Resultats de la cerca

El peu de rata gris Clavulina cinerea té un aspecte semblant als peus de rata vers ramariàcies, però se’n diferencia pel fet que és més petit i menys carnós, i sobretot pels seus basidis bispòrics, amb dos esterigmes molt corbats És un comestible poc apreciat Manuel Tabarés / SCM Comprenen un sol gènere, Clavulina, de cos fructífer simple o ramificat, amb rames aplanades o crestades amb prominències agudes i nombroses, ben caracteritzat pels basidis, subcilíndrics i només amb dos esterigmes, forts i corbats Comprèn espècies terrícoles, no comestibles El peu de rata gris C…

A l’alta muntanya, sobre el sòl cobert molt de temps per la neu, trobem els pseudopodecis gairebé blancs, amb molts fillocladis amb aspecte de grànul, en la fotografia de Stereocaulon alpinum Xavier Llimona Aquesta família, representada al nostre país per un sol gènere, Stereocaulon , es caracteritza per la presència de pseudopodecis, formats pel mateix tallus, que creixen cap amunt formant eixos massissos, portadors d’òrgans assimiladors més o menys foliosos, els fillocladis Les algues són clorococcals, però poden formar cefalodis amb cianofícies L’aspecte arbustiu o cespitós del tallus fa…

Les heppiàcies reuneixen moltes espècies principalment  terrícoles, de llocs àrids, però poc freqüents al nostre país La de la fotografia correspon a Epiphloea terrena , que incrusta els sòls silicis prims, en llocs oberts i baixos Hom n’ha mullat els tallus esquamulosos abans de fer-la per tal de fer més visibles els apotecis vermellosos En temps sec, aquest petit liquen passa fàcilment desapercebut Jordi Vidal El gènere Heppia , el més important d’aquesta família, viu especialment a les zones àrida i subàrida de les regions mediterrània, macaronèsica i saharo-aràbica, on…

Els galliformes salvatges mostren característiques morfològiques generals molt d’acord amb els coneguts representants domèstics, bé que en el cas de la perdiu blanca Lagopus mutus , la presència dels tarsos emplomallats sigui peculiar, relacionada amb les condicions rigoroses pròpies del seu biòtop Albert Martínez L’ordre dels galliformes Galliformes , talment el dels anàtids, abasta un nombrós grup d’ocells estretament vinculats amb l’home a causa de l’aprofitament que n’ha fet com a espècies domèstiques —de la major importància econòmica—, de caça i ornamentals com són alguns faisans i…

Comprenen líquens de tallus foliaci, subfruticulós o crustaci, d’estructura homòmera, que tenen com a fotobiont cianofícies del gènere Nostoc El tallus és de color negrós, bru grisenc o blavós en estat sec, però pot absorbir molta aigua i tornar-se més o menys gelatinós i polpós, amb un color que tira més a verd L’aspecte macroscòpic del tallus és molt variable podem trobar des de tallus petits, poc desenvolupats, d’aspecte esquamulós o crustaci, fins a tallus foliacis força extensos En moltes espècies es presenten isidis, la forma dels quals s’utilitza per a reconèixer-les En secció, els…

Aquest ordre reuneix molses acrocàrpiques terrícoles, anuals o bisanuals, petites, de fillidis ovato-lanceolats, els superiors més grossos i formant una roseta Les cèllules són grosses, romboidals, laxes, de paret fina i llisa, i això dona un to clar als fillidis La càpsula és més o menys piriforme, amb estomes basals Funaria hygrometrica és una de les molses més estudiades i proposades com a exemple Forma gespes de plantes petites menys de 30 mm, de color verd clar, en llocs oberts, camps, bosquines, etc, molt sovint sobre sòls cremats, emplaçaments de carboneres o llocs…

Agrupen líquens de tallus crustaci o esquamulós, terrícoles o calcícoles, d’algues clorococcals, amb apotecis sèssils o immersos, dotats d’un excípul rudimentari, ben caracteritzats per la presència d’antraquinones Els ascs tenen un tolus amiloide amb una estructura característica, en forma de tub més fosc, que delimita el cos axial Les paràfisis són simples o poc ramificades Les espores són ellíptiques o unicellulars, sense halo Un altre liquen que es fa a les fissures amb molt poca terra és Protoblastenia testacea , de tallus esquamulós i apotecis de color testaci de rajola, a…

El torlit Burhinus oedicnemus és un remarcable camallarg d’hàbits terrícoles, propi de les planes de l’interior, amb els colors terrosos de les quals es confon el seu plomatge tanmateix, té una viva coloració blanca a través de l’ala, la punta de la qual és ben negra Ajuda a identificar-lo el color groc intens de l’iris dels seus grans ulls, que és patent en aquest exemplar Josep M Barres És difícil establir l’estatus del torlit als Països Catalans, ja que ens trobem amb una espècie nidificadora, sedentària o parcialment sedentària, migradora i hivernant i, a més, en regressió…

El conegut cuc de terra Lumbricus reuneix les caractéristiques externes més tipiques dels oligoquets A i Jacques Six/Firo-Foto Hom pot definir la classe dels oligoquets com el grup que reuneix els anèllids clitellats, proveïts de setes poc nombroses i sense parapodis Són espècies hermafrodites i de desenvolupament directe N’hi ha més de 3000, la majoria de vida terrestre i d’aigua dolça n’hi ha una minoria de marines o de pertanyents als ambients litorals Morfologia El cos dels oligoquets mostra tres regions diferents En primer lloc, el lòbul cefàlic o lòbul preoral, que constitueix el…

Les lecideàcies Moltes espècies de lecidees han estat separades, principalment pels seus caràcters ascals, de l’antic gran gènere de les Lecidea El tipus del gènere, en sentit estricte, és L fuscoatra , una espècie més aviat mediterrània, que viu sobre roques silícies nitrificades, poc inclinades i ben illuminades Aquí, el tallus és brunenc, però sovint és gris perla varietat grisella Volkmar Wirth Clàssicament, aquesta família comprenia fins fa poc temps els líquens amb apotecis lecideïns o biatorins i espores incolores Com a conseqüència de la creació de grups més naturals, un bon nombre…