Resultats de la cerca

La Caixa d’Estalvis i “Montepío” de Barcelona Porta principal de l’edifici social, al carrer de Jaume I Caja de Ahorros y Montepío de Barcelona, 1844-1904 Els directius de la Caixa d’Estalvis se senten tranquils i satisfets per primera vegada des de la seva creació La captació d’estalvi —popular o no popular— ha estat un èxit La xifra de dipòsits s’apropa a la del Banc de Barcelona La seva política d’inversions ha estat refermada per una alça dels valors d’estat i pel manteniment de la cotització dels valors locals, que ha creat unes reserves ocultes considerables, en forma de plusvàlues de…

La constitució L’Associació de Banquers de Barcelona era conscient que la seva raó de ser era la defensa dels interessos collectius dels banquers que la integraven Un cop constituïda, però, els seus membres s’adonaren que una associació no mercantil, que no feia altra cosa que discutir de forma conjunta els temes que els afectaven, tenia poca consistència El millor ciment per a consolidar una associació era una activitat econòmica que aplegués els associats Junts podien atendre operacions que no eren a l’abast dels socis individuals La solució va arribar el 1909 quan Fills de F Mas Sardà,…

Garriga Nogués Nebots, S en C 1915-1921 El 1915, quan es creà el Mercat Lliure, trobem com a socis fundadors de l’Associació l’empresa —Garriga Nogués Nebots, S en C— i Josep Garriga-Nogués i Roig, amb caràcter personal Aquest, que havia començat a treballar al banc familiar el 1892, s’havia guanyat un prestigi Tenia càrrecs de responsabilitat al seu banc, al Mercat Lliure, a l’Associació de Banquers i al Sindicat de Banquers Fou el primer president de la Junta Directiva del Mercat Lliure, des del 1915 fins al 1918, i el 1919 ocupà la Presidència del seu Consell de Govern Josep Garriga-Nogués…

La constitució El banc de Francesc Gumà Francesc Gumà, promotor del Banc de Vilanova Valls-Vilanova-Barcelona, 1883 El Banc de Vilanova va ser el primer a constituir-se durant l’etapa de la Febre d’Or És un bon model d’aquesta etapa, ja que en el seu llançament es troben alguns dels factors que caracteritzen el període la vinculació amb els negocis ferroviaris, l’ambició d’uns grans projectes i l’esperit especulatiu dels qui subscriviren accions El promotor del banc fou Francesc Gumà i Ferran 1833-1912, fill de Vilanova, un “americano” que havia fet diners a Cuba i que havia tornat el 1871 a…

El successor del Banc de Terrassa El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892 Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa La primera Junta de Govern 1924 del Banc Comercial de Terrassa fou la següent President – Joan…

El Banc de la Propietat urbana 1930-1936 Acció de la societat El Banc de la Propietat es constituí el 1930 El gener del 1928, Joan Pich i Pon presentava una memòria al govern espanyol, presidit pel general Primo de Rivera, en la qual demanava la constitució del Banco Nacional de la Propiedad Aquest havia de ser una institució oficial i pública, a l’estil del que eren el Banco de Crédito Local o el Banco Exterior de España, creats aquells darrers anys El banc havia de donar suport a la propietat urbana, concedint crèdits hipotecaris, assessorant els propietaris, administrant finques, preparant…

Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap a l’expansió, sense abandonar les seves…

La seva creació va ser autoritzada el mes de maig del 1855 i fou constituïda el 2 de juliol del mateix any No era, per tant, una societat de crèdit, ja que es crea abans de la seva regulació Depenia del Ministeri d’Hisenda, estava sotmesa a la Llei de Societats per accions del 1848 i era catalogada com a societat de gir i banca El seu nom és prou explícit en aquest sentit, i per si hi ha algun dubte sobre el seu objectiu social, els estatuts precisen que “ tiene por objeto auxiliar el fomento de la riqueza agrícola, industrial y mercantil, por medio de…

La història dels bancs catalans moderns comença amb el Banc de Barcelona el 1844 i s’acaba els darrers anys del segle XX En aquesta obra s’ha dedicat el mateix espai a les caixes que als bancs Però el contrast és impressionant, si tenim en compte la continuïtat de les empreses estudiades Els articles de les caixes ens parlen d’onze entitats, deu de les quals es mantenen i manifesten un gran dinamisme en els moments actuals Els dedicats als bancs catalans són una prova fefaent de l’existència de nombroses iniciatives en el sector financer, però el seu balanç és desolador Només s’…

La creació Oficina principal de la Banca Marsans a la Rambla de Canaletes de Barcelona Anuari de Barcelona per a 1922-23 La Banca Marsans SA es constituí el 1919 El 1919, J Marsans Rof i Fills es convertí en anònima El canvi de naturalesa jurídica suposà l’entrada de capital nou i d’accionistes no relacionats amb la família Lluís Marsans i Peix presidí el Consell d’Administració, però hi trobem alguns importants personatges de la indústria i de la política catalanes Entre els accionistes hi havia un grup terrassenc i un grup barceloní En el primer grup podem destacar la presència de…