Resultats de la cerca

Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes corporal…

Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars A la…

Àrea de distribució mundial de l’ordre dels lagomorfs de la família dels lepòrids en verd i, sobreposada, la corresponent a la família dels ocotònids ratllat blau Maber, extret de Macdonald, 1985 Els lagomorfs constitueixen un ordre de mamífers relativament restringit, format per 58 espècies, distribuïdes per tot el món, ja sigui de forma natural o perquè han estat introduïdes Totes aquestes espècies s’agrupen en onze gèneres i dues famílies la dels ocotònids, que inclou les piques, i la dels lepòrids, que agrupa les llebres i els conills Les piques són lagomorfs petits, amb orelles…

La rata d’aigua Arvicola sapidus és l’arvicòlid més gran de la fauna dels Països Catalans Té les orelles arrodonides i curtes, les potes relativament curtes i la cua d’una llargada que arriba aproximadament a 2/3 de la del cap i el cos junts Tots els exemplars adults presenten un parell de glàndules odoríferes laterals, que apareixen especialment desenvolupades durant l’època de reproducció Si bé no existeix un dimorfisme sexual clar, les femelles són, per terme mitjà, lleugerament més petites que els mascles Les mesures corporals són les següents 149-182 mm de cap i cos, 63-86 mm de cua,…

El talpó roig Clethrionomys glareolus es diferencia de la resta d’arvicòlids pel seu pelatge de tonalitats vermelloses a la part dorsal, a part d’altres caràcters que afecten el crani i la dentició Té les potes relativament curtes i la cua quasi tan llarga com la meitat del cap i el cos junts i amb un pinzell de pèls terminals En els mascles, apareixen, encara que d’una manera poc pronunciada, un parell de glàndules odoríferes laterals durant el període reproductor Les mesures del cos són les següents 91-118 mm de cap i cos, 42-60 mm de cua, 16,5-20,5 mm de peu posterior, 11-16 mm d’orella…

Variació amb la fondària dels factors ambientals que afecten el bentos marí A i distribució de les principals estratègies tròfiques B La temperatura, els nutrients i la matèria orgànica particulada són factors ambientals amb una variació estacional tant o més marcada que llur variació amb la fondària Eduard Clavero, original dels autors Els organismes que viuen en zones no permanentment submergides són els que es troben més fàcilment a l’abast de qualsevol persona que s’interessi per la mar Són pocs, però, els organismes que hi viuen i, si les onades no cobreixen regularment les…

La pesca elèctrica és la metodologia més adequada per a quantificar les poblacions de peixos, ja que en permet conèixer la densitat, la biomassa i l’estructura poblacional Alhora, té l’avantatge de permetre la captura incruenta dels exemplars Adolf de Sostoa Els sistemes fluvials de Catalunya es caracteritzen per una elevada variabilitat i dinamisme Això és conseqüència, d’una banda, de les fluctuacions climàtiques pròpies d’aquests ecosistemes i, de l’altra, de l’important grau d’humanització que ha patit el nostre entorn A la regió mediterrània, les variacions climàtiques són notables i…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…

Esquema de les diverses fases en què es pot dividir el procés de colonització d’un territori nou per una espècie exòtica, des que s’hi introdueix fins que es converteix en invasora A partir de Pyšek i altres, 2004, i Duncan i Clark, 2005 La invasió per espècies exòtiques constitueix, en l’actualitat, un important component del canvi global i una amenaça seriosa per a la conservació de la biodiversitat i els ecosistemes naturals Les últimes dècades, a més, factors com la millora de les comunicacions, el lliure comerç i transport, el turisme i el canvi climàtic han contribuït a accelerar…

L’estàquia marítima Stachys maritima , protegida legalment, és una de les espècies vegetals més amenaçades dels Països Catalans Recentment s’han començat a prendre mesures per a recuperar aquest tàxon, com ara el reforçament poblacional en una de les poblacions naturals platja de Pals, el manteniment d’un viver amb un centenar d’individus i la conservació de llavors al Jardí Botànic Marimurtra de Blanes Jordi López-Pujol La biologia de la conservació és una disciplina científica recent que té com a objectiu l’estudi de la biodiversitat per tal de proporcionar les eines necessàries per a la…