Resultats de la cerca

L’economista català Joan Martínez Alier és una de les veus més autoritzades de l’economia ecològica, tant pel que fa als seus precursors com al seu present Les conclusions del fragment presentat rebutgen tot tecnocratisme, sigui econòmic o ecològic, en la presa de decisions sobre l’ús social dels recursos, les polítiques ambientals i les finalitats alternatives al servei de les quals haurien de posar-se aquests recursos Fa notar que la presa de decisions pertany a l’àmbit polític i assenyala explícitament que, en el present, se n’exclouen no sols les generacions venidores sinó fins i tot una…

Amb una terminologia i uns recursos teòrics diferents, el que descriu Forel en aquest passatge del seu estudi del llac Léman és el que anys després Arthur G Tansley anomenaria ecosistema Tanmateix, no seria fins a l’aparició de la concepció dinamicotròfica d’ecosistema de Raymond L Lindeman que les intuïcions de Forel, aquestes ‘reencarnacions, transmutacions i metamorfosis successives de la matèria orgànica’, serien avaluades quantitativament i esdevindrien part del nucli essencial de la teoria ecològica “Quantes reencarnacions successives experimenta aquesta matèria orgànica en el trànsit…

Frederic E Clements ha estat la figura dominant de l’ecologia nord-americana al llarg de més de quaranta anys A partir dels fonaments establerts per Henry Chandler Cowles 1869-1949 i fent del concepte de clímax el nucli de la seva teoria, introduí en ecologia una concepció organicista que identifica la comunitat vegetal amb una mena de superorganisme, i creà l’ecologia de la successió de les comunitats vegetals També fou l’inventor de nombrosos instruments de mesura adaptats a la problemàtica innovadora que abordava els primers fotòmetres estancs per a la presa de mesures sota la…

Les històries de taurons formen part de la mitologia marinera Hom n’ha consagrat una imatge d’animals cruels i insaciables, sempre a punt per a l’atac fulminant Des de narracions més o menys fantàstiques, integrades en la tradició oral de moltes cultures de pobles navegants, sobretot de l’àmbit tropical, fins a pellícules tremendistes modernes, hi ha una dilatada panòplia de relats que relacionen els taurons amb una voracitat desfermada i amb una sevícia implacable I és cert que algunes espècies de tauró han atacat innombrables vegades els humans, però reduir aquest interessant grup zoològic…

Quanta aigua són 29 km 3 Costa d’imaginar Expressat en litres encara és pitjor 29 000 000 000 000, és a dir 29 bilions de litres Un compromís amb les xifres seria dir 29 000 milions de m 3 , o sigui 29 000 hm 3 És l’aigua continguda en una làmina d’1 m d’alçada que cobrís una extensió de 29 000 km 2 Doncs aquesta ingent quantitat correspon a l’aigua que hi ha en un sol embassament enclavat al cor de la selva missionera L’embassament hidroelèctric més gran del món Itaipú Aquest colós de la generació hidroelèctrica s’alimenta d’una conca hidrogràfica de 820 000 km 2 Està situat sobre el riu…

L’aportació humana a la desertització A diferència d’altres biomes, el del desert sembla l’únic al món que es troba en expansió Això respon en part a causes climàtiques però, com ja s’ha posat de relleu, també a l’acció millenària dels humans i molt particularment la més recent Ara fa dos segles, l’escriptor romàntic francès François René de Chateaubriand 1768-1848 escrivia una frase que ha fet fortuna “El bosc precedeix els humans, el desert els segueix” potser no és el cas sempre ni a tot arreu però expressa bellament el paper decisiu dels humans en l’expansió dels deserts arreu del món El…

En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman i director de…

Benoît de Maillet ha estat potser el primer dels autors setcentistes Maupertuis, Diderot, Erasmus Darwin, Buffon, Lacepède que han especulat sobre l’evolució del vivent En aquest fragment, l’autor parteix d’una anatomia comparada amb prou feines esbossada, encara que hi apareix explícitament el recurs a la noció d’homologia entre les ales dels ocells i les aletes dels peixos El reconeixement de la unitat i la plasticitat del vivent és previ i indispensable per a la constitució de la idea de biosfera, perquè va lligat indissolublement a la concepció de les relacions entre vivent i no vivent El…

Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…

Escultura d'esteatita representant un ós polar Corel - M Beedell Algunes botigues de les ciutats canadenques i nord-americanes, o fins i tot europees, ofereixen escultures fetes pels inuits Solen ser bellíssimes representacions artístiques d’animals o d’escenes de caça, més rarament de figures humanes, en posicions sovint forçades o inusuals Cadascuna reflecteix, és clar, el geni personal de l’artista afaiçonador, però totes comparteixen aquesta singular disposició dels volums i una textura indefectiblement blanquinosa, mat i porosa, o bé grisosa, compacta i lluent D’on surten aquestes…