Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Després de la Febre d'Or
Presentació La Febre d’Or s’acaba sobtadament l’1 de gener de 1882, quan la baixa de la borsa francesa comporta la baixa de la borsa barcelonina, refreda els ànims, liquida l’especulació i crea els primers conflictes als inversionistes Uns conflictes fàcils de seguir a través de la història dels nombrosos bancs creats durant el 1881 L’any 1882 no es crea ni un sol banc En canvi, el 1883 se’n constitueixen quatre més a Catalunya Però són quatre casos ben especials, que no tenen cap relació amb els anteriors Tampoc la seva importància és notable Però es van constituir…
Els bancs d’emissió
Els bancs d’emissió són bancs amb la facultat d’emetre diners en l’economia La facultat d’emetre diners en l’actualitat es troba restringida gairebé exclusivament als bancs centrals dels països com bancs d’emissió L’emissió de diners és la creació de moneda perquè els agents que participen en l'economia és a dir, l’Estat, les empreses i les famílies puguin utilitzar-la en les seves transaccions En aquest capítol parlarem de quatre bancs catalans el de Barcelona, el de Reus, el de Tarragona i el Local de Tarragona
Els bancs hipotecaris
Els bancs hipotecaris són un tipus d’entitat financera o bancària especialitzada en l’atorgament de crèdits amb suport hipotecari En altres paraules, la seva gestió comercial és el préstec que té com a garantia una hipoteca En aquest sentit, una hipoteca és un dret real que grava béns immobles o vaixells, subjectant-los a respondre del compliment d’una obligació o del pagament d’un deute En aquest capítol parlarem de quatre bancs catalans Crèdit territorial i mobiliari de Catalunya Banc Hipotecari de Catalunya, de Mola, Bosch i Companyia Caixa Mútua de Castellà, Manté, Monner i…
Crèdit del Foment de Gràcia (1881-1924)
Acció del Crèdit del Foment de Gràcia, 1887 Es va constituir a Gràcia l’11 d’octubre de 1883 Era un banc amb tots els ets i uts, al servei d’aquella vila, amb plena autonomia municipal El seu domicili era al carrer de l’Or, número 46 El seu capital inicial sembla que fou de 2 milions de pessetes, però el 1887, quatre anys després de la seva constitució es va rebaixar al que s’havia realment desemborsat, que eren 500 000 pessetes Hi havia en circulació 4 000 accions de 125 pessetes de capital nominal El banc va publicar balanços i va repartir modestos beneficis fins a la fi del…
Autosatisfacció i consolidació de resultats (1887-1904)
La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…
Banc de Manresa (1881)
La constitució Títol del Banc de Manresa, 1881 El Banc de Manresa es constituí a la mateixa ciutat de Manresa el 17 de novembre de 1881 L’objectiu social —molt genèric— destaca les operacions comercials —“ girar, descontar y negociar toda clase de efectos y valores, hacer préstamos, recibir depósitos, llevar cuentas corrientes ”— i les obres públiques “ obtener concesiones de obras de pública utilidad ” art 4 dels estatuts El capital serà de 10 milions de pessetes, representat per 20 000 accions de 500 pessetes El desemborsament inicial serà del 5% del nominal —25 pessetes—, com era preceptiu…
Centre General de Préstecs i Dipòsits (1881-1924)
La constitució Aquesta entitat de crèdit es constituí el 3 d’abril de 1882, fora ja dels moments forts d’eufòria, amb una borsa en plena baixa de cotitzacions i sensació general de crisi financera Cap relació, per tant, amb els bancs anteriors L’escriptura de constitució exposa clarament l’objectiu de l’empresa es tracta de remunerar el petit estalvi i de fer crèdit, especialment amb garantia de mercaderies, una fórmula poc practicada pels bancs barcelonins en aquells moments La remuneració del petit estalvi fa pensar en les caixes d’estalvis, que es proposen el mateix i els promotors del…
Banc Franco-espanyol (1881-1882)
Léon Bardou i Companyia L’11 d’abril de 1881 es creà a Barcelona una societat regular collectiva anomenada Léon Bardou i Companyia, que es volia dedicar a les operacions de banca Era formada per Léon Bardou i Mitjavila, un rossellonès resident a Barcelona, Isidor Lluís Gambús, exnotari i resident a Perpinyà, i Alexandre Marron de Martin, banquer a Perpinyà Tres mesos després i en resposta, segons tots els indicis, a la pressió del mercat, acordaren transformar la societat collectiva en una d’anònima La constitució Títol del Banc Franco-Espanyol El Banc Franco-Espanyol es constituí a Barcelona…
Banc Urquijo Català (1919-1944)
Nota prèvia de l'autor El 1964, Banca Catalana publicà una Documentació Econòmica , amb un article de l’autor sobre els bancs catalans d’avantguerra En ell figurava el Banc Urquijo Català com un banc no català Fèlix Escalas, que havia estat el seu director general i conseller delegat, va dirigir una carta al Servei d’Estudis de Banca Catalana, força indignat per aquesta classificació, defensant la seva catalanitat En una carta a l’autor digué que “és dubtós que pugui haver-hi un altre banc que hagi fet tant en l’època de la seva actuació com el Banco Urquijo Catalán pels interessos econòmics…
Banc Ibèric (1881-1884)
La constitució El Banc Ibèric es constituí a Barcelona el 5 de novembre de 1881 L’objectiu social era “ auxiliar directamente con sus recursos a todas las clases industriales de España y a la vez atender también al servicio del comercio, como poderoso auxiliar que es de la industria ” art 2 dels estatuts Un objectiu general, per tant, però clarament més enfocat a la inversió en negocis que a les operacions comercials El capital subscrit és importantíssim 50 milions de pessetes Com era tradicional, el capital realment desemborsat en el moment de la subscripció és molt menor el 25%, o sigui 12,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina