Resultats de la cerca

La tortuga babaua Caretta caretta és la més corrent de les tortugues marines a la Mediterrània i l’única que sembla reproduir-s’hi d’una manera regular Josep M Barres La tortuga babaua presenta una closca ovalada i allargassada, amb cinc escuts costals per banda i tres escuts inframarginals sense porus també per banda en els joves, els escuts són carenats El dors és bru vermellós, amb ratlles de color bru fosc, que es perden en envellir l’animal la part ventral és groguenca Mesura des de 50 mm en néixer fins uns 120 cm quan és adulta És la tortuga més abundant a la Mediterrània…

Morfologia El llangardaix verd Lacerta viridis és més petit i esvelt que el llangardaix ocellat L lepida En els individus mascles, com el de la fotografia, hom aprecia un cap particularment alt i la part inferior del cap blava durant el període reproductor Javier Andrada El lluert o llangardaix verd és un saure mitjà, que mesura uns 13 cm de longitud màxima de cap i tronc i té la cua dues vegades més llarga El seu cap és curt i alt, especialment el dels mascles Presenta un collar ben marcat, constituït per 5-14 escates Entre l’escata mentoniana i el collar, hi ha de 15 a 29 escates gulars…

Tot i que el cap d’olla gris Grampus griseus és una espècie relativament comuna en totes les aigües temperades i tropicals de tots els oceans, els seus costums í la seva biologia són molt desconeguts És una espècie molt curiosa i sovint s’acosta als vaixells en moviment i neda a la seva proa Les cries presenten la coloració repartida de manera uniforme per tot el dors i els costats, però, a mesura que l’animal envelleix, la part anterior del cos es va aclarint fins arribar al color blanc en els exemplars més vells Eduardo Saiz És un cetaci d’aspecte semblant al del cap d’olla…

El cargol poma Pomacea insularum té la conquilla globular, generalment groguenca amb ratlles fosques, tot i que el color varia bastant, i pot arribar a fer 15 cm Per a desplaçar-se, es mou activament a contracorrent, però quan s’amaga dins la conquilla, el corrent se l’endú rodolant sobre el fons, i això ajuda a la seva dispersió Cristian R Altaba El cargol poma Pomacea insularum pertany a la família dels ampullàrids Ampullariidae, que reuneix cargols amfibis de mida força gran, adaptats amb èxit als aiguamolls temporals tropicals Les espècies sud-americanes del gènere…

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…

Els tètols i els pòlits són ocells d’aiguamoll més grossos que els becadells i les gambes, amb els quals comparteixen hàbitats i costums Són gregaris fora de l’època de reproducció, i el plomatge dels mascles i les femelles és semblant, bé que és sotmès a variació estacional Els tètols a dalt tenen el bec recte, i en plomatge hivernal, com en el dibuix, són clars del davant i brunencs, tacats o ratllats, del mantell, mentre que a l’estiu prenen tots ells tons vermellosos o castanys El tètol cuanegre Limosa limosa , a dalt, a la dreta amida 41 cm i té una barra negra al final de la cua, molt…

Morfologia El gripau pintat Discoglossus pictus té una morfologia molt semblant a la de les granotes verdes, encara que hi ha diferències notables La coloració d’aquesta espècie respon a tres models bàsics taques en verd fosc sobre un fons més clar, ratlles longitudinals fosques també sobre fons clar, com en l’exemplar de la fotografia superior, i coloració uniforme, com en el de la fotografia inferior M Victòria Vives i Xavier Moreno/Hàbitat Aquesta espècie presenta un cos robust, de tronc curt no obstant això, la seva morfologia general recorda més aviat una granota a causa…

L’anomenada bavosa argentada Clinitrachus argentatus Índex Són petits peixos de cos bastant comprimit i revestit d’escates cicloides molt petites, que tenen tots o la majoria dels radis de l’aleta dorsal de tipus espinós simples Normalment, tenen apèndixs cutanis als orificis nasals, damunt les òrbites i a la nuca Les dents són còniques i fixes, no mòbils Són peixos marins, litorals i bentònics, de coloracions críptiques o molt vives D’aquesta família hi ha un gran nombre d’espècies a les mars tropicals i temperades, especialment a Sud africa i les Bahames A la ictiofauna mediterrània només…

La tórtora pròpiament dita Streptopelia turtur és un colom de petites dimensions no passa de 26-28 cm, estilitzat i elegant, de parrupeig vellutat i suau Els adults presenten una coloració contrastada i vistent, amb ales de color castany i negre per sobre, i cos d’un gris vinós, tret de l’abdomen, que blanqueja l’ull centra una àrea rogenca, i són destacables les ratlles negres i blanques que esmalten ambdues bandes del coll La cua, en forma de ventall, negra i rivetejada de blanc, és agitada de forma molt característica, per frenar la volada, quan l’ocell s’atura en una branca…

Morfologia La bívia tridàctila Chalcides chalcides , que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns Javier Andrada Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc les femelles són més grosses que els mascles El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una…