Resultats de la cerca

La fredeluga Vanellus vanellus és, de bon tros, el més vistós dels caràdrids, amb el seu verd mantell tornassolat, pit negre, abdomen blanc i airós plomall negre al capdamunt del cap, caràcters ben patents en aquest exemplar del delta del Llobregat Baix Llobregat Es tracta, altrament, d’un ocell gros 27-30 cm, infallible precursor de l’hivern a les nostres latituds, fet que justifica la denominació popular amb què és conegut Ramon Torres Al territori estudiat és un ocell molt estès i comú durant l’hivern, on és el limícola més abundant Com a nidificador és raríssim, car només nia…

El talpó roig Clethrionomys glareolus es diferencia de la resta d’arvicòlids pel seu pelatge de tonalitats vermelloses a la part dorsal, a part d’altres caràcters que afecten el crani i la dentició Té les potes relativament curtes i la cua quasi tan llarga com la meitat del cap i el cos junts i amb un pinzell de pèls terminals En els mascles, apareixen, encara que d’una manera poc pronunciada, un parell de glàndules odoríferes laterals durant el període reproductor Les mesures del cos són les següents 91-118 mm de cap i cos, 42-60 mm de cua, 16,5-20,5 mm de peu posterior, 11-16 mm d’orella…

Qualsevol actualització de la informació faunística dels ratpenats dels Països Catalans ha de tenir en compte els darrers canvis en la taxonomia d’aquest grup La classificació admesa dividia l’ordre dels quiròpters en dos subordres els megaquiròpters i els microquiròpters Actualment, acurades anàlisis moleculars i filogenètiques divideixen l’ordre monofilètic dels quiròpters en dos subordres i cinc superfamílies Segons aquests estudis, l’evolució dels microquiròpters ha seguit dues branques paralleles són parafilètics la formada per les superfamílies dels pteropoïdeus Pteropoidea considerats…

La taperera Capparis spinosa és una curiosa mata que viu arrelada als talussos i als murs vells, de port estès i fulles molt enteres, glauques i un xic crasses Se n’aprecien les poncelles, les tàperes, com a condiment, i també els fruits A la primavera obre unes vistoses flors amb quatre pètals i nombrosos estams, que veiem a la fotografia Jesús R Jurado Aquesta família comprèn unes 800 espècies, en general pròpies de les zones eixutes tropicals i subtropicals Moltes són arbustives, altres herbàcies i, moltes menys, arbòries duen les fulles alternes, sovint…

Als Països Catalans és un migrador regular, però molt poc nombrós, a les costes continentals, i més rar a les Balears Accidental a l’hivern La migració primaveral és molt concentrada durant el maig, i escassegen les observacions al final d’abril i al juny El pas de tardor és molt més estès en el temps, però afecta molts menys ocells comença el mes d’agost i es manté fins a l’octubre, quan hi ha la màxima de dades els territs grossos són ja molt rars el novembre Fora dels períodes migratoris, les observacions són molt escasses s’ha enregistrat una vegada el març 3 exemplars el…

El picot negre Dryocopus martius , no tan comú com el verd, és molt més gros que els altres fins a 46 cm i inconfusible pel color negre uniforme del plomatge i pel capell vermell, ample i llarg en el mascle com l’exemplar de la fotografia, al Cadí i més curt i més posterior en la femella Viu als boscos subalpins Oriol Alamany Als Països Catalans el picot negre és una espècie sedentària i nidificadora que viu en els boscos subalpins Només es localitza, doncs, en totes les comarques pirinenques que comptin amb boscos d’aquest tipus Així, veiem que el seu mapa de…

El talp Talpa europaea té, en relació amb els seus hàbits subterranis, uns ulls diminuts i completament enfonsats a la pell, que probablement només li permeten distingir la claror No té pavelló de l’orella i l’obertura auditiva queda coberta pel pèl La pell del cos és adherida als turmells i als canells, de manera que les extremitats gairebé no són visibles Les anteriors són més grans, permanentment dirigides cap endavant i amb ungles llargues i fortes les del darrere són petites i estretes Els pèls surten en angle recte del cos, sense una direcció determinada, la qual cosa li permet…

En l’actualitat, en l’àmbit dels Països Catalans no existeix cap espècie d’algues continentals protegida, a diferència d’altres països europeus, com ara Alemanya o Eslovènia, on s’han generat llistes d’espècies amb diversos graus de protecció Com que bona part de les espècies són microscòpiques, el seguiment de les poblacions i el seu estat de conservació és incert, especialment pel que fa a les algues fitoplanctòniques No obstant això, es pot considerar que si un hàbitat aquàtic rep una pertorbació forta, això pot repercutir en la desaparició de determinades espècies o de tota la comunitat…

Aquesta família, pròpia de les regions temperades i subtropicals, comprèn quatre gèneres i unes 90 espècies, herbàcies o subarbustives, de port ajagut i de tiges que creixen molt juntes Les frankeniàcies es troben als sòls salins i solen tenir les fulles menudes, de marges corbats i vestides d’una pilositat densa Les flors són hermafrodites Els sèpals, en nombre de quatre a sis, estan llargament soldats, mentre que les peces de la corolla, en igual nombre, són lliures L’androceu és constituït per sis estams i el gineceu per un sol pistil que dóna lloc a una càpsula L’espècie més…

Família formada per un sol gènere, amb sis espècies d’arbres caducifolis quasi tots nordamericans Fan les fulles grans, palmades, partides en tres o cinc lòbuls punxeguts, i amb la base del pecíol eixamplada i embeinadora L’escorça es desprèn en plaquetes primes i de forma irregular, cosa que dóna als troncs un aspecte molt particular, coberts de taques verdoses, groguenques i brunes Quant als òrgans florals, les platanàcies destaquen per la forma dels aments, esfèrics i compactes, amb diminutes floretes unisexuals Els femenins, un cop madurs, són unes boles…