Resultats de la cerca

Característiques de grup Els microcorífis són insectes apterigots i ectògnats, de forma allargada i proveïts de tres filaments terminals Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàllics És característica la seva manera de saltar, cosa que juntament amb el seu mimetisme, constitueix la seva millor defensa D’àmplia distribució, hom els pot considerar com a cosmopolites Viuen a llocs molt variats, bé que destaquen el petròfíls, i són actius tant de dia com de nit De vegades, en pondre’s el sol, se’n veuen grans quantitats saltant damunt les roques Pels…

Sota la denominació d’apterigots hom reuneix una sèrie d’ordres d’insectes primitivament àpters, és a dir, sempre mancats d’ales i no pas per pèrdua secundària durant el procés evolutiu, com fóra el cas de les puces i els polls sifonàpters, mallòfags i anoplurs El concepte d’apterigot no té actualment un valor taxonòmic, atès que és un conjunt molt heterogeni, però sí que té un cert valor descriptiu, raó per la qual el mantenim Hom considera apterigots els ordres següents els collèmbols, els proturs, els diplurs, els monurs tots fòssils, els microcorifis i els zigentomes Els dos darrers,…

Els afloraments permotriàsics de Mallorca es limiten a una reduïda àrea de la serra de Tramuntana, entre Estallencs i Banyalbufar, mentre que a Menorca, única illa balear on afloren àmpliament els materials hercinians, els terrenys permians ocupen extenses àrees de la regió de Tramuntana orlant els contactes entre les roques hercinianes i les mesozoiques Gresos "tigrats" de la unitat Roja Superior, a la carretera de Maó a Ciutadella El llistat de colors és el resultat d’un començament de desenvolupament de paleosols, immediatament després de la sedimentació Els nivells més foscos tenen el gra…

Morfologia El gripau comú Bufo bufo pot assolir mides considerables és un animal brunenc, molt berrugós, amb paròtides molt desenvolupades i obliqües, molt patents a la fotografia també s’aprecien les potes posteriors relativament curtes i els ulls de color coure Salvador Bosch És el gripau per antonomàsia És molt gros, de tronc rabassut, i arriba fins als 150 mm de longitud la mida depèn, però, de les poblacions Té el cap massís i ample, musell arrodonit El seu timpà és petit i també arrodonit i l’ull és gros, de color daurat intens o de color de coure Darrera el cap, hi té un parell de…

Consideracions generals Molt sovint, a l’hora d’estudiar les diferents mineralitzacions i jaciments minerals que s’estenen arreu d’una àrea concreta, en aquest cas dels Països Catalans, sorgeix el problema de la seva agrupació, en base a uns caràcters comuns, o de la seva classificació És per això que resulta obligat començar per aclarir els criteris sistemàtics que hom adopta Tradicionalment, s’han classificat els jaciments minerals, i les mineralitzacions en general, en diferents grups, que han anat variant d’uns autors a uns altres, però que en essència es poden resumir en tres conjunts…

Morfologia La sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids Javier Andrada Aquesta sargantana és petita i esvelta el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó el cos és moderadament deprimit Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38 fileres enmig del…

Les plantes estan amenaçades per malalties, tant en els ecosistemes naturals com agraris Les plantes malaltes creixen i produeixen menys, tot mostrant diversos tipus de símptomes podridures, marciments, defoliacions, etc, que es poden manifestar en tota la planta o només en determinades parts, i sovint fins i tot arriben a morir Els agents que causen aquestes malalties són molt similars als que afecten els humans i els animals inclouen microorganismes i macroorganismes patogènics com virus, bacteris, fongs, protozous, nematodes, insectes i àcars, condicions ambientals desfavorables i la…

Morfologia La sargantana cua-roja Acanthodactylus erythrurus és pròpia de sòls sorrencs i es caracteritza pel fet de presentar la part inferior de la seva llarga cua de color vermell viu, a més de destacades franges i ocelles clars al dors i a la part superior de les cuixes Xavier Palaus Aquesta sargantana té un aspecte robust i la cua llarga dels 20 cm de longitud que pot fer, més de la meitat corresponen a la cua El cap és gros, amb musell afilat, i la cua és també molt fina, encara que dilatada a la base, especialment en el mascle adult Damunt el musell presenta un solc ben marcat No té…

Morfologia La reineta septentrional Hyla arborea és poc comuna a les nostres terres, on forma petites poblacions Es caracteritza per la possessió d’una línia fosca que travessa l’ull i assoleix la base de la pota posterior Albert Montori És una granota petita, esvelta, que ateny 50 mm de longitud Té el cap petit, més ample que llarg i de musell fi La pupilla dels ulls és de color de coure, estreta i horitzontal, però esdevé rodona amb poca llum La llengua és quasi circular i el timpà és visible, però més petit que l’ull Les potes, llargues i primes, tenen tots els dits acabats en coixinets…

Característiques de grup Els antigament considerats tisanurs, els peixets de plata, també anomenats peixets de paper, es diferencien dels peixets de coure pel seu cos aplanat i pels dibuixos de les esquames quan n’hi ha, que són molt més senzills D’altra banda, els peixets de plata no salten, bé que es mouen amb una gran agilitat Viuen gairebé a tot arreu i normalment són lucífugs i molt actius al capvespre Els seus hàbitats són molt diversos i es troben àmpliament distribuïts Coneixem especialment els que viuen en indrets relacionats amb l’home, dins de les cases, si bé moltes altres…