Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Tortuga d’aigua ibèrica
Morfologia La tortuga d’aigua Mauremys caspica , que ací anomenem tortuga d’aigua ibèrica encara que es troba igualment al N d’Àfrica i té una subespècie a la Mediterrània oriental és la més comuna de les tortugues d’aigua dolça a la península Ibèrica Sovint presenta una alteració de les plaques dorsals que li dona un aspecte leprós, que és reflectit en la seva denominació subspecífica M caspica leprosa Javier Andrada La closca d’aquesta tortuga pot arribar a superar els 20 cm de longitud La part dorsal és bastant deprimida, de color castany gris o verdós, relativament clar i presenta una…
Serp verda i groga
Morfologia La serp verda i groga Coluber viridiflavus només apareix en indrets humits al N de les terres catalanes Els punts grocs que s’uneixen fins a formar línies longitudinals dalt de la cua, damunt d’un fons verd quasi negre, la fan inconfusible Oriol Alamany És una serp esvelta, de cap petit i ben diferenciat, amb coll estret i cua afilada, que pot arribar als 150 cm o més de llargada Presenta una lleugera cresta supraocular Té una escata preocular grossa per damunt d’una preocular petita, dues o tres de postoculars, dues de temporals i vuit de supralabials, de les quals la quarta i…
Serp blanca
Morfologia La serp blanca Elaphe scalaris presenta quan és jove a dalt un dibuix característic, de barres fosques transverses damunt d’un fons clar l’escala a què es refereix el seu nom científic, que és progressivament substituït pel dibuix de l’adult a baix dues línies longitudinals fosques al llarg de tot el cos Oriol Alamany i Javier Andrada El cos d’aquesta serp és robust, però no massa gruixut, i pot arribar fins a uns 150 cm de longitud El seu cap és petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, però presenta el musell una mica afilat Posseeix una escata preocular vertical estreta o…
Sargantana pirinenca
Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb la resta de…
Balena amb bec de Cuvier
La balena amb bec de Cuvier Ziphius cavirostris és força robusta i presenta un cap i unes aletes pectorals de mida petita La seva natació és vigorosa, i sovint treu el cap a fora de l’aigua mentre neda A causa del seu règim alimentari, a base de cefalòpodes de profunditat, necessita fer immersions de llarga durada Eduardo Saiz En la balena amb bec de Cuvier, les dues úniques dents tenen forma triangular, es troben situades a la punta de la mandíbula i només afloren en els mascles adults La forma del cos és, en general, força robusta, però el cap i les aletes pectorals són petits La seva…
Ferreret
Morfologia El ferreret Alytes muletensis és un notabilíssim endemisme balear que persisteix en una població reduïda i en un biòtop rocós molt específic, que l’ha forçat a uns costums grimpadors força diferents dels d’altres espècies del mateix gènere Jordi Muntaner El ferreret, espècie pròxima al tòtil, és un gripau petit —fa de 30 a 35 mm de longitud—, de cap gros, arrodonit, més llarg que ample i quasi més ample que el tronc, coll indistint, tronc deprimit i membres relativament llargs Al cap, els orificis nasals són apropats i súpers, i hi ha un plec cutani al davant Els ulls són…
Sargantana cendrosa
Morfologia La sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids Javier Andrada Aquesta sargantana és petita i esvelta el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó el cos és moderadament deprimit Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38 fileres enmig del…
Serp d’Esculapi
Morfologia La serp d’Esculapi Elaphe longissima és un animal corpulent, de coloració fosca amb petites taques clares a les escates dorsals i una carena a les vores de les escates ventrals Antonio Bea Aquesta serp és llarga i esvelta i pot arribar als 200 cm de longitud, encara que normalment no supera els 150 cm El seu cap és estret i ben definit i té la pupilla rodona Presenta una escata preocular grossa, dues de postoculars petites, dues de temporals, vuit o nou de supralabials, de les quals la quarta i la cinquena són sota l’ull, i nou escates infralabials Les escates dorsals són llises…
Colobra llisa meridional
Morfologia La colobra llisa meridional Coronella girondica presenta un aspecte general molt semblant a la seva congènere europea, però posseeix una brida fosca transversal al musell i daus clars i foscos al ventre Oriol Alamany Aquesta serp és petita i esvelta, amb el cap petit i allargat La morfologia general és força semblant a la de l’espècie precedent La seva folidosi, en canvi, presenta petites diferències l’escata rostral és menuda i no s’introdueix entre les supranasals Té una escata preocular i dues de postoculars les escates supralabials són vuit, i la quarta i la…
Colobra llisa europea
Morfologia La colobra llisa europea Coronella austriaca pertany a un gènere identificable per les seves dimensions petites, els seus hàbits crepusculars o nocturns i la brida fosca al costat del cap Javier Andrada Aquesta serp és menuda i esvelta, de tronc cilíndric, i arriba als 60 cm de longitud, o poc més El cap és petit, de musell arrodonit, lleugerament deprimit, amb ulls petits i pupilla rodona El coll és poc marcat L’escata rostral s’introdueix entre les supranasals hi ha una escata preocular, dues de postoculars, dues de temporals, set de supralabials, de les quals la…