Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Piràmides a la selva
Temple I de la ciutat maia de Tikal, a Petén Guatemala Corel John Lloyd Stephen 1805-52, nord-americà, era advocat Frederick Catherwood 1799-1854, britànic, era arquitecte Cadascú pel seu costat viatjà per l’Europa oriental i el pròxim Orient, de la qual cosa quedaren algunes constàncies remarcables els formidables croquis, dibuixos i plànols aixecats per Catherwood de Jerusalem o dels temples egipcis, per exemple, i els fascinants llibres de viatges de Stephen, com “Incidents of Travel in Egypt, Arabia, Petraea and the Holy Land” Nova York, 1837 Però això sol segurament no els hauria fet…
De Verne a Saint-Exupéry
“Ara bé, hi havia llavors terribles al planeta del petit príncep Eren llavors de baobab Tot el planeta n’estava infestat I un baobab, si badeu, arrela de manera que és impossible d’arrencar-lo Enfarfega tot el planeta El forada amb les arrels I si el planeta és molt petit, i els baobabs són molt nombrosos, el fan rebentar” Antoine de Saint-Exupéry “El petit príncep” 1943 Antoine de Saint-Exupéry 1900-44 va descriure un petit príncep habitant d’un minúscul planeta que, de visita a la Terra, plantejava a l’autor, amb la seva innocència i poesia, la seva manera d’entendre la vida Gràcies a…
Arquitectes o ebenistes?
Anaven molt de pressa En un sol dia, exactament en un dia i una nit, aixecaven una església imposant Passava a la Rússia medieval i encara durant els segles XVII i XVIII, quan la comunitat havia fet el vot d’erigir un temple com a prometença en cas d’epidèmia, d’incendi o de mala collita En un no res, al cim d’un turó de vista privilegiada, o al bell mig del més escollit dels paisatges, sorgia l’església com per art d’encantament Era un portent, però no pas un miracle la construcció es feia de troncs, eren esglésies de fusta prefabricades De fet, les ciutats russes d’aquells temps eren…
L’extermini dels bisons
Ramat de bisons americans Bison bison pasturant en plena praderia Dreamstime - Magann Cada nou agricultor que arribava a la praderia duia bestiar domèstic freturós de pasturatges Per a sobreviure, els pioners necessitaven grans territoris per al conreu i la pastura Necessitaven el territori dels bisons Les immenses ramades migratòries que els indis de la praderia a penes arribaven a inquietar amb les seves més que modestes partides de caça, esdevingueren una nosa que calia eliminar de grat o per força A mesura que creixia aritmèticament la colonització, disminuïa geomètricament la població…
Els poders del peiot
El missioner i escriptor castellà Bernardino de Sahagún 1499-1590, que va passar una gran part de la seva vida entre els indis mexicans, va escriure en la seva “ Historia general de las Cosas de Nueva España “Hi ha una altra herba semblant a les tunes que rep el nom de ‘peyotl’ Aquells que se la mengen o se la beuen tenen visions espantoses o bé còmiques La intoxicació dura dos o tres dies i després desapareix És un aliment molt comú entre els txitximeques, ja que els dóna força en el combat i no senten por, gana ni set, i diuen que els protegeix de qualsevol perill” La planta a què es…
Els boscos caducifolis monsònics
El concepte de bosc monsònic En diverses regions tropicals de pluges abundoses, però amb un règim estacional, es troben boscos densos, amb un cobricel de capçades pràcticament tan continu com el de la selva plujosa Certament no són ben bé iguals les dimensions dels arbres més alts no són tan gegantines, moltes espècies —més nombroses com més llarga és la estació seca— perden la fulla durant els mesos d’eixut Tot això no obstant, quan arriben les pluges, l’interior del bosc pot ser tan luxuriant com el de les selves plujoses de latituds més equatorials Són els boscos monsònics, sotmesos al…
El poblament humà dels sistemes litorals
La colonització humana del litoral Els espais litorals han ofert a l’espècie humana una quantitat i una varietat tan grans de recursos que, de molt antic, han estat llocs d’elecció per als assentaments humans, llevat d’aquells punts específics que per circumstàncies adverses insalubritat, extremositats climàtiques, etc no els han assegurat un mínim de recursos o de confort Les ribes marines, en particular a les regions deltaiques i estuarianes, són unes àrees molt productives en les quals els humans, a partir del Neolític, han consolidat un model de producció forçada de recursos d’enormes…
El continent i el contingut
L’empremta de la història Ens ha tocat viure en una època en què el planeta Terra mostra una diversitat d’ambients marins considerable Si haguéssim de dissenyar un planeta experimental on fos representada la màxima variabilitat de tipus diferents d’oceans no ens caldria més que copiar el nostre planeta Tenim dos pols, sempre freds, i en l’un tenim un oceà l’Àrtic mentre que en l’altre hi ha un continent l’Antàrtida Tenim dos oceans que van d’un cercle polar a l’altre l’Atlàntic i el Pacífic L’Atlàntic s’estén en la màxima amplitud meridiana El Pacífic no solament té la màxima extensió…
Els paisatges bacterians litorals
L’aigua, la terra i els bacteris Les línies costaneres de la biosfera han estat afaiçonades pels bacteris des dels temps més remots Aquests organismes tan diminuts però alhora tan diversos, hi viuen en quantitats enormes i organitzats en comunitats clarament macroscòpiques, i són els responsables que les zones litorals siguin habitables per a la resta dels éssers vius La presència d’aquests emmascara avui el paper dels bacteris en molts ecosistemes, però en alguns paisatges costaners peculiars l’empremta dels bacteris es manifesta amb tota la força Els planetes sense mars Allà on terra i mar…
L’explotació, la gestió i els conflictes ambientals de la insularitat
Les mil cares de les illes Semblants i dissemblants alhora les unes de les altres, les illes defugen tota classificació rigorosa N’hi ha de tropicals, temperades o àrtiques de grans i de petites de poblades i de despoblades Però, en realitat, la dificultat principal d’una classificació de les illes no rau tant en la tria dels criteris que les diversifiquen, sinó més aviat en el risc de perdre de vista allò que cada una té de singular en el temps i l’espai Comprendre les illes i explicar-les exigeix romandre fidel a allò que té de particular cada una I encara més quan es tracta de l’…