Resultats de la cerca

La gralla Corvus monedula és un ocell comú als nostres camps, on se’l veu aixecar el vol en estols i parar-se a terra i també a les edificacions rurals Amida 33 cm, i encara que de lluny sembla d’un sol color, té el grap grisós, amb el capell negre, com mostra la fotografia d’un exemplar de Sarroca Segrià Té un crit característic Anna Motis La gralla és present als Països Catalans al llarg de tot l’any Falta o és accidental a les Illes, a les zones humides i més altes del Principat i el Rosselló, en una bona part de la costa meridional del Principat, i a tota la franja litoral…

La gavineta de tres dits Rissa tridactyla es distingeix pel color gris del mantell, la punta negra de les ales i les potes, també negres Els adults tenen el bec groc, mentre que els joves, com el de la fotografia, el tenen negre i mostren, a més, una franja negra desigual a les ales i la punta de la cua negra Té unes bones dimensions ateny 41 cm i és d’hàbits totalment marins Oriol Alamany Als Països Catalans és un ocell hivernant, d’abundància variable segons els anys A la Catalunya Nord i a les Illes és considerada una espècie ocasional, però potser una millor prospecció de les zones…

El xarxet marbrenc Marmaronetta angustirostris és el xarxet més gran ateny fins a 40 cm i, també, el més escàs El seu plomatge és poc vistent, tant en el mascle, que veiem a la fotografia, com en la femella La taca fosca que engloba l’ull és característica d’aquesta espècie Oriol Alamany A Europa, el xarxet marbrenc és un ànec escàs, que solament es reprodueix a Espanya i Turquia A casa nostra, el nucli més important és en les masses d’aigua del Migjorn valencià, on és actualment escàs i d’aparició irregular, sense descartar alguna nidificació actual esporàdica al Fondo i/o als marjals de…

Les companyies navilieres transatlàntiques proliferaren i cresqueren a mitjan segle XIX perquè la demanda de passatges no cessava La majoria, tanmateix, eren d’Europa cap a Amèrica, només Els passatgers, en efecte, anaven a Amèrica, però no en retornaven, perquè no eren viatgers, sinó emigrants Entre el 1840 i el 1860 feren aquest trajecte d’anada sense retorn quasi dos milions i mig d’europeus, la majoria irlandesos I molts milers més, encara, emigraren a les colònies britàniques d’Oceania A la majoria els empenyia la fam La fam per la fallida d’un conreu capital que havia estat devastat per…

El Montcabrer, cim culminant de la serra de Mariola Ernest Costa La serra de Mariola 14, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic A cavall entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida, Mariola és una de les serres més extenses del País Valencià, i una de les més conegudes en l’àmbit popular i científic La bellesa i agressivitat dels seus paisatges i l’indubtable valor del seu patrimoni natural l’han dotada d’una merescuda fama, i han fet d’ella un símbol d’identificació els habitants dels pobles que viuen als seus peus La serra de Mariola està constituïda quasi…

Vessant nord del Montdúver des de Xeraco Rafael Paulo El massís del Montdúver 11, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El massís del Montdúver es troba en la comarca de la Safor, i apareix com una brusca elevació que s’aixeca des de la plana costanera fins als 841 m del cim, només a 7 km de la mar A llevant, una sèrie de contraforts penyal del Ferragut, la serra de la Barsella, la muntanya de Xeresa s’avancen sobre les marjals litorals, tot emmarcant barrancs de forts pendents com els de les Fonts o Xeresa A l’extrem sud, immediatament sobre la depressió interior de Barx,…

La marjal de Pego-Oliva, ja en el límit amb els tarongerars Ernest Costa La marjal de Pego-Oliva 112, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Els rius Bullens, Racons o Molinell i la rambla de la Gallinera travessen una plana, de vora 1000 ha de superfície, que en molts llocs es troba per sota del nivell del mar i que es caracteritza per una forta subsidència Aquests cursos originen la marjal de Pego i Oliva, àrea que recull bona part de les aigües epicontinentals i subterrànies de cinc alineaments de muntanyes costaneres Gallinera-Mustalla, Safor-Almirall, Foradada…

El congost de Fraguerau, que separa les serres del Montsant i de la Llena, és particularment atractiu per les espectaculars formes erosives de les roques conglomeràtiques Vegeu com el bosc de ribera ressegueix fidelment el curs del riu Montsant Jaume Orta La serra del Montsant 110, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, el Montsant forma un bloc molt individualitzat i característic que s’estén en direcció E/NE-W/SW al llarg de gairebé 20 km El seu vessant meridional s’aixeca altivament sobre el Priorat…

Carcariniformes 1 caçó Galeorhinus galeus 2 i 2’ gatvaire comú Scyliorhinus stellaris , en visió lateral i detall del cap 3 i 3’ gatvaire denticulat S canicula , en visió lateral i detall del cap 4 mussola Mustelus asterias 5 moixina Galeus melastomus 6 tintorera Prionace glauca 7 tauró gris Carcharhinus 8 i 8’ peix martell Sphyrna zygaena , en visió lateral i detall del cap 9 detall del cap de S tudes 10 detall del cap de S mokarran Noteu la posició de les cinc fenedures branquials, per sobre del punt d’inserció de les aletes pectorals, que els separa dels lamniformes Juan A…

Gairebé totes les dades publicades sobre fongs ameboides trobats als Països Catalans es refereixen als mixomicets Els migrats coneixements que tenim de la resta dels grups no ens permeten de fer consideracions generals sobre la seva ecologia Pel que fa a les exigències ecològiques dels mixomicets, les fases del seu cicle vital que són més sensibles a la influència dels factors ambientals són la plasmodial i la de maduració dels esporocarps Els requeriments ecològics més importants per a completar aquestes fases són la humitat ambiental i la disponibilitat i les característiques del substrat…