Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Crèdit del Foment de Gràcia (1881-1924)
Acció del Crèdit del Foment de Gràcia, 1887 Es va constituir a Gràcia l’11 d’octubre de 1883 Era un banc amb tots els ets i uts, al servei d’aquella vila, amb plena autonomia municipal El seu domicili era al carrer de l’Or, número 46 El seu capital inicial sembla que fou de 2 milions de pessetes, però el 1887, quatre anys després de la seva constitució es va rebaixar al que s’havia realment desemborsat, que eren 500 000 pessetes Hi havia en circulació 4 000 accions de 125 pessetes de capital nominal El banc va publicar balanços i va repartir modestos beneficis fins a la fi del segle XIX Aviat…
Els bancs hipotecaris
Els bancs hipotecaris són un tipus d’entitat financera o bancària especialitzada en l’atorgament de crèdits amb suport hipotecari En altres paraules, la seva gestió comercial és el préstec que té com a garantia una hipoteca En aquest sentit, una hipoteca és un dret real que grava béns immobles o vaixells, subjectant-los a respondre del compliment d’una obligació o del pagament d’un deute En aquest capítol parlarem de quatre bancs catalans Crèdit territorial i mobiliari de Catalunya Banc Hipotecari de Catalunya, de Mola, Bosch i Companyia Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i…
Caixa Catalana Industrial i Mercantil (1856-1866)
La societat es constituí el 13 de novembre de 1856 Es proposava ajudar la indústria, fent d’establiment financer, descomptant efectes comercials i concedint crèdits amb les degudes garanties Les oficines eren al carrer d’Escudellers, núm 76, de Barcelona El capital nominal era de 3 milions de duros —15 milions de pessetes—, dels quals se’n desemborsaren 600 000 —el 20%—, és a dir, 3 milions de pessetes Memòria de la Caixa Catalana Industrial i Mercantil del 1865 Els promotors eren coneguts membres de la burgesia barcelonina industrials com Vieta, Portabella, Ciuró o Ricart, comerciants com…
Banc Comarcal de Crèdit SA (Gironella) (1929-1943)
El Banc Comarcal de Crèdit tingué el seu origen en la societat regular collectiva Vigo, Ballús i Puig, constituïda el 1921 Domiciliat a Gironella —Berguedà—, el seu objectiu social era el negoci de banca i tenia un capital de 150 000 pessetes Els socis collectius eren Guillem Vigo, Manuel Ballús i Gaietà Puig Xec del Banc Comarcal de Crèdit, a Gironella El 1927 es donaren d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i a la Comissaria Règia de la Banca Espanyola Des d’aleshores, el Consell Superior Bancari en publicà els balanços El 1929, la regular collectiva es transformà en…
Companyia General de Crèdit - El comerç
La constitució La societat va ser autoritzada per Decret de 24 de febrer de 1865 El capital es fixà en 5 milions de duros —100 milions de rals—, però l’aportació real va ser del 25% d’aquest capital nominal 1,25 milions de duros, o 6,25 milions de pessetes Els promotors de l’empresa són tots ells membres prou coneguts de la nova burgesia barcelonina La primera Junta de Govern 1965 era constituïda per President –Antoni Gusi Directors –Miquel Martorell Ignasi Girona i Agrafel Marià Casi i López Vocals – Celdoni Ascacíbar Josep Costa i Serra Francesc Roget i Puget Ramon Estruch i Ferrer Joan…
Banc Català (1916-1935)
El Banc Català era una cooperativa de crèdit, constituïda el 25 d’abril de 1916, a Barcelona Feia crèdit personal i hipotecari als seus socis i acceptava dipòsits, als quals abonava un interès Tenia el domicili en un segon pis del núm 31 de la ronda de la Universitat Acció del Banc Català Hipotecari, 1924 El 1921 la societat cooperativa es convertí en anònima, amb el mateix nom, Banc Català SA, i el mateix domicili El Consell d’Administració estava format per Miquel Junyent i Rovira, Antoni Nebot, Artur Escudero, Enric Maynés i Marià Bordas, i el càrrec de director gerent requeia en Manuel…
Banc de Granollers (1919-1934)
Ferran Palau s’establí a Granollers com a banquer el 1915 o el 1916 El 1917 ingressà a l’Associació de Banquers de Barcelona Anunci del Banc de Granollers Compañía Transatlántica, Libro de información , 1920 El 1919 es creà el Banc de Granollers, que es féu càrrec de l’establiment de Ferran Palau i es convertí en el seu successor a tots els efectes Palau ocupà el càrrec de gerent a les ordres d’un Consell d’Administració presidit per Xavier Flaquer i Juvany, amb Francesc Torras i Villà com a vicepresident Torras fou el principal impulsor de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona…
Caixa de Manlleu (1896-1994)
Logo de la Caixa de Manlleu La creació de la Caixa d'Estalvis de Manlleu 1896 Manlleu, el 1896 El canal de les fàbriques, a Manlleu, en postals del començament del segle XX La població de Manlleu tenia una mica més de 5 000 habitants el 1896 Una població relativament petita, si la comparem amb altres seus de caixes d’estalvis catalanes Inferior fins i tot a la de Vic, la capital de la comarca d’Osona —11 600 habitants el 1900—, a la qual pertany Manlleu Però Manlleu tenia una característica pròpia era la capital industrial d’Osona, el centre d’un nucli fabril, que inclou Roda, Sant Hipòlit,…
Banc Franco-espanyol (1881-1882)
Léon Bardou i Companyia L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular collectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat collectiva en una d’anònima La constitució Títol del Banc Franco-Espanyol El Banc Franco-Espanyol es constituí a Barcelona…
Adaptació al mercat però sense brillantor (1960-1975)
Les caixes en el mercat financer L’any 1960 el professor Ramon Tamames publicà la primera edició de la seva Estructura económica de España L’obra, de prop de 700 pàgines, dedica nou ratlles a les caixes d’estalvis, dintre del capítol corresponent a l’anàlisi del sistema financer i del marc de les entitats oficials de crèdit a mitjà i llarg termini, “ a meros efectos de clasificación formal ” Aquell any les caixes d’estalvis tenien 80,5 milers de milions de pessetes en dipòsits, que representaven el 35% dels que tenia la banca, i mantenien un fort ritme de creixement Però eren encara les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina