Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Granota àgil
La granota àgil Rana dalmatina , encara que de presència no comprovada a terres catalanes, i més corrent al centre i occident europeus, podria aparèixer en algun punt dels Pirineus centrals i ha estat trobada al País Basc Molt semblant a la granota roja Rana temporaria , té les potes posteriors més llargues que aquesta Antonio Bea Una altra espècie de granota roja o bruna, la granota àgil Rana dalmatina ha vist discutida la seva presència des de principis de segle És una forma similar a la granota roja, amb les potes posteriors més llargues si les estirem, el taló ultrapassa el musell, el…
Decàpodes d’aigua dolça: el cranc autòcton
Tot i que el cranc autòcton es troba en rius i rieres de característiques diverses, el seu hàbitat ideal són els cursos d’aigua calcaris, amb aigua durant tot l’any, sense contaminants ni processos eutròfics o anòxics, amb gorgs i amb microhàbitats i substrats heterogenis que ofereixen espais per al refugi diürn i hivernal i espais òptims per a alimentar-se i també amb una bona cobertura de vegetació de ribera, característiques que reuneix el tram de riu de la fotografia Gregori Conill La presència del cranc de riu autòcton Austropotamobius pallipes en cursos fluvials representa un valor…
Paràsit gros
Individu jove de paràsit gros Stercorarius skua en ple vol a l’àrea de nidificació de l’espècie a remarcar la forma arrodonida de la cua, ben diferent del paràsit cuapunxegut, del qual es distingeix també per les marcades taques blanques de les ales desplegades, i per la seva mida, més gran 55-58 cm Xavier Parellada És el paràsit més abundant durant l’hivern a la Mediterrània occidental Malgrat que la seva distribució és encara poc coneguda i no se sap si la seva densitat és regular al llarg de la costa, sembla comú a Catalunya, i també deu ser-ho al Rosselló i al País Valencià, tot i la…
Ocell de tempesta
Àrea de nidificació de l’ocell de tempesta als Països Catalans Carto-tec, original dels autors L’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus pot estar citat durant tot l’any a qualsevol punt del nostre litoral o mar endins sempre, però, és escàs i no es deixa veure amb facilitat Ha estat molt més detectat a les costes i a la mar del Principat i de les Illes que a la resta dels Països Catalans Això es pot explicar per la intensitat de mostreig i el nombre d’ornitòlegs que hi treballen força més gran a Catalunya i per l’existència de colònies de cria a les Balears, que predominen de forma quasi…
Altres àlcids: somorgollaire, gavotí i fraret
Somorgollaire Uria aalge Com el gavotí, el somorgollaire és un àlcid de costums pelàgics, molt rar o excepcional a la Mediterrània Solament existeixen 3 citacions segures als Països Catalans, a Catalunya i València, respectivament un exemplar amb el plomatge hivernal, una milla enfront del Masnou, el 020285 un adult volant mar endins en direcció N a la mateixa zona, el 040482 i alguns exemplars a la mar enfront del port de Gandia, l’hivern de l’any 1981 A més, existeix una altra citació probable de dos individus vistos algunes milles de la costa del Masnou el 180383 i el 190384,…
El picot garser mitjà
El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…
La zona del polimorfisme cromosòmic de ratolí domèstic a Catalunya
Les zones de polimorfisme cariotípic, anomenades també freqüentment zones híbrides cromosòmiques , són regions on individus de poblacions diferenciades cromosòmicament entren en contacte, es reprodueixen i donen lloc a descendència amb un cariotip mixt Les reordenacions de cromosomes poden tenir un paper important en la interrupció del flux gènic entre grups d’individus cariotípicament diferents, ja que actuen com a mecanismes d’aïllament postzigòtic, ja sigui impedint la formació d’híbrids, o bé produint híbrids de viabilitat reduïda o esterilitat parcial o total Cariotip d’un ratolí…
Els estudis sobre papallones nocturnes
L’extensió de la recerca faunística a les comarques del sud de Catalunya ha permès localitzar espècies d’afinitat meridional Un bon exemple és el zigènid Jordanita vartianae , un endemisme ibèric de distribució sudoriental, descobert recentment a les muntanyes de Prades Albert Miquel En l’àmbit de Catalunya, la recerca de lepidòpters nocturns ha estat assumida, els darrers anys, per la Societat Catalana de Lepidopterologia SCL, activa des de l’any 1978, mentre que a la Catalunya del Nord, aquest mateix paper ha estat desenvolupat per l’Associació Rossellonesa d’Entomologia ARE, fundada l’any…
Consideracions sobre la fauna de decàpodes marins
La Mediterrània era una mar pràcticament tancada, amb una única obertura a l’estret de Gibraltar que la comunicava amb l’oceà Atlàntic, fins que l’obertura del canal de Suez, a la darreria del segle XIX, va permetre comunicar-la amb la mar Roja Aquestes dues connexions, una natural i l’altra artificial, juntament amb les introduccions voluntàries i involuntàries produïdes pels humans, són les que permeten intercanvis faunístics entre la Mediterrània i les mars adjacents i avui dia també directament amb altres de més allunyades La variabilitat climàtica natural juntament amb la induïda per les…
Flora i biodiversitat d’algues d’aigües continentals
Algas continentales és una de les últimes sèries del projecte Flora ibérica Es va iniciar el 2002 i fins ara s’ha publicat el primer volum, dedicat als caròfits Abans s’havia abordat la Flora phycologica ibérica , dedicada a les algues marines i començada a elaborar el 1987 L’estat de coneixement de la flora d’algues continentals catalanes i ibèriques en general continua tenint com a referent principal les obres de Pedro González-Guerrero 1902 – 1984 i Ramon Margalef i López 1919 – 2004, malgrat que de llavors ençà el nombre de treballs especialitzats en aquest grup d’organismes ha anat…