Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Raymond L. Lindeman: el concepte troficodinàmic d'ecosistema
En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman i director de…
El regne capenc: geranis i gazànies
L’any 1772, a bord del vaixell “Resolution”, comandat pel famós capità Cook, arribà a Ciutat del Cap, enviat pel Royal Botanical Garden de Kew, el jardiner Francis Masson La seva missió era recollectar plantes sud-africanes que poguessin tenir interès en jardineria Tornà a Europa amb diverses espècies, entre les quals 15 del gènere Pelargonium l’era dels geranis, potser el gènere de plantes ornamentals més mundialment difós, acabava de començar Moltes de les espècies comunament emprades en jardineria tenen, com els geranis, un origen sud-africà Masson fou el primer a explotar sistemàticament…
Guaranís i jesuïtes
Don Francisco de Toledo 1515-82, virrei del Perú, ho tenia clar amb els indis se n’estava fent un gra massa El dia 8 de febrer de 1570 escriví una carta al rei Felip II de Castella i I de Catalunya i Aragó i de Portugal defensant la conveniència d’agrupar-los en poblacions organitzades, mesura a la qual “…els naturals s’avenen més que els espanyols, els quals perden el profit del frau que, tenint-los dividits i més amagats, els feien…” Sorgí així a Juli, a la ribes del llac Titicaca, la primera concentració planificada d’indis, l’organització de la qual fou encomanada a la…
Camèlies i magnòlies
Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…
La presència humana permanent al continent antàrtic
La precarietat de les installacions antàrtiques Territoris de l’Antàrtida reivindicats per les diferents nacions i localització de les bases antàrtiques Actualment n’hi ha 69, pertanyents a 18 nacions D’aquestes 69, 42 funcionen durant tot l’any i 27 són ocupades només durant els mesos de l’estiu austral Editrònica, a partir de fonts diverses La Terra Australis meravellosa i habitada per criatures fantàstiques resultà un veritable fiasco per a l’arrogància de la nostra espècie Després de segles imaginant un gran continent austral, els paisatges desolats i les duríssimes condicions de vida…
Exposicions i galeries d'art
Aquest capítol pretén introduir el panorama de les exposicions i les galeries d’art més importants a Catalunya en l’època del Modernisme Centrem l’atenció en galeries i sales comercials, certàmens oficials i sales d’exhibició alternativa Aquestes plataformes protagonitzaren una activitat decisiva entre els anys 1890 i 1910, que contribuí tant a la propagació dels nous estils com a la definició de les pautes que havien de regir la difusió i consum de l’art en la societat del segle XX Caricatura 1902 de Lluís Masriera, que reflecteix l’interès públic que suscitaven les exposicions, fins i tot…
Introducció al Modernisme
El Modernisme és el moviment que més força ha tingut en l’art català modern Cap altra tendència ha estat tan carismàtica i amb un pes tan gran, fins i tot a nivell popular, i evidentment no és tan sols un moviment de les arts plàstiques sinó que afecta tot el conjunt de la cultura catalana Fins a l’adveniment del Modernisme l’art català modern –a l’època medieval sí que ho havia fet i més tard potser només ho farien els escultors neoclàssics Campeny i Solà– gairebé mai no havia assolit un nivell veritablement comparable als principals focus artístics de l’art occidental Només per això el…
Hi ha una museografia modernista?
A començament de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX Catalunya va viure un moment de fort impuls tant pel que fa al colleccionisme d’art com a l’activitat pròpiament museística Es van construir tres grans edificis de caràcter públic i privat, obra dels arquitectes Antoni Rovira i Trias, Josep Vilaseca i Jeroni Granell i Mundet, destinats a conservar importants colleccions d’art i d’història natural A Barcelona, al Parc de la Ciutadella l’Ajuntament de la ciutat va encarregar a Antoni Rovira i Trias la construcció d’un museu de nova planta amb la finalitat de conservar i exposar la…
L'art europeu en l'època modernista
La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el…
L'espècie humana: igual però diferent
La injustificable posició antropocèntrica L’espècie humana ha tingut sempre una excellent opinió d’ella mateixa L’antropocentrisme ha estat una constant de la majoria de les civilitzacions, moltes de les quals han voigut veure en el conjunt de la creació una oportuna combinació d’elements al servei dels humans La teoria geocèntrica, aclaparadorament admesa pel pensament occidental durant segles, és una conseqüència lògica d’aquest antropocentrisme si els humans són els destinataris de l’univers, és lògic que el planeta que ells habiten sigui el centre del cosmos l’…