Resultats de la cerca

Al puig Major hi ha un jaciment de plantes fòssils datat com a pertanyent al Burdigalià inferior, quan es produeix una emersió fugaç de les terres mallorquines, amb formació de nombroses llacunes Quant a les capes que contenen els vegetals, hom els ha pogut assignar una edat burdigaliana inferior basantse principalment en la fauna fòssil que contenen Les restes es troben a la collada d’Es Cards Colers, al vessant N del massís La sèrie paràlica que hi apareix es disposa sobre calcàries grises del Liàsic, des dels nivells inferiors als superiors estrats de pudingues amb fragments d’ostres i d’…

La flora fòssil del Miocè respon, en part, a les condicions climàtiques càlides i estables que es donaven en el període anterior, l’Oligocè Els precursors de les nogueres actuals, com Juglans acuminata que veiem a la fotografia × 1,5, ja formaven part dels boscos dels vessants de les muntanyes i d’altituds mitjanes Jordi Vidal / MIPS Són nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat en estrats pertanyents al període miocè, i entre ells destaquen els que s’han trobat en capes dels nivells que corresponen al Vallesià de la conca de la Cerdanya, que poden considerar-…

Són saures en els quals manquen els porus femorals les escates dorsals i ventrals són semblants, hi ha osteoderms compostos al tegument, la llengua és plana i escatosa i les dents són pleurodontes La pupilla és rodona i la parpella inferior és adaptada a la vida excavadora Sovint les potes són reduïdes i la cua és llarga i fina Mostren hàbits parcialment o totalment excavadors És una família extensa, pròpia de països càlids, en la qual les formes europees són petites o mitjanes, amb escates grosses, llises i lluents, cap petit i coll gruixut, tronc cilíndric i allargat, i potes…

Fulla de la dicotiledònia Sapindus , procedent dels jaciments miocens de la Bisbal Baix Empordà Jordi Vidal / MIPS A uns 2 km de la ciutat de la Bisbal, a la localitat de Cruïlles, en una pedrera dels seus voltants, hom ha trobat restes d’una flora fòssil pertanyent possiblement al Vallesià superior, ja que se situa per sobre d’un jaciment de mamífers datat com del Vallesià mitjà Les plantes apareixen en capes argiloses de tonalitat vermellosa i groguenca amb intercalacions d’arenes i de conglomerats En l’estudi paleoecològic de la flora trobada es poden diferenciar dues paleofitoassociacions…

La família dels zífids reuneix una sèrie d’espècies de dimensions mitjanes que es caracteritzen pel seu morro ben desenvolupat, pels dos petits solcs de sota de la gola que convergeixen anteriorment, perquè l’aleta dorsal és situada més a prop de la cua del que és normal en la resta dels cetacis i per una aleta caudal sense fenedura que separi els lòbuls o, fins i tot, amb un petit àpex entre ells Els zífids només tenen dues dents funcionals, situades a la mandíbula Aquest grup és el menys conegut de tots els cetacis, tot i que es tracta d’animals que tenen sovint una distribució…

Els vivèrrids són carnívors de petites i mitjanes dimensions, amb el cos allargat i les extremitats habitualment curtes Es tracta d’un grup molt heterogeni, que inclou les genetes, les civetes, els lingsangs i les mangostes Posseeixen glàndules a la regió genital productores de substàncies fortament odoríferes, com l’ algàlia de la civeta —que per això rep també el nom de gat d’algàlia—, producte emprat en perfumeria, o l’espècie de mesc de la geneta o gat mesquer el mesc veritable és segregat pel mesquer, un mòsquid asiàtic Viuen des dels deserts fins a les selves tropicals del vell…

Els vegetals fòssils més antics pertanyents a l’Era Cenozoica s’han trobat als voltants de Sant Vicenç de Castellet, localitat situada uns 10 km al S de la ciutat de Manresa Bages, en estrats datats com a pertanyents a l’Eocè superior Bartonià Hom hi ha recollit la criptògama Acrostichum lanzaeanum , la gimnosperma Podocarpus eocenica i la sèrie d’angiospermes dicotiledònies següents Daphnogene sezannensis, Dewalquea aquisgranensis, D gelindensis i D haldemiana, Dombeyopsis , Dryophyllum vittatum, Fagus gautieri i Myrsine Les impressions vegetals apareixen sobre…

Distribució de les observacions de siseta Tringa stagnatilis fetes als Països Catalans al llarg dels diferents mesos de l’any El total de citacions utilitzades 67, inèdites o procedents de diverses fonts bibliogràfiques de les quals solament 48 són datades, s’ha compilat en períodes de deu dies Noteu que el pas primaveral és molt més important que no el tardorenc SFFB/Román Montull, original dels autors La siseta nia a les latituds mitjanes de la zona més oriental d’Europa i a la meitat occidental d’Àsia, i es desplaça a hivernar a Àfrica i al S d’Àsia Als Països Catalans és un…

Un sector del vessant solell de la serra del Carxe Vicent Sansano El Carxe 218, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Carxe constitueix un massís prebètic, situat al terme de Jumella, en la regió de Múrcia, per bé que s’hi trobi població de parla catalana S’hi accedeix per una pista forestal que s’inicia al km 42 de la carretera del Pinós a Jumella És una serra molt escarpada, amb la cota màxima en el cim anomenat el Carxe, de 1371 m d’altitud Els materials que la formen són dolomies, margues, arenes i calcàries amb orbitolines, tots ells del Cretaci El que més…

Àrea de distribució del rat-penat de Bechstein Myotis bechsteinii , punts vermells, del rat-penat de Natterer M nattereri , punts blaus i del rat-penat d’orelles dentades M emarginata , punísnegres als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie de dimensions mitjanes, lleugerament més gran que el rat-penat de Natterer N nattereri i el rat-penat d’orelles dentades M emarginata Es caracteritza perquè té les orelles molt llargues, més grosses que el cap, que depassen en 8 mm l’extrem del musell quan es dobleguen cap endavant Té els peus petits La fórmula dentària és…