Resultats de la cerca

Ambdós pulmons ocupen dos grans compartiments a la cavitat toràcica Aquests compartiments es troben interiorment revestits per una pleura parietal , una membrana fibro-elàstica proveïda d’una capa interna de cèllules planes Alhora, la superfície de cada pulmó es troba coberta per una membrana similar, la pleura visceral Entre ambdues pleures hi ha una fina pellícula de líquid, de propietats lubrificants, que permet que la pleura visceral que recobreix els pulmons llisqui sobre la pleura parietal amb els moviments respiratoris La pleura visceral forma una superfície contínua sobre els pulmons…

Definició Es anomenat desviació de l’envà nasal el desplaçament d’aquesta estructura degut a un traumatisme o a una alteració del seu desenvolupament que pot causar trastorns de la ventilació nasal Causes La causa més comuna de desviació de l’envà nasal és una alteració en el desenvolupament del nas De fet, gairebé ningú no té l’envà nasal del tot recte, i les desviacions lleus són habituals Així, la desviació és considerada un trastorn només quan impedeix una ventilació nasal adequada En general, aquest trastorn és degut al fet que l’envà continua creixent quan ja s’han desenvolupat…

És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El peritoneu és…

L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…

L’abscés dentari constitueix una cavitat anormal, encapsulada i plena de pus, localitzada als teixits que envolten l’arrel d’una dent El flegmó dentari és una inflamació dels teixits subjacents a la geniva, que es produeix com a complicació de l’abscés Ambdues alteracions solen ésser precedides per una caries dentària avançada, que permet l’arribada de bacteris a l’interior de la dent i dels teixits veïns Els abscessos i els flegmons dentaris han d’ésser tractats ràpidament, ja que els bacteris continguts es poden propagar a d’altres teixits i originar, per exemple, una artritis…

Durant els primers dies de vida se solen fer algunes proves per a determinar si l’infant pateix certes malalties congènites que encara no evidencien símptomes La detecció precoç d’aquestes malalties pot resultar molt útil, ja que permet d’adoptar les mesures adequades per a evitar-ne el desenvolupament o les complicacions Una de les proves que es pot realitzar és l’anàlisi del meconi, que pot determinar si l’infant pateix d’una mucoviscidosi , malaltia congènita caracteritzada per una alteració de les secrecions de l’aparell respiratori, el tub digestiu i el pàncrees Altres proves molt útils…

La rinomanometria o rinorreografia és una prova emprada per a determinar la permeabilitat de les fosses nasals que consisteix en el mesurament del flux i la pressió de l’aire que travessa les fosses nasals Aquesta prova es pot efectuar aplicant dues tècniques diverses La tècnica més utilitzada és la rinomanometria anterior S’efectua collocant als dos vestíbuls nasals uns dispositius que permeten de mesurar el flux i la pressió de l’aire que hi passa Un d’aquests dispositius es manté obert al pas de l’aire En canvi, el collocat a l’altre costat es connecta directament amb un aparell mesurador…

Es denomina síndrome de Cushing el conjunt de trastorns produïts per una funció exagerada de l’escorça suprarenal, especialment derivats d’una secreció elevada i persistent de cortisol, com ara obesitat troncular amb acumulació de greix a la cara, coll i abdomen atròfia muscular en els membres fatigabilitat aprimament de la pell, que es torna greixosa hirsutisme, o creixement de pèl en zones no habituals estries violades en abdomen, membres, costats i natges hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars absència de menstruacions en la dona hiperglucèmia i glucosúria i osteoporosi, o…

La laringe és un òrgan buit, en forma de con truncat, situat a la zona mitjana del coll, immediatament davant la hipofaringe Per la part superior comunica amb la faringe i per la inferior és continuada per la tràquea L’extrem superior de la laringe es troba, aproximadament, a l’alçada de la quarta vèrtebra cervical, i l’inferior a l’alçada de la setena aquesta localització varia d’una persona a una altra i, generalment, és una mica més alta en les dones i els infants La longitud de la laringe és entre 36 i 44 mm el diàmetre transversal, entre 41 i 43 mm, i el diàmetre àntero-posterior, entre…

La paràlisi de les cordes vocals consisteix en la pèrdua de la capacitat de moure les cordes vocals deguda a una alteració en les estructures nervioses que controlen la musculatura de la laringe La paràlisi, que pot afectar una corda vocal o bé totes dues, provoca de vegades un trastorn de la fonació, com és l’aparició d’una veu bitonal, i també un trastorn en la ventilació pulmonar, amb l’aparició de dispnea o dificultat respiratòria El mecanisme que més habitualment origina paràlisi de les cordes vocals és ta compressió d’algun dels nervis que arriben fins a les estructures laríngies per un…