Resultats de la cerca

El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat,…

Àrea de distribució de la sargantana dels Columbrets Podarcis atrata , endèmica d’aquest arxipèlag Al Columbret Gran hi ha una població d’uns 25000 individus a Mancolliure i la Foradada, uns 500 exemplars, i a Lobo, uns 200 IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana dels Columbrets Podarcis atrata és un endemisme de l’arxipèlag volcànic de les illes Columbrets situades a 56 km de la costa de Castelló que fins fa poc temps es considerava una subespècie de la sargantana ibèrica P hispanica atrata , tot i que hi ha seriosos dubtes sobre l’estatus…

La baldriga cendrosa Calonectris = Procellaria diomedea es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí Puffinus puffinus , pel fet d’ésser més grossa ateny 45 cm i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre, i és molt…

Àrea de nidificació de l’ocell de tempesta als Països Catalans Carto-tec, original dels autors L’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus pot estar citat durant tot l’any a qualsevol punt del nostre litoral o mar endins sempre, però, és escàs i no es deixa veure amb facilitat Ha estat molt més detectat a les costes i a la mar del Principat i de les Illes que a la resta dels Països Catalans Això es pot explicar per la intensitat de mostreig i el nombre d’ornitòlegs que hi treballen força més gran a Catalunya i per l’existència de colònies de cria a les Balears, que predominen de forma quasi…

Distribució dels paràsits cuaample Stercorarius pomarinus i cuapunxegut Stercorarius parasiticus a la Catalunya peninsular i presència ratllat i abundància nombre d’individus, en negre de gavines de mida mitjana o petita i de xatracs, ocells marins que són atacats amb més freqüència pels paràsits Noteu que als sectors dels deltes del Llobregat i de l’Ebre hi ha els valors més alts de gavines i també d’observacions de paràsits números en blau l’absència de número indica una sola observació El cas de la badia de Roses es pot explicar pel fet que la majoria de les seves gavines sobretot, la…

La condició de migrador estival molt comú i abundant a tot Europa, llevat dels països mediterranis, fa que aquest mosquiter sigui un dels migradors més nombrosos que travessen les nostres terres Ens visiten dos cops l’any, en el decurs dels seus viatges des de les seves àrees de cria europees cap a les d’hivernada, situades al S del Sàhara, i a l’inrevés És així com es coneix a tots els Països Catalans, sense excepció El pas primaveral normalment s’inicia cap a mitjan març i finalitza dos mesos després, amb un flux màxim l’abril i la primera quinzena de maig a les Illes, on igualment és molt…

Repicatalons de Lapònia  Calcarius lapponicus Les zones de cria més properes d’aquesta espècie es troben al N de la península escandinava i de Rússia i s’observa amb regularitat més al S, des de Dinamarca fins a la Gran Bretanya És per això un ocell excepcional a la regió mediterrània Solament ha estat citat als Països Catalans un cop un exemplar mascle amb el plomatge hivernal, capturat als Columbrets el 071072, mentre hom anellava migradors Sit cara-roig  Emberiza bruniceps La presència d’aquest sit d’origen asiàtic és excepcional a les nostres terres, ja que a països…

El falcó de la reina Falco eleonorae amida fins a 38 cm, i per la taca negra de la cara recorda el falcó mostatxut Falco subbuteo Té la cua més llarga que els altres falcons, cosa que mostra l’exemplar de la fotografia, i la cera del bec d’un groc pàllid, quasi blanquinós, que ajuda a diferenciar-lo dels joves de falcó pelegrí Falco peregrinus Jesús R, Jurado Fins fa pocs anys, el falcó de la reina era considerat molt rar a les contrades continentals dels Països Catalans, mentre que a les Balears i als Columbrets niava amb regularitat un bon nombre d’aquests ocells…

Espècie estival en una bona part d’Europa, llevat de tota la península Ibèrica, acudeix cap a les seves àrees d’hivernada asiàtiques i africanes a través de rutes situades més a l’E de les nostres latituds És per això que el mosquiter xiulaire no és nombrós als Països Catalans, encara que sí que sembla comú i regular Es presenta en ambdós passos a tota la nostra geografia àdhuc ha estat citat a Andorra, si bé és més freqüent observar-lo al litoral, potser perquè a les comarques costaneres hi ha una activitat ornitològica més intensa Aquesta espècie, com totes les del seu gènere, presenta…

Boscaler fluvial Locustella fluviatilis El boscaler fluvial és un petit ocell dels marjals o altres ambients humits de l’E d’Europa, que s’observa molt rarament en migració pels països més occidentals del continent europeu Al territori estudiat només es coneix la captura d’un exemplar el 220880 a Castelló d’Empúries Alt Empordà Boscarla d’aigua Acrocephalus paludicola La boscarla d’aigua és un petit ocell de canyar que nia a l’E d’Europa Als Països Catalans és molt rara en migració, tot i que a Catalunya, en els darrers anys s’ha enregistrat un notable augment de les captures i…