Resultats de la cerca

Un exemple de menú estàndard per a un adult sa, d’uns 70 Kg de pes i que desenvolupa una activitat física quotidiana entre lleugera i moderada, com ara un oficinista, i que, per tant, necessita unes 15 racions alimentàries diàries, podria ésser el següent Desdejuni llet i torrades amb mantega o margarina i melmelada Una tassa de llet de 200 cc     1 ració grup lactis Tres o quatre torrades  1 ració grup farinàcies Una porció de mantega o margarina     10 g grup greixos Melmelada, un parell de cullerades grup compl sucres Esmorzar entrepà de pernil i suc de fruites Un panet gran   2 racions…

Un exemple de menú estàndard per a la gestant que abans de l’embaràs necessitava 13 racions i que, per consegüent, en necessita 15 a partir del segon trimestre, podria ésser el següent Desdejuni llet amb torrades, mantega i melmelada Un got gran de llet 1 ració grup lactis Unes tres torrades de pa 1/2 ració grup farinàcies Mantega per a untar 10 g grup greixos Melmelada per a untar grup compl sucres Esmorzar entrepà de pa integral amb pernil i un suc de taronja Panet integral gran uns 90 g  1 1/2 ració grup farinàcies Un tall gruixut de pernil dolç 1/2 ració grup carn Suc de taronja natural …

Un exemple de menú per a una dona que dóna el pit al seu fill, que abans de l’embaràs requeria 13 racions diàries i que ara en necessita 17, podria ésser el següent Desdejuni llet i entrepà de pernil dolç Un got gran de llet 1 ració grup lactis Un panet     1 ració grup farinàcies Dos talls de pernil dolç 1/2 ració grup carn Esmorzar iogurt i una pasta Un iogurt    1/2 ració grup lactis Un croissant   1/2 ració grup farinàcies Suc de taronja natural  1 ració grup fruites Dinar pèsols saltats, carn al forn amb patates, amanida i postres Pèsols saltats     1 ració grup farinàcies Carn al forn…

En les societats desenvolupades, el consum d’aliments dolços, com ara sucre comú, mel, melmelada, caramels, llaminadures, productes de pastisseria i xocolates, com també de begudes dolces, com ara les coles o la majoria de refrescants elaborats industrialment, és molt superior a allò que és aconsellable Aquests aliments són desequilibrats des d’un punt de vista nutritiu, ja que són rics en glúcids simples i, per tant, molt energètics, però pobres o mancats completament d’altres nutrients Així, la ingestió d’aquests aliments cal que sigui moderada, ja que si no l’aportació energètica podria…

Durant el segon any de vida, els nens poden consumir tot tipus d’aliments, a excepció únicament dels llegums, la incorporació dels quals cal que sigui ajornada fins que l’infant tingui dos anys d’edat, ja que fins a aquesta època són difícils de digerir si es donen abans, cal que sigui en forma de puré per tal d’eliminar-ne la pell Així, doncs, des que el nen fa un any pot fer una alimentació similar a la dels adults i, per tant, és ja possible d’elaborar un menú estàndard a base de racions de grups d’aliments Cal remarcar, tanmateix, que hi ha dues circumstàncies importants que modifiquen…

Per tal de garantir una correcta assimilació i aprofitament dels nutrients és convenient que les racions d’aliments es consumeixin, pel cap baix, en tres àpats diferents al llarg del dia D’aquesta manera, poden ésser evitats més fàcilment els àpats copiosos que sovint són seguits de digestions lentes i pesades o ocasionen altres trastorns en l’aparell digestiu L’horari en què són efectuats els àpats al llarg del dia es pot ajustar segons les necessitats i els costums personals Això no obstant, és recomanable que les menjades es realitzin de manera espaiada, coincidint amb la sensació…

Els requeriments nutritius en la vellesa són, a grans trets, similars als de la vida adulta, tot i que hi ha algunes diferències remarcables Tanmateix, per diverses raons, entre les quals es poden incloure hàbits alimentaris incorrectes, dificultat per a mastegar els aliments sòlids o diverses malalties agudes o cròniques concomitants, molts ancians fan una alimentació incompleta, desequilibrada o poc variada i, per consegüent, poden sofrir diversos trastorns derivats d’una alimentació inadequada L’única diferència ostensible en els requeriments nutritius de l’ancià, en relació als dels…

La Pasqua Abans de la reforma litúrgica del 1969, Dissabte Sant era el Dissabte de Glòria Al matí, les campanes anunciaven la Resurrecció i tothom sortia als balcons fent soroll amb estris casolans, acompanyant el seguici dels justos que Jesús en la seva Resurrecció s’emportava al cel A Barcelona, els canons de Montjuïc esclataven en salves Però després de la reforma, no és fins a la vetlla pasqual que l’Església celebra la Resurrecció, tenint en compte els tres dies que han de transcórrer des de la mort de Jesús La litúrgia de la vetlla pasqual inclou tots els símbols de l’inici de l’any…

Representació d'un àpat en una rajola catalana Fototecacom - Museu de Ceràmica Barcelona Entre les accions que constitueixen o caracteritzen la festa, el menjar i el beure en comunitat n’és una de les més popularment destacades Des del pica-pica que inclou la més simple i humil festa d’aniversari d’una persona fins al banquet multitudinari de les celebracions convocades per un govern amb motiu d’una festa nacional La comensalitat és una mena de sagrament popular És la sociabilitat generada en l’esdeveniment de menjar en grup De fet, n’hi ha dues modalitats bàsiques en l’una, un grup o una…

Definició El sobrepès corporal i l’ obesitat són dos graus d’un mateix trastorn, molt freqüent en el nostre medi, que es caracteritza per una acumulació excessiva i generalitzada de lípids en els dipòsits de greix corporal El principal paràmetre per a determinar l’existència de sobrepès corporal o obesitat és el pes corporal, que és clarament superior al pes corporal ideal , és a dir, al pes mitjà que teòricament hom calcula que correspondria a cada persona segons la seva edat, sexe, alçada i constitució física Concretament, hom parla de sobrepès corporal quan el pes d’una persona supera el…