Resultats de la cerca

Contra tot pronòstic, Klaus Iohannis va ser escollit nou president de Romania en la segona volta © Marea Britanie Evanghelica Al mes de novembre es van celebrar les setenes eleccions presidencials des de la caiguda del règim comunista, el 1989 El càrrec de president de Romania no és de caràcter simbòlic, com passa a molts països del seu entorn, perquè té competències en política exterior i defensa i és l’encarregat de nomenar els responsables del Tribunal Constitucional, els serveis secrets o la fiscalia Aquestes eleccions van resultar polèmiques arran dels problemes sorgits durant la…

Al mes de gener, la Comissió Europea va emetre un dur informe sobre la situació de la justícia a Romania Malgrat reconèixer importants avenços, va criticar la passivitat del Govern a l’hora d’aplicar mesures que garanteixin la independència del sistema judicial, fortament qüestionada en l’àmbit intern i europeu per campanyes mediàtiques d’assetjament i d’intimidació contra determinats jutges que investiguen casos de corrupció política Un dels casos de corrupció més importants va forçar la dimissió del ministre de Transport, al mes de juliol, en ser condemnat per la compra i venda de material…

L’impacte de la crisi econòmica a Romania va fer que l’FMI acordés, al mes de març, aprovar un paquet de rescat de 20000 milions d’euros El sotrac de l’economia romanesa ha estat considerable malgrat tenir una menor dependència de les exportacions que Bulgària i un dèficit corrent del 14% del PIB, el seu sistema bancari és més vulnerable que el del seu veí, i la devaluació del leu també va ser més contundent que la d’altres monedes europees A l’octubre, el Partit Socialdemòcrata PSD va abandonar la coalició governamental i va deixar en minoria el Govern encapçalat per Emil Boc, a causa de les…

Romania va viure l'any més convuls des de la caiguda de Ceauşescu, el 1989 Quatre governs i tres primers ministres van dimitir en poc menys d'un any com a conseqüència directa de la crisi econòmica i social que ofega el país L'any es va iniciar amb fortes tensions internes per les polítiques d'austeritat impulsades pel Govern del primer ministre, Emil Boc Les duríssimes condicions imposades per l'FMI i per les autoritats europees des del 2009 per a redreçar l'economia van suposar el rebuig immediat de bona part de la societat que es va transformar en violentes manifestacions i dels polítics…

El país va veure com el 2009 es produïa una autèntica revolució, a l'estil de les revolucions de colors d'anys enrere, que va trasbalsar l'estructura política El 5 d'abril es van celebrar eleccions El Partit Comunista, al poder des del 2001, va guanyar amb el 49,5% dels vots i 60 escons, un menys dels necessaris per a elegir el president Les mobilitzacions al carrer, sobretot de gent jove convocada per mitjà d'internet "revolució Twitter" van dur a repressions policials i a un atzucac polític que va requerir noves eleccions parlamentàries, per al juliol En aquestes segones eleccions els…

El Govern d’Emil Boc va seguir la política compartida per la resta de països de la Unió Europea de contenció de la despesa pública, control de la inflació i de reducció del dèficit públic –situat en poc més d’un 35%– per fer front a la crisi econòmica El creixement econòmic va ser aproximadament de l’1,5%, i el Govern va centrar els seus esforços en augmentar la inversió estrangera al país i impulsar la creació de llocs de treball, tot seguint les recomanacions de l’FMI, al qual va presentar els pressupostos del 2012, seguint les polítiques de reformes estructurals impulsades des del 2010…

La reina Beatriu va anunciar que el 30 d’abril abdicaria en favor del seu fill Guillem-Alexandre El nou rei, en el tradicional dia del Príncep, va fer un primer i polèmic discurs en el qual va predir la mort de l’estat del benestar i l’inici d’una societat participativa en clau liberal Aquest discurs va sobtar just en el moment en què l’endeutament privat dels holandesos va arribar al màxim històric del 250% de la renda disponible –el més elevat d’Europa, amb hipoteques finançades pel 125% del valor dels pisos–, la contracció del mercat immobiliari i la preocupació de les institucions…

Com gairebé cada any, també durant el 2014 es van celebrar quatre convocatòries de referèndum, amb diferents iniciatives populars o institucionals cadascuna Entre d’altres, es va deliberar sobre propostes com ara l’establiment d’un salari mínim de 3000 euros desestimada, la reforma constitucional de millora de les condicions dels metges de capçalera aprovada, la substitució d’assegurances mèdiques privades per una caixa pública única desestimada, l’eliminació de l’IVA reduït en locals de fast food desestimada, un projecte d’ampliació i finançament de la xarxa aprovada, la compra d’avions…

El 2017 va estar marcat per fortes convulsions socials, especialment en dues qüestions clau impulsades pel nou Govern socialdemòcrata romanès, sorgit de les eleccions del desembre del 2016 la reforma fiscal i la flexibilització de les lleis anticorrupció Ambdues propostes van ser fortament criticades des d’institucions comunitàries europees Aquesta darrera proposta implicaria la reducció de les competències de la Direcció Nacional Anticorrupció DNA i que el Ministeri de Justícia, a través de la Inspecció Judicial del Consell Superior de Magistratura, tingués un major control sobre els fiscals…

Un dels principals compromisos de François Hollande que el van conduir a la presidència el 2012 fou la implantació d’un impost temporal a les grans fortunes El projecte va topar amb l’oposició conservadora –algunes personalitats van protagonitzar polèmiques fugues fiscals, com el magnat Bernard Arnault i l’actor Gérard Depardieu– i amb el dictamen negatiu del Consell Constitucional, que va impossibilitar que s’apliqués l’impost a persones físiques Així, doncs, el projecte va ser anullat i reconvertit, al cap d’uns quants mesos, en un impost per a les empreses amb ingressos o salaris per sobre…