Resultats de la cerca

Les poblacions del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat conserven encara nombroses restes de muralles i defenses del període del gòtic, que constitueixen una important font d’informació des del punt de vista poliorcètic, arquitectònic i urbanístic Moltes corresponen al regnat de Pere III, especialment de la dècada del 1360, però es pot parlar, almenys documentalment, de la construcció de muralles i defenses abans i després dels anys seixanta del segle XIV La documentació, la toponímia i els vestigis arquitectònics mostren com, almenys des del segle XIII, deixant a banda el cas…

L’arquitectura religiosa dels segles XIII i XIV, tant la regular com la secular, va tenir a les terres de la Catalunya Nova, sobretot a les contrades de l’arxidiòcesi de Tarragona, un dels conjunts més rellevants No ens referim només als grans edificis catedral i monestirs del Cister, ni a les parroquials de viles principals Montblanc i Santa Coloma de Queralt, aquesta llavors dins el bisbat de Vic, ambdues estudiades en sengles articles monogràfics en aquest mateix volum, sinó a un grup de temples de poblacions de segon ordre, com Conesa, Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Guimerà, Ciutadilla o…

Els hospitals de camí a l’època medieval es conceberen com unes institucions, associades a un edifici concret, destinades a oferir allotjament i cura als viatgers en aquells indrets de pas obligat on no hi havia altres possibilitats de trobar un espai adient per a fer l’aturada del final de jornada Per això, no és estrany trobar-los en llocs despoblats a la base o al cim de ports de muntanya, per a preparar la pujada al coll o reposar després de l’ascens Les referències documentals als hospitals de camí són molt reculades a la Catalunya medieval i arrenquen de l’establiment, l’any 965, de l’…

L’escut de la vila sobre el portal d’entrada a l’hospital de Santa Magdalena ECSA – GSerra L’evolució històrica La vila de Montblanc té el seu origen a mitjan segle XII, arran de la concessió realitzada pel comte Ramon Berenguer IV del lloc de Duesaigües-Vilasalva, situat vora la confluència del Francolí i l’Anguera, a favor de Pere Berenguer de Vilafranca, esdevingut el primer batlle i veguer del territori de Montblanc L’emplaçament definitiu s’inicià amb la segona carta de…

Pintor d’origen valencià, Lluís Dalmau és un dels màxims exponents de la pintura de caràcter flamenquitzant i el primer que sap desprendre’s en bona part dels ja antics postulats estilístics del segon període del gòtic internacional L’aparició de la seva signatura al peu del tron del retaule de la Mare de Déu dels Consellers de Barcelona va motivar el seu reconeixement artístic per la crítica des del segle XIX La fama d’aquest artista dins l’àmbit barceloní es confirmà en saber que aquest conjunt pictòric fou encarregat a “lo millor e pus apte pintor” que es trobés a Barcelona el 1443, segons…

La formació en el taller de Pere Sanglada Detall de la figura jacent del sepulcre del cardenal Berenguer d’Anglesola, a la catedral de Girona 1409-10 Aquesta peça és l’obra més important de l’etapa de joventut de Pere Oller, imprescindible per a conèixer el seu estil i la seva formació BG – JMOliveras La importància del taller que elaborava el cadirat del cor de la catedral de Barcelona, dirigit per Pere Sanglada, no només rau en l’elevada qualificació dels seus escultors, sinó també en el fet d’haver esdevingut un centre de formació de nous imatgers D’entre els aprenents, fou Pere Oller el…

Joan de Tournai va ser un dels mestres arribats a Catalunya procedents del nord de França que va estar actiu als anys vint del segle XIV Sobre el seu origen, s’han apuntat diferents hipòtesis per tal de relacionar-lo amb artistes homònims que van treballar a les terres de Flandes, incorporades llavors a la Corona francesa, hipòtesis sense verificació fiable fins al moment Almenys des del 1323 va viure a Girona i hom sap que en aquesta ciutat va contraure matrimoni Consta que hi va tenir una casa llogada el 1325 i quan va contractar una de les seves obres conservades, el 1327, encara era…

La fundació i el seu desenvolupament Vista aèria del nucli antic de Reus, envoltat pels ravals seguint el perímetre de les muralles, actualment desaparegudes ECSA – JTodó Durant els primers temps, la vila anomenada Reddis fou objecte de diverses transaccions entre el príncep Robert d’Aguiló i l’Església de Tarragona 1129 i 1154 i entre l’arquebisbe i el capítol tarragoní 1159, i revertí finalment a favor de la cambreria, dignitat canongial creada a la dècada del 1170 Tot i això, la senyoria directa romangué en possessió de l’arquebisbe, el qual, ja el 1154, infeudà el domini a favor de…

El segle XIII la influència oriental Vinyeta d’una còpia del Decret de Gracià mitjan segle XIV consell papal, amb els representants del poder eclesiàstic a un costat i els representants del poder secular a l’altre, encapçalats per l’emperador ©British Library, ms Add 15274 i 15275, foli 3 Durant la tretzena centúria, la influència del luxe oriental arribà als estaments de poder d’arreu d’Europa, ja sigui per la via de les croades, o bé, a la península Ibèrica, per l’avenç de la reconquesta sobre l’Àndalus En la Corona d’Aragó, aquest període acabà amb la conquesta de València i Mallorca És…

Nau sud de l’església monacal, amb les capelles laterals afegides en època de l’abat Copons FBedmar Des del principi del segle XIV i durant tota la centúria s’emprengueren a Poblet un seguit d’obres que havien de transformar la fisonomia del conjunt cistercenc original, tot integrant-hi el gòtic de plenitud Aquest nou període arquitectònic en la història plurisecular de Poblet començà amb l’extensa obra feta sota Ponç de Copons, l’abadiat del qual 1316-48 –el més llarg, seguit de prop pel del seu tercer successor, Guillem d’Agulló 1361-93– fou el més ric en obres Fou, a més, el…