Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Alteració del volum d’orina
Patologia humana
Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…
Gammagrafia isotòpica
Patologia humana
Els raigs gamma són unes ones electromagnètiques originades per la pèrdua de massa o radioactivitat dels nuclis dels àtoms Són semblants als raigs X, però tenen una longitud d’ona menor i una energia superior Alguns elements químics, siguin àtoms naturals o bé partícules sintetitzades amb transmutacions nuclears, anomenats en conjunt isòtops radioactius o radioisòtops , tenen la propietat d’emetre de manera continuada radiacions gamma d’una intensitat i una longitud d’ona variables La gammagrafia , o escintillografia isotòpica és una tècnica diagnostica que es basa en la quantificació de les…
Aneurisma arterial cerebral
Patologia humana
Definició Un aneurisma arterial cerebral és una dilatació localitzada de les parets d’una artèria intracranial que pot provocar trastorns deguts a la compressió que efectua sobre les estructures neurològiques més properes i, si l’artèria s’esquinça, generar un accident vascular cerebral provocat per l’hemorràgia Causes La majoria dels aneurismes cerebrals són congènits i causats per una fallada localitzada del desenvolupament de les capes de teixit elàstic i muscular de la paret arterial Hom calcula que un 4% de la població presenta aneurismes cerebrals des del naixement, bé que només…
Tractament de la diabetis mellitus
Patologia humana
Només en molt pocs casos la diabetis guareix completament, com ara s’esdevé quan es tracta de diabetis secundàries a malalties que poden ésser solucionades amb el tractament adequat, o quan deriva de la utilització de fàrmacs l’ús dels quals es pot suspendre Tanmateix, però, gairebé sempre, la malaltia no es pot guarir i només hi ha la possibilitat de seguir un tractament durant tota la vida, els objectius del qual són de normalitzar les alteracions metabòliques existents i prevenir, sempre que sigui possible, les complicacions agudes i les cròniques pròpies de la malaltia En aquest sentit,…
El que cal saber de l’arrítmia
Patologia humana
Els trastorns del ritme cardíac o arrítmies cardíaques constitueixen una gran diversitat d’alteracions en la freqüència o en la regularitat, o bé en totes dues alhora, amb què se succeeixen les contraccions del cor Les arrítmies poden ésser molt diverses, segons si s’acceleren o bé esdevenen més lents els batecs del cor, com també segons la regularitat del ritme Les taquicàrdies són arrítmies caracteritzades per una acceleració de la freqüència cardíaca per sobre de 100 batecs per minut Sovint la taquicàrdia és un mecanisme fisiològic que es posa en funcionament en resposta a la necessitat d’…
El que cal saber de la hipertensió arterial
Patologia humana
La hipertensió arterial consisteix en una elevació crònica de la pressió o tensió arterial per sobre dels valors considerats normals segons l’edat de la persona Es considera hipertensa la persona adulta que presenta persistentment xifres de pressió màxima o sistòlica iguals o superiors a 160 mm Hg i xifres de pressió mínima o diastòlica iguals o superiors a 95 mm Hg La hipertensió arterial és el trastorn crònic més freqüent en les societats occidentals Es calcula que al nostre medi pateix d’hipertensió aproximadament el 20% de la població adulta Aquest trastorn pot afectar qualsevol persona,…
Metabolisme dels lípids
Després d’ésser absorbits en la mucosa intestinal, la major part dels lípids són reagrupats a l’interior de les cèllules superficials d’aquesta mucosa en forma de quilomicrons, els quals estan constituïts bàsicament per triglicèrids, fosfolípids i colesterol Els quilomicrons són drenats inicialment per la limfa, però després d’uns minuts són abocats a la circulació sanguínia, on romanen en concentracions elevades durant unes dues o tres hores després dels àpats La depuració dels quilomicrons de la sang depèn de dos mecanismes En un d’ells intervé un ferment sanguini que té la capacitat de…
El que cal saber de l’artrosi
Patologia humana
L’artrosi és una malaltia crònica, de causa desconeguda, caracteritzada per un procés degeneratiu del cartílag articular, que és el teixit que cobreix els extrems ossis que componen les articulacions mòbils amb la funció d’esmorteir les pressions originades pel pes corporal, i pel fregament que els moviments provoquen Al llarg dels anys, el cartílag articular perd l’estructura normal, disminueix progressivament de volum i, finalment, desapareix i deixa els extrems ossis sense la protecció adequada Segons dades estadístiques, l’artrosi és la malaltia articular més freqüent i la incidència és…
El que cal saber de l’epilèpsia
Patologia humana
L’epilèpsia és una malaltia caracteritzada per l’aparició repetida, amb una freqüència variable, de crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència o d’altres alteracions neurològiques, que es presenten de manera sobtada i solen acabar al cap d’alguns minuts Per diagnosticar l’epilèpsia, hom sol efectuar un electroencefalograma Aquesta prova permet de detectar si en una zona del cervell s’esdevenen descàrregues anòmales d’impulsos nerviosos que causin les crisis epilèptiques L’epilèpsia és una malaltia de llarga durada, però que en molts casos s’arriba a guarir del tot al cap d’uns…
Hormona antidiürètica (ADH) o vasopressina
Fisiologia humana
L’ hormona antidiürètica , o ADH , també anomenada vasopressina , és un polipèptid sintetitzat a l’hipotàlem que s’allibera a la hipòfisi posterior, l’activitat fonamental del qual se centra a mantenir dins uns certs marges algunes constants de la sang, com és ara l’osmolaritat, o concentració de soluts en el plasma, la volèmia, o volum total de sang, i la pressió arterial El seu principal mecanisme d’acció s’exerceix sobre el ronyó, ja que l’hormona té un efecte antidiürètic, és a dir que tendeix a reduir el volum d’orina…