làbrids i els quetodòntids,…

Formen una família remarcable per la seva diversitat, amb més de dues-centes espècies repartides per tot el món Tenen, doncs, una àmplia distribució geogràfica i algunes de les seves espècies són d’una gran importància pesquera Des del punt de vista morfològic, es caracteritzen pel fet de tenir la corba de la línia lateral molt pronunciada i acabada, en alguns casos, en escudets ossis Són uns grans nedadors, de cos més aviat comprimit, recobert de petites escates cicloides i acabat en una aleta caudal escotada Tenen dues aletes dorsals i una d’anal que poden amagar-les en unes petites…

Concepte de rèptil Els rèptils són un grup de vertebrats molt més ben adaptats a la vida a la terra que no els amfibis Contribueix a aquesta capacitat una de les seves característiques més sobresortints la possessió d’escates còrnies que recobreixen tot el cos i formen una mena d’esquelet extern Una altra de les seves característiques és l’estructura de l’esquelet, que permet un tipus de moviment especial, la reptació, i dóna fins i tot una gran capacitat grimpadora a algunes espècies, com la serp blanca Elaphe scalaris , que veiem a la fotografia Xavier Parellada Els rèptils són vertebrats…