Resultats de la cerca

El tord ala-roig, als Països Catalans, és un ocell migrador i hivernant regular, relativament comú, procedent dels països del N d’Europa A la Catalunya Nord és molt freqüent a les vinyes i és el tord més abundant, juntament amb el tord comú Turdus philomelos a la plana del Rosselló A la Catalunya peninsular i al País Valencià és més abundant durant els passos migratoris, cosa lògica, ja que s’ha demostrat que, a partir del S de França, els migradors presaharians i, particularment, els del gènere Turdus , tenen tendència a migrar parallelament a les costes A les Illes és més rar a les…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

Les calàbries tenen una gran facilitat per a cabussar-se i, malgrat les dimensions del seu cos, són nedadores hàbils, de moviments ràpids En aquesta fotografia de la calàbria grossa Gavia immer pot observar-se l’aspecte robust i punxegut del bec, i les potes, que sobresurten per darrere de la cua Xavier Bartrolí Les calàbries constitueixen l’ordre dels gaviformes Gaviformes Aquest ordre es redueix a quatre espècies, força similars, de grans ocells nedadors i cabussadors, recoberts amb un dens plomatge lluent que esdevé molt bell a la primavera Les calàbries es consideren els ocells més…

Els colors del plomatge poden evidenciar diferents característiques d’un individu En el lluer Carduelis spinus , la mida del pitet negre que té sota el bec és un senyal de dominància En experiments en què s’ha pintat més gran la taca d’un individu, s’ha constatat que els altres el reconeixien com a dominant i l’evitaven La mida de la taca groga de l’ala, en canvi, no està relacionada amb la dominància sinó que sembla que té a veure amb l’habilitat de trobar menjar A l’hora d’escollir parella, les femelles de lluer es fixen en la taca groga de l’ala i no es deixen seduir per la dominància…

Els misticets són cetacis que es diferencien de la resta perquè, en lloc de dents, tenen un aparell filtrador constituït per centenars de barbes que els permeten alimentar-se d’organismes planctònics o de bancs de peixos petits Els seus conductes respiratoris s’obren a l’exterior per dos orificis independents que formen un espiracle en forma de V a la part superior del cap Aquest subordre reuneix dues famílies, els balènids i els balenoptèrids, la diferència fonamental entre les quals és l’estructura de l’aparell filtrador i la forma del cap A les nostres costes, els balenoptèrids són força…

El rat-penat de cua llarga Tadarida teniotis presenta la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi, els pavellons de l’orella globosos i, com els del rat-penat de bosc, units per la seva base, i les ales relativament llargues i estretes Com el rat-penat de cova, és capaç d’efectuar grans migracions Jordi Corbera, a partir de fonts diverses És un quiròpter gran, fàcil de distingir perquè és l’únic rat-penat europeu que té la meitat de la cua no compresa en l’uropatagi Les orelles es projecten cap endavant i, com en el rat-penat de bosc B barbastellus , són unides per la base El tragus té…

Betulàcies 1 Bedoll Betula pendula a brot amb aments fructífers a mig madurar, formats cadascun per un eix amb nombroses cimes al seu voltant x 0,5 b cima de tres flors femenines, reduïdes a sengles pistils amb les bràctees corresponents x 3 c bràctea fructífera formada per la unió de les tres de cada cima x 2 d sàmara, menuda i amb dues tènues ales x 2 2 Vern Alnus glutinosa a brot amb fulles joves, aments masculins ja secs i aments femenins a mig madurar x 0,5 b detall d’una cima florífera de l’ament femení, amb tres bràctees però només dues flors x 3 3 Avellaner Corylus avellana a…

Els becs de serra són ocells nedadors del grup dels anàtids, que hivernen en grups poc nombrosos als nostres estanys, especialment al llarg de la costa Volen aigües poc profundes, en les quals es cabussen per pescar De les tres espècies que podem trobar al nostre país, el bec de serra mitjà Mergus serrator , a baix a la dreta, de 58 cm de llargada màxima, és el que apareix d’una manera més regular, clarament relacionat amb ambients marins El bec de serra gros Mergus merganser , a dalt, ateny 66 cm de llargada màxima i el mascle es distingeix de l’anterior pel fet de tenir el pit…

Molses de l’ordre de les fissidentals 1 Fissidens cristatus a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 6 b detall d’un fillidi amb la típica ala dorsal x 30 2 Octodicerus fontanum a detall d’un fragment del gametòfit x 6  Miquel Alcaraz Les molses d’aquest ordre criden l’atenció per la disposició dels fillidis en un sol pla, a banda i banda del caulidi dístics, i per la forma especial dels fillidis cada fillidi, en efecte, consta de tres parts la làmina vertadera, que està doblegada pel nervi i es continua per la banda superior, formant la segona part o làmina apical, i la tercera…