Resultats de la cerca

El visó americà Mustela vison és un mustèlid d’aspecte semblant al turó, de dimensions mitjanes i de color que varia des del marró xocolata fosc fins a gairebé negre, amb taques blanques al musell Té els peus amb cinc dits proveïts de membranes interdigitals i el pelatge curt i lluent No és una espècie autòctona però, introduïda al nostre país per la cria en granges, viu assilvestrada en algunes contrades, habitualment lligada a masses d’aigua, on destaca per la seva habilitat en la natació Jordi Vidal El seu cos és estret i llarg, molt més gran que el de l’ermini …

La mostela Mustela nivalis és de talla petita presenta un cos allargat que es caracteritza pel fet que la cua és coberta de pèls curts i sense pinzell terminal negre A la fotografia es pot observar la característica separació ben definida entre el color bru del dors i el blanc de les parts inferiors Pep Garcia Garcia És el més petit dels mustèlids la longitud del cos cap inclós és de 150-250 mm a les Balears, de 170-260, la de la cua és de 30-70 mm a les Balears, 50-100 la longitud del peu posterior és 23-40 a les Balears, 27-40 i la de l’orella, de 9-19 mm El seu pes és de 45-…

El 1989 es va trobar ofegat en un gànguil de la punta de la Banya delta de l’Ebre un mascle de visó europeu Mustela lutreola Aquesta fou la primera citació al terrritori català d’aquest mustèlid que es troba amenaçat a tot Europa i del qual resta una petita població al nord i centre d’Espanya i al sud-oest de França Des de la conca alta de l’Ebre, tot resseguint el riu, de tant en tant baixen alguns exemplars fins a Catalunya Durant la dècada de 1990 es van trobar alguns indicis més d’aquesta espècie i dos exemplars atropellats La pèrdua d’hàbitat, la contaminació de l’aigua,…

És com una mostela de grans dimensions, amb la cua proporcionalment més llarga i acabada amb una mota de pèls negres La línia que separa el bru de les parts superiors del blanc de les inferiors és habitualment recta en lloc de sinuosa Els exemplars dels Països Catalans, restringits als Pirineus, són relativament petits La longitud del cap i el cos és de 185-260 mm, la de la cua de 60-100, la de l’orella 18-25 i la del peu posterior 26-46 El seu pes és de 100-320 g Els mascles són bastant més grans que les femelles Biologia Als Pirineus, habita, sobretot, als prats alpins i subalpins,…

El turó Mustela putorius és present al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, encara que molt escàs CENEAM / Fernando Cámara El turó, també anomenat furó, fura boscana, pudenta i espucnaix Mustela putorius , ha patit un procés de desaparició als Països Catalans A Catalunya, durant la dècada de 1990 era present sobretot a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa i la Cerdanya, i se’n tenien poques dades en altres comarques Al començament de la primera dècada del segle XXI es van obtenir les darreres dades segures de les quals hom té coneixement…

El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm el seu pes…

Àrea de distribució mundial de la família dels mustèlids Maber, original dels autors S’acostuma a afirmar que els mustèlids són carnívors de petites dimensions, amb el cos molt allargat i les potes molt curtes Tanmateix, aquesta afirmació només és certa, o almenys totalment certa, quan es refereix a molts dels membres de la subfamíalia dels mustelins, la més típica del grup, en què s’agrupen, entre altres moltes espècies, la mostela Mustela nivalis , que és el més petit dels carnívors, i l’ermini Mustela erminea Els mustèlids presenten una gran varietat de formes…

El coneixement sobre els carnívors als Països Catalans s’ha ampliat molt aquests darrers vint-i-cinc anys A excepció d’espècies com ara la mostela i potser el turó que pràcticament s’ha extingit, la resta han estat objecte de treballs ben diversos És difícil fer aquí una relació detallada de tot allò que es coneix i de tot allò en què s’ha avançat Per això s’ha dedicat un espai a aquelles espècies que han estat detectades o reintroduïdes durant aquest lapse de temps és el cas de l’os bru, el llop o el visó europeu i a aquelles altres que han experimentat un gran canvi pel que fa a l’estatus,…

L’any 2008 es va detectar la presència d’una foca mediterrània, o vell marí Monachus monachus , a la reserva de Toro, just quan feia cinquanta anys que no s’havia vist en aigües mallorquines L’exemplar devia haver arribat del nord d’Àfrica, on queden poques poblacions L’espècie està catalogada en greu perill d’extinció Fundación CBD-Habitat / Mercedes Muñoz-Cañas En el transcurs dels darrers vint-i-cinc anys s’han produït alguns avenços notables en el coneixement de la fauna de mamífers de les Balears que afecten tant la composició específica com la història de la fauna de les Balears Tots…

La rata d’aigua Arvicola sapidus és l’arvicòlid més gran de la fauna dels Països Catalans Té les orelles arrodonides i curtes, les potes relativament curtes i la cua d’una llargada que arriba aproximadament a 2/3 de la del cap i el cos junts Tots els exemplars adults presenten un parell de glàndules odoríferes laterals, que apareixen especialment desenvolupades durant l’època de reproducció Si bé no existeix un dimorfisme sexual clar, les femelles són, per terme mitjà, lleugerament més petites que els mascles Les mesures corporals són les següents 149-182 mm de cap i cos, 63-86 mm de cua,…