Resultats de la cerca

Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En  la  fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són protococcoides,…

Una altra joia de la nostra alta muntanya silícia és Ophioparma ventosa , que viu sobre parets de roca molt exposades i ventejades, i que es caracteritza pel seu tallus groguenc i, sobretot, pels seus apotecis lecanorins, de color vermell intens Ramon Pascual Les ofioparmàcies, recentment separades de les hematommatàcies, se’n diferencien pels ascs sense cambra ocular, amb una cúpula apical amiloide contínua, les paràfisis simples i els conidis bacilliformes L’únic representant al nostre país, Ophioparma ventosa , és un liquen amb el tallus de color groc més o menys verdós,…

Un dels líquens silicícoles més freqüents al nostre país és Tephromela atra En la fotografia en veiem els tallus, gairebé blancs, amb la superfície granulosa i els típics apotecis lecanorins amb el marge del color del tallus i prominents Néstor L Hladun El gènere Tephromela , recentment segregat del gran gènere Lecanora , és principalment representat per T atra , un liquen crustaci gairebé blanc, verrucoso-areolat, amb apotecis 0,3-3 mm més o menys prominents, de disc negre, amb un marge tallí blanc ben visible L’himeni i l’hipoteci presenten un característic color porpra, i els ascs, amb un…

Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició i altres…

Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs…

A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs freds, sobre…

Les candelarielles són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina , que sovint envaeix altres líquens Xavier Llimona Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tallus crustaci o poc visible Candelariella o finament foliaci Candelaria , de color groc d’ou com els apotecis per pigments derivats de l’àcid pulvínic El tallus i els apotecis, que són en general …

Un altre grup de barbes de caputxí són les Bryoria alectoriàcies, que conviuen amb les Usnea a les branques dels avets i dels pins de muntanya, en llocs amb boires i rosades freqüents El caràcter diferencial més destacat és la ramificació, que és dicotòmica, i l’absència de cordó medullar resistent, al centre A la branca de pi negre de la fotografia podem distingir els penjolls brunencs de B fuscescens , barrejats amb altres, groc pàllid, de diverses espècies d’ Usnea , i els arbrets grisos, no penjants, de Pseudevernia furfuracea Totes aquestes cabelleres atrapen fàcilment aigua a partir de…

Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…

Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o amb un o més…