Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
L'arquitectura al marge del modernisme
Façana sud de la ronda Universitat Barcelona Ramon Manent En parlar de l’època del Modernisme hem de distingir, pel que fa a l’arquitectura, dues manifestacions estilístiques que conviuen i es desenvolupen alhora, però que parteixen de plantejaments estètics diferents No tot el que es construeix en aquest període es pot adscriure a l’estil que va irrompre amb força en el paisatge urbà, tot marcant una moda que venia a renovar la fesomia de les ciutats i que va arrelar entre els petits i grans promotors, de manera que no hi ha eixamples nous o transformacions de ciutats velles en què el…
Indumentària modernista
La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia…
La colla del safrà i les seves derivacions
Joaquim Mir 1873-1940 Sol i ombra 1894 Oli Barcelona, Museu d’Art Modern-MNAC MNAC Durant la darrera dècada del segle XIX, un grup d’artistes catalans de la generació postmodernista que aleshores tot just encetaven la seva carrera, lligaren els seus camins en el que hom coneix com La Colla del Safrà, dita així per una particularitat estètica clau –no pas l’única– dels seus paisatges pictòrics la saturació de grocs i ocres a què sotmetien sovint les seves composicions Aquest apellatiu potser el va donar algun escèptic visitant a la Sala Setena de l’Exposició de Belles Arts i Indústries…
La banca comarcal
Anunci Banc de Palafrugell Álbum Oficial de Gerona y su provincia , Ediciones Catalonia, Barcelona 1926 Al començament del segle XX, Catalunya tenia alguns bancs amb una clara vocació local i comarcal el Banc de Sabadell, el Banc de Terrassa —fins el 1920—, el Banc de Valls, el Banc de Vilanova i el Banc de Tortosa Tots ells, creats el 1881 amb la “febre d’or”, han estat estudiats en el volum III d’aquesta obra Durant el primer terç de segle sorgiren una sèrie de iniciatives que —en aquesta mateixa línia— es proposaren establir una banca de serveis a la respectiva comarca Això…
Joves valors frustrats
Amb criteris teòricament prou objectius, el filtre dels anys garbella els noms d’uns artistes i els situa en majúscules a les pàgines de la Història de l’Art No obstant això, d’altres noms o bé resten en l’oblit per sempre o bé acaben ocupant un lloc immerescut Així, també dins el panorama artístic català del tombant del segle XX, es compten uns quants artistes que, no per falta de mèrits però per circumstàncies diverses, no aconsegueixen brillar com ho van fer d’altres La majoria d’aquests artistes van conviure amb alguns dels que més endavant es convertirien en els…
Ars lignaria: fusteria artística, ebenisteria i decoració a l'època del modernisme
Detall de tamboret raconer de la Casa Calvet d’Antoni Gaudí cap al 1900-01, realitzat al taller Casas i Bardes Barcelona, Casa-Museu Gaudí RM La imatge comercial de l’empresa Casas i Bardés és reveladora de l’evolució seguida pel sector de les arts i els oficis de la fusta al llarg de l’època del Modernisme La propaganda apareix reproduïda a doble pàgina l’any 1907 a l’ Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya , dirigida fonamentalment als professionals del ram de la construcció A un costat veiem representada una allegoria de les arts de la fusta ars lignaria , una inscripció que…
Del Crèdit i Foment al Crèdit i Inversions (1910-1982)
Crèdit i Foment d’Estalvis 1910-1949 Vestíbul del banc al passatge del Crèdit de Barcelona “Barcelona Artística e Industrial” 1915 Aquesta empresa, que es constituí el 7 de setembre de 1910, era un banc de negocis, segons el seu objectiu social Estava facultada per a comprar valors públics crear, prendre participacions o reorganitzar empreses comercials o industrials fer operacions de crèdit i de Borsa obrir comptes corrents, etc Com a banc de negocis de la primeria de segle, no devia considerar que s’hagués de presentar com a banc, cosa que explica el seu nom No tingué cap relació amb…
Centre General de Préstecs i Dipòsits (1881-1924)
La constitució Aquesta entitat de crèdit es constituí el 3 d’abril de 1882, fora ja dels moments forts d’eufòria, amb una borsa en plena baixa de cotitzacions i sensació general de crisi financera Cap relació, per tant, amb els bancs anteriors L’escriptura de constitució exposa clarament l’objectiu de l’empresa es tracta de remunerar el petit estalvi i de fer crèdit, especialment amb garantia de mercaderies, una fórmula poc practicada pels bancs barcelonins en aquells moments La remuneració del petit estalvi fa pensar en les caixes d’estalvis, que es…
Banc Franco-espanyol (1881-1882)
Léon Bardou i Companyia L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular collectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat collectiva en una d’anònima La constitució Títol del Banc Franco-Espanyol El Banc Franco-Espanyol es constituí a Barcelona…
Antoni Maria Gallissà i el mite del "Castell dels Tres Dragons"
En els llibres d’història dedicats a l’art català modern, hom hi troba la figura d’Antoni Maria Gallissà al costat d’importants arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Antoni Gaudí D’aquests tres últims, en coneixem força bé el seu treball, ja sigui per mitjà de les biografies o bé per monografies de les seves obres Contràriament, però, la persona i l’obra de Gallissà han transcendit ben poc Què fa doncs que mereixi estar entre els arquitectes catalans més significatius de principi del segle XX La resposta es troba en la seva breu però fecunda producció,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina