Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Òliba
L’òliba Tyto alba és un rapinyaire nocturn mitjà entre 32 i 34 cm d’aspecte inconfusible, a causa dels tons claríssims o daurats de tot el seu cos beix i marró clar al dors i les ales, blanc o crem al pit i l’abdomen, altrament tot clapat de motes negres o molt fosques, i també a causa de les grans ulleres que li emmarquen la cara És un devorador de petits vertebrats els ossos i pèls dels quals regurgita polidament egagròpiles, de crit llòbrec i esfereïdor, hoste habitual de torres i campanars Tony Tilford/Index L’òliba és una espècie sedentària, hivernant i nidificadora als…
Territ tres dits o de tres dits
Formació de territs tresdits Calidris alba deambulant apressadament, com és típic de l’espècie, pels sorrals costaners Destaca el to general blanquinós del seu plomatge hivernal i, sobretot, l’absència del dit posterior Arriba a atènyer els 20 cm Xavier Ferrer Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor al litoral del continent, i més escàs a les Illes A l’hivern és molt local i escàs, i es troba regularment només en uns pocs indrets de Catalunya i el País Valencià, tot i que també es coneixen algunes rares dades hivernals a les Balears La…
Agró blanc
L’agró blanc Egretta alba és un ocell gran i esvelt ateny 89 cm mancat del plomall que caracteritza molts dels altres ocells del seu grup A l’hivern, que és quan el solem veure a les nostres terres, té el bec groc Oriol Alamany Abans del 1977 l’agró blanc era catalogat com un ocell accidental molt escàs als Països Catalans actualment la seva situació ha canviat i ara és un hivernant regular, però molt escàs al delta de l’Ebre, i s’observa ocasionalment en migració per la Catalunya Nord i la resta del Principat, mentre que encara és excepcional a les Balears, on no s’ha vist els…
Cuereta blanca
La cuereta blanca Motacilla alba és lleugerament més grossa que la groga ateny 18 cm i és inconfusible pels colors gris i negre del mantell i blanc del dessota, i, sobretot, pels moviments que fa amb la llarga cua quan camina A l’estiu, el mascle porta la gola negre, mentre que la femella hi té, al mateix lloc, una franja Els joves, com el de la fotografia, són més esclarissats i tenen una taca bruna al pit Fototeca / MC La cuereta blanca és un ocell nidificador comú a tots els Països Catalans, excepte a les Balears i a les zones litorals del S del Principat i el migjorn…
Cucut
El cucut Cuculus canorus és un ocell bosquetà de cant característic, paràsit, a l’època de cria, de diverses espècies de moixons, els nius dels quals desposseeix de la posta legítima, tot dipositant-hi els ous propis i deixant la covada i l’alimentació de la nierada als pares espoliats L’exemplar illustrat, procedent del Vallès Occidental, mostra els trets morfològics d’un individu adult cos afuat, cua llarga, color general gris, i abdomen blanc amb bandes travesseres grises les potes, poc visibles a la imatge, són grogues Oriol Alamany Cuculus canorus Àmpliament estès per tot el…
Les nimfeàcies
Nimfeàcies Flor de Nymphaea alba un cop extretes algunes peces i amb el receptacle parcialment seccionat Observeu els estams inferiors, de filament eixamplat i antera menuda, que fan el pas entre els tèpals i els estams típics, uns i altres molt nombrosos, sobre un receptacle ben aparent x 0,5 Eugeni Sierra Són aproximadament mig centenar d’herbes aquàtiques distribuïdes gairebé per tot el món Solen tenir un rizoma subterrani i fulles amples, sovint surants sobre l’aigua Les flors, en general grosses i vistoses, són, de fet, asimètriques, ja que les seves nombroses peces no es…
Les santalàcies
Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó Osyris alba a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis es fan als…
Les resedàcies
Resedàcies 1 Pebrots de ruc Reseda phyteuma a planta sencera, de fulles enteres o pinnatisectes i llargs raïms terminals x 0,5 b flor x 3 c pètal, curiosament retallat en lacínies x 3 d fruit capsular, que recorda un petit pebrot x 3 e llavor x 15 Eugeni Sierra Les resedàcies són en total vora de 70 espècies, la majoria incloses en el gènere Reseda En aquest cas i en general a tota la família, es tracta d’herbes i de mates més o menys xerofítiques, pròpies sobretot de les zones mediterrànies —al nostre país n’hi viuen vuit espècies—, bé que algunes són americanes o sud-africanes Fan fulles…
Les violàcies
Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a…
Els estanys d’Almenara
Els estanys d’Almenara —o llacunes de Taiola— són envoltades per franges de vegetació halofítica formades bàsicament per canyissar Xavier Moreno Els estanys d’Almenara 215, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquests estanys són situats en la proximitat de la costa, principalment dins del terme d’Almenara, al nord-est de la població de Sagunt Es tracta d’un parell de llacunes també conegudes amb el nom de llacunes de Taiola, envoltades per una antiga marjal que actualment ha estat transformada en horta No obstant això, a l’hivern aquests camps s’inunden pel…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina