Resultats de la cerca

Definició El sobrepès corporal i l’ obesitat són dos graus d’un mateix trastorn, molt freqüent en el nostre medi, que es caracteritza per una acumulació excessiva i generalitzada de lípids en els dipòsits de greix corporal El principal paràmetre per a determinar l’existència de sobrepès corporal o obesitat és el pes corporal, que és clarament superior al pes corporal ideal , és a dir, al pes mitjà que teòricament hom calcula que correspondria a cada persona segons la seva edat, sexe, alçada i constitució física Concretament, hom parla de sobrepès corporal quan el pes d’una persona supera el…

El sobrepès corporal i l’obesitat són un trastorn que es caracteritza per una acumulació excessiva de teixit gras en l’organisme, la qual cosa provoca un considerable increment del pes corporal en relació al pes corporal ideal, és a dir, al pes aproximat que teòricament es calcula que ha de tenir cada persona segons Vedat, el sexe, l’alçada i la complexió física Si el pes corporal supera en més d’un 10% el pes ideal, es parla de sobrepès corporal i si l’excedeix en més del 15%, es parla d’obesitat Molta gent creu, equivocadament, que l’obesitat és…

Les modificacions de la gana i el pes corporal de vegades són degudes a trastorns endocrins, per bé que no en són la causa més habitual alhora, pot passar el cas contrari, com per exemple s’esdevé en el cas de l’obesitat, una afecció que origina alteracions hormonals Hi ha diversos factors que expliquen aquesta interrelació Pel que fa a les modificacions de la gana, d’una banda, cal destacar que a l’hipotàlem —estructura que exerceix un control en el conjunt del sistema endocrí— es troben els centres de la gana i de la sacietat, que de vegades poden ésser lesionats per un alteració que causi…

Es considera trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent dels hàbits alimentaris, bé deguda a un excés o a una deficiència en el consum d’aliments o bé al fet que es consumeixen productes no considerats aliments Els més importants són l’anorèxia, que es manifesta amb un rebuig del menjar i la manca de fam, i la bulímia, que consisteix bàsicament en un excés de fam que desenvolupa un augment de pes progressiu i obesitat De vegades els trastorns de la conducta alimentària són deguts a d’altres malalties orgàniques o psiquiàtriques, però en molts casos són…

El pes corporal, que, en condicions normals —i en molts casos caldria dir que en condicions ideals— gairebé ateny el seu màxim cap a la fi de l’edat adulta, en la persona d’edat disminueix progressivament En els homes, sol atènyer el punt màxim als 50 anys i després minva lentament i gradualment en les dones pot atènyer el punt màxim una mica més tard, i la disminució és inferior Això respon, en primer lloc, al fet que les modificacions que produeix el procés d’envelliment originen una progressiva pèrdua de la massa cellular, especialment evident en el cas del teixit muscular, que, en les…

En els països industrialitzats, com el nostre, pràcticament tota la població té els recursos econòmics indispensables per a realitzar una alimentació sana Tanmateix, si hom estudia amb atenció els hàbits alimentaris imperants, es pot determinar que presenten alguns excessos o carències nutritives que, en general a llarg termini, solen tenir repercussions nutritives per a la salut De fet, gran part de les malalties i trastorns de més incidència en la nostra societat, com és ara l’aterosclerosi, l’obesitat, la diabetis o la hipertensió arterial podrien ésser previngudes, o si més…

La pràctica regular d’exercicis físics contribueix en gran mesura a la regulació de diverses funcions i necessitats orgàniques i promou, al mateix temps, la necessitat d’abandonar alguns hàbits nocius que interfereixen llur realització Quan es realitza un exercici físic es produeix una descàrrega de neurotransmissors i d’hormones que, com l’adrenalina, mantenen l’organisme en estat de vigília Aquests fets afavoreixen, de manera immediata, la instauració d’una sensació de tranquillitat plaent Tanmateix, a llarg termini, és a dir, mitjançant la pràctica regular d’exercicis físics, afavoreixen…

Tots els experts en alimentació coincideixen a afirmar que la dosi energètica lipídica, és a dir, la quantitat de calories que són incorporades diàriament a l’organisme a partir dels greixos, ha d’oscillar al voltant del 30% de la dosi energètica total, és a dir, de la quantitat total de calories que tots els nutrients aporten diàriament a l’organisme Tanmateix, les estadístiques indiquen que en el nostre medi la dosi energètica lipídica se situa, en general, al voltant del 40% de la dosi energètica total, la qual cosa vol dir un 10% per sobre del percentatge recomanat La interpretació d’…

Sens dubte, pocs fets són tan fonamentals en la nostra vida quotidiana com l’ alimentació És evident que la ingestió regular d’aliments és un pas previ indispensable per a garantir la nutrició , que és com s’anomena el conjunt de processos fisiologies mitjançant els quals l’organisme incorpora i utilitza els diversos materials o nutrients que necessita per a mantenir un funcionament adequat Hi ha altres factors, però, que són responsables que l’alimentació sigui una activitat rellevant Només caldria destacar que gran part del nostre temps està dedicat a l’obtenció i preparació d’aliments —…

Els cereals no són un tipus d’aliment imprescindible per a l’infant Les substàncies nutritives que contenen són principalment hidrats de carboni, d’un valor nutritiu que consisteix solament a aportar calories Per aquesta raó, els cereals poden ésser útils per als infants que necessiten un suplement de calories, però els nens que van guanyant pes amb normalitat no necessiten aquest aliment complementari És un error basar l’alimentació de l’infant en farinetes de cereals, que poden desplaçar d’altres aliments de valor nutritiu superior i que podrien aportar una quantitat de calories excessiva…