Resultats de la cerca

Anunci de Banca Catalana, 1972 La primera legislació bancària del règim franquista, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, tingué un caràcter totalment intervencionista en el sector financer El Ministeri d’Hisenda, amb el Banc d’Espanya com a organisme públic que actuava d’instrument de la política del govern espanyol, regulà de prop l’activitat dels bancs La seva política es fixà per mitjà de la segona Llei d’Ordinació Bancària, de 31 de desembre de 1946, que substituïa la promulgada per Francesc Cambó el 1921, quan era ministre de Finances La nova llei establia de fet el principi de l’…

Hi hagué alguns banquers que no entraren a l’Associació de Banquers de Barcelona, ni tampoc a la Federació de Banca Local de Catalunya Es limitaren a actuar com a tals, després de donar-se d’alta de contribució industrial A continuació en figuren els més destacats Miquel Bellvé Molins de Rei Miquel Bellvé i Gai inicià les seves activitats bancàries al voltant del 1922 El 1927 començà a facilitar els seus balanços a la Comissaria de la Banca Privada per a la seva publicació El 1928 tenia 385 000 pessetes de fons propis i 404 000 en dipòsits L’any 1930 el negoci va ser absorbit pel Banc de…

El 1927 es constituí la Federació de la Banca Local a Catalunya, formada pels representants dels bancs catalans no barcelonins L’Associació de Banquers de Barcelona ja no representava els seus interessos, des del moment en què els grans bancs barcelonins s’hi havien integrat La naturalesa jurídica dels bancs havia evolucionat cap a la societat anònima Entre els membres de la Federació hi havia societats personals, regulars collectives, comanditàries i anònimes La iniciativa catalana fou desvirtuada i absorbida en constituir-se, el 1933, una Federación de la Banca Local de España, “ cuya…

Crèdit i Foment d’Estalvis 1910-1949 Vestíbul del banc al passatge del Crèdit de Barcelona “Barcelona Artística e Industrial” 1915 Aquesta empresa, que es constituí el 7 de setembre de 1910, era un banc de negocis, segons el seu objectiu social Estava facultada per a comprar valors públics crear, prendre participacions o reorganitzar empreses comercials o industrials fer operacions de crèdit i de Borsa obrir comptes corrents, etc Com a banc de negocis de la primeria de segle, no devia considerar que s’hagués de presentar com a banc, cosa que explica el seu nom No tingué cap relació amb l’…

Garriga Nogués Nebots, S en C 1915-1921 El 1915, quan es creà el Mercat Lliure, trobem com a socis fundadors de l’Associació l’empresa —Garriga Nogués Nebots, S en C— i Josep Garriga-Nogués i Roig, amb caràcter personal Aquest, que havia començat a treballar al banc familiar el 1892, s’havia guanyat un prestigi Tenia càrrecs de responsabilitat al seu banc, al Mercat Lliure, a l’Associació de Banquers i al Sindicat de Banquers Fou el primer president de la Junta Directiva del Mercat Lliure, des del 1915 fins al 1918, i el 1919 ocupà la Presidència del seu Consell de Govern Josep Garriga-Nogués…

La constitució La represa bancària fou, en aquest cas, forçada, ja que la seva creació no responia a una voluntat de fer banca, sinó a la de trobar una solució a un problema, el de la suspensió de pagaments de la Banca Tusquets el 1950 La Junta de creditors, que posà fi a la situació de suspensió de pagaments vegeu aquest mateix volum, pàg 43-46, acordà crear un banc nou encarregat de la seva liquidació, però sense assumir cap responsabilitat El resultat fou la Banca Industrial de Barcelona, constituïda el 27 d’abril de 1951 amb un capital de 26 milions de pessetes, dels quals 1 050 000…

La constitució Al final del mes de juliol del 1971, un grup de professionals i empresaris, residents a Catalunya, presentaren al Banc d’Espanya el projecte de creació d’un banc industrial que denominaven Banc Català d’Inversions Entre ells no hi havia grans figures de la indústria, sinó que hi predominaven els professionals metges, economistes i advocats El nom del banc es modificà Existia ja el Banc Català de Desenvolupament, un nom massa proper a la denominació sollicitada, i el projecte tirà endavant sota el nom de Banc Industrial del Mediterrani, autoritzat per Ordre del Ministeri d’…

La constitució Logo del banc El projecte del banc nasqué al voltant del Servei de Comerç Exterior de la Indústria Tèxtil Cotonera —SECEA— i de qui era el seu director, Manuel Ortínez, després director del Banco de Bilbao a Barcelona El sector tèxtil català encara tenia un pes important a l’economia catalana El projecte s’obrí a altres sectors industrials S’hi adheriren el Banc Comercial Transatlàntic, el Banc de Sabadell i Banca Catalana, tots disposats a donar-li suport, si bé amb diferent grau d’entusiasme i de convenciment Ho féu també Joan Sardà i Dexeus, economista de reconegut prestigi…

La constitució Acte de la constitució, Barcelona el 1978 Memòria, 1982 El Banc de la Petita i Mitjana Empresa nasqué en el pitjor moment possible una transició política delicada i no resolta, una conjuntura econòmica baixa, i durant l’inici de la crisi bancària espanyola El Banc d’Espanya havia denegat una sèrie de peticions de nous bancs, vista l’experiència no gaire positiva dels que s’havien autoritzat des de la promulgació de l’anomenada Llei Barrera el 1974 El projecte tenia a favor seu la personalitat coneguda del promotor i el fet que es volia destinar el banc al finançament de la…

El Banc de la Propietat urbana 1930-1936 Acció de la societat El Banc de la Propietat es constituí el 1930 El gener del 1928, Joan Pich i Pon presentava una memòria al govern espanyol, presidit pel general Primo de Rivera, en la qual demanava la constitució del Banco Nacional de la Propiedad Aquest havia de ser una institució oficial i pública, a l’estil del que eren el Banco de Crédito Local o el Banco Exterior de España, creats aquells darrers anys El banc havia de donar suport a la propietat urbana, concedint crèdits hipotecaris, assessorant els propietaris, administrant finques, preparant…