Resultats de la cerca

El sistema nerviós consta d’una complexa xarxa d’estructures especialitzades que tenen la missió de controlar i regular el funcionament dels diversos òrgans i estructures corporals tot coordinant llur interrelació i també la relació de l’organisme amb el medi ambient Les estructures que componen el sistema nerviós són complexes i sofisticades En general, es compara l’òrgan nerviós principal, el cervell, amb un gran ordinador, però de fet és a la inversa, perquè els ordinadors més moderns tan sols comencen a acostar-se al complex sistema nerviós, el funcionament del qual depassa el de…

L’endarreriment mental, oligofrènia o deficiència mental, és un trastorn caracteritzat per una limitació de les capacitats intellectuals que pot ésser evident des del naixement o durant el període de desenvolupament i per la inadaptació social que se’n deriva, tant pel que fa a la conducta com a les possibilitats d’independència i responsabilitat personals Aquesta alteració es pot gestar durant el mateix embaràs, el part o els primers anys de vida, i les causes més freqüents en són les aberracions genètiques com la síndrome de Down o mongolisme, els traumatismes cranials com ara la rubèola,…

Es denomina pubertat el període de la vida en què es produeixen les múltiples transformacions en els plans físic, mental i psicosocial que, en conjunt, constitueixen el pas de la infància a l’edat adulta En definitiva, es tracta d’una crisi biològica orgànica i intellectual en què s’assoleix la culminació de diversos processos del creixement, ja que en finalitzar l’etapa s’adquireix l’alçada, el pes i les dimensions corporals que es mantindran en l’edat adulta de la maduresa sexual, amb l’inici de l’activitat reproductora, l’aparició de les característiques físiques corresponents…

Les modificacions que experimenta el sistema nerviós mereixen una consideració especial, ja que poden condicionar en bona mesura la vida de relació de la persona Per començar, atès que les neurones no tenen capacitat per a reproduir-se, la pèrdua progressiva d’aquesta mena de cèllules és irremplacable, amb el consegüent deteriorament global i progressiu del funcionament neurològic En avançar l’edat es poden detectar nombrosos canvis anatomies en el teixit nerviós, tant microscòpics com macroscòpics, i a més es verifiquen canvis funcionals, com ara una disminució en la velocitat de la…

Reben el nom de traumatismes crànio-encefàlics TCE les alteracions de les estructures nervioses encefàliques causades per un impacte sobre el crani o un moviment brusc del cap, que provoquen l’alteració de la consciència i d’altres trastorns nerviosos transitoris o bé definitius Quan una persona experimenta alteracions de la consciència després d’haver patit un traumatisme al cap ha d’adreçar-se de seguida a un hospital, perquè les alteracions poden ésser degudes a una lesió de l’encèfal que cal diagnosticar i tractar precoçment Encara que inicialment no provoqui trastorns, un traumatisme…

La paranoia és un trastorn mental que es caracteritza per l’aparició d’idees delirants, en general de persecució, estructurades en una lògica aparentment coherent i que no s’acompanya d’una pèrdua de les capacitats intellectuals Els deliris paranoics se solen presentar entre 30 anys i 40, sobretot en persones que tenen una personalitat paranoica i caracteritzada per una desconfiança general en qualsevol situació, rigidesa en les conviccions i un marcat egocentrisme De vegades es desencadenen com a resposta a una pèrdua important o una situació especialment conflictiva La persona paranoica sol…

L’anomenada degeneració hèpato-lenticular de Wilson és una malaltia hereditària que es caracteritza per una acumulació de coure en diversos òrgans del cos, especialment en el fetge i el cervell L’acumulació de coure en el cervell provoca trastorns del moviment i la postura i una deterioració progressiva de les facultats intellectuals La malaltia és deguda a una alteració genètica que provoca una fallada en la síntesi de ceruloplasmina , una substància que transporta el coure en la sang La manca de ceruloplasmina provoca que el coure es trobi lliure en una quantitat excessiva i s’acumula en…

La conducta suïcida és una alteració del comportament que es caracteritza per la canalització dels impulsos agressius envers la persona mateixa Aquesta conducta es manifesta de vegades amb un acte suïcida de resultat mortal, amb un intent frustrat de suïcidi, la reiteració d’amenaces en aquest sentit, o bé un desig intens i persistent de morir Igualment, es pot expressar amb l’adopció de conductes que impliquen un risc de mort elevat, com ara conduir indegudament o la drogaaddicció Segons dades estadístiques, el suïcidi és una de les causes de mort més freqüents entre els habitants de les…

El sistema nerviós central , constituït per l’encèfal i la medulla espinal, és la part del sistema nerviós que en controla l’activitat general Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s’hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l’ésser humà El sistema nerviós mostra una complexitat gradual des dels éssers més primitius fins als més evolucionats, amb relació al seu nivell de vida cada vegada més independent En els éssers unicellulars, com és ara l’ ameba , l’única cèllula existent exerceix les funcions d’apropar-se a l’aliment o allunyar-se de les…

El tabac arriba a convertir-se per a les persones fumadores en un fet inherent a llurs activitats quotidianes, com ho poden ésser menjar o beure La persona habituada té la necessitat de fumar per tal de sentir-se bé i ho fa sense plantejar-se els motius que l’impulsen a fer-ho L’única cosa que sap és que, si no fuma, no se sent bé Aquest tipus de comportament del fumador respecte al tabac és el mateix que segueix qualsevol toxicòman respecte a la seva droga Per això, hom pot considerar el tabac com una droga i el tabaquisme com una toxicomania No totes les toxicomanies són iguals, perquè els…