Resultats de la cerca

La família de les pilocarpàcies comprèn líquens crustacis, amb apotecis biatorins o amb un excípul format per hifes més o menys laxament entreteixides El tolus té una estructura apical tubular, I+ blau intens Les paràfisis són poc ramificades, gairebé gens capitades Les ascòspores, ellíptiques o cilíndriques, poden tenir d’un a diversos septes Byssoloma forma apotecis amb un fals marge tallí, blanquinós, sense algues, d’aspecte aracnoide fins i tot vist amb lupa binocular B leucoblepharum , trobat al Maresme, té el disc dels apotecis de color gris brunenc B subdiscordans és una espècie…

Les candelarielles són un grup de líquens nitròfils, de coloració groga, però sense parietina i, per tant, ben diferents de les caloplaques del mateix color, ja que no presenten reacció K+ violeta L’exemple més freqüent sobre tota mena de roques silícies és Candelariella vitellina , que sovint envaeix altres líquens Xavier Llimona Aquesta família reuneix líquens sovint molt nitròfils, de tallus crustaci o poc visible Candelariella o finament foliaci Candelaria , de color groc d’ou com els apotecis per pigments derivats de l’àcid pulvínic El tallus i els apotecis, que són en…

Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt…

Les lepràries formen crostes sorediades totalment pulverulentes, principalment en superfícies que no reben la pluja directa Com que han perdut la capacitat per a formar fructificacions, hom les estudia entre els líquens estèrils En la fotografia, destaquen els tallus grocs de Leproplaca xantholitha , una espècie relacionada amb les Caloplaca , que conté parietina, i els grisos, de Lepraria crassissima , una espècie calcícola, gairebé lobulada Javier Etayo Els líquens estèrils constitueixen un collectiu heterogeni de gèneres que presenten formes de multiplicació asexual soredis, fragmentació…

Caràcters microscòpics principals de les calicials ascs de reacció I- i ascòspores de Calicium víride Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt L’ordre de les calicials comprèn sobretot representants liquenificats, però també en presenta de no liquenificats El tallus és crustaci, fruticulós o invisible A les regions tropicals també hi ha espècies amb el tallus foliad El més típic és que els apotecis tinguin un peu més o menys llarg, que sosté una mena de copa anomenada capítol Els ascs poden presentar un àpex gruixut,…

Les micareàcies Hom inclou en aquesta família líquens crustacis, amb algues clorococcals, amb apotecis molt simples, sense marge o amb un excípul rudimentari Els ascs tenen un tolus apical I+ blau, amb un cos axial més clar, i estan envoltats per una gelatina ascal I+ blau Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores són hialines, unicellulars o septades transversalment, sense halo Micarea té els apotecis des del principi convexos i sense marge, i les paràfisis coherents Està mal representada a la regió mediterrània, i viu preferentment sobre fusta en descomposició i altres…

Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són incolores, simples o amb un o més…

Les aspicílies són espècies del gènere Aspicilia , comunes al nostre país, si bé sovint d’identificació delicada A intermutans és una de les espècies silicícoles mediterrànies més abundants Fixem-nos en el tallus fissurat i areolat, de color gris ocraci i, sobretot, en els seus apotecis, inclosos en les arèoles del tallus, i amb el disc poc o molt angulós Néstor Hladun Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, a vegades lobulat i, rarament, fruticulós, en general poc pigmentat, sovint paraplectenquimàtic, sobretot al còrtex Els apotecis són més o menys immersos, amb el marge tallí…

Constitueixen una família de bolets caracteritzats per una cutícula especial, formada per cèllules esfèriques, vesiculoses o piriformes himeniforme aquesta estructura fa que la superfície del barret tingui un aspecte opac, arrugat o micaci, i que sigui generalment higròfan, i lluent quan s’asseca L’esporada, de color ferruginós, ocraci, bru gris o bru tabac, s’assembla sovint a la dels Inocybe Les espores, generalment llises, tenen un porus germinatiu diferenciat El peu, generalment central i fràgil, apareix gairebé sempre cobert de dermatocistidis cistidis de la cutícula Creixen a terra,…

Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…